La llei dels grans nombres

que vaig escriure't l'últim comentari... ara retorno d'un viatge prou llarg a Itàlia, i passo pels blocs dels meus colegues preferits per examinar com els hi ha anat l'estiu... i em trobo sense cap de les teves sempre ben rebudes novetat literàries... m'agradaria poder continuar llegint-te... espero poder fer-ho aviat.

Una abraçada, salut i ànims!

-Filladelvent-

Quant de temps sense passar per la teva pàgina. I em trobo amb aquest poema de grans nombres que ens expliquen grans problemes: el de la pèruda d'humanitat de la metròpolis. M'ha agradat, tot i que potser d'altres teus m'han agradat més pel que fa a estil. És que d'aquest n'és realment difícil de copsar-ne l'essència... i realment no m'hi he esforçat prou, perquè avui és tard i tinc son. Però creu-me que tinc ganes que publiquis coses de nou perquè llegir-te i comentar-nos era sempre un plaer.

Fins aviat, espero!

-Filladelvent-

Continuem amb la resistència a la prestilència, a la connivència i a a beneitura. Amunt!

Odio les matemàtiques i tot el que espot comptabilitzar fredament.

M´ha encantat el tros on parles d´una xifra de pretesos poetes que es creuen la màgia que persegueixen.

M´he sentit identificada i ridícula.

Molt original i poc ortodoxe.


helena

Vagi per endavant que no tinc gaire idea de poemes, en general m'avorreixen, menys algun que altre que em pot arribar a fascinar. Per tant, no puc dir-te com ho hauries de millorar, tan sols com m'hagués agradat més a mi.

En primer lloc veig que els paràgrafs estan relacionats per la forma (o el format) però no gaire pel significat i la relació d'aquests amb la llei dels grans nombres és anecdòtica (o no queda clar, llegint el poema, quina és aquesta llei). També és possible que, per desconèixer que és la Funció L d'una corba modular, se m'hagi escapat la comprensió global del poema.

Finalment, si el que volies transmetre era una sensació que les ciutats són uns formiguers sobresaturats i agobiants i que les masses són avorrides i frívoles mentre que per a l'individu encara queda una mínima esperança, aquesta és la idea que m'ha quedat a mi.

Espero haver estat prou crític.

..l'he trobat aclaparador, bestial, cert... Fins i tot, quotidià sense misericòrdia.
I, si com diuen més avall, demanes crítica, sols se m'ocorre l'ortogràfica: repassa't l'escriptura dels nombres!
Salut i rebolica!

He llegit el teu poema a consciència, l'he repassat... sé que vols una crítica però no sé per on començar, em temo que no hi ha res a dir! Només que no m'agrada gaire això de les minúscules permanents, no sé si ho fas amb algun objectiu encara que sigui estètic. El poema en si m'ha agradat molt, especialment les dues estrofes finals. El contingut és crític i m'agrada... jeje!

Petons esbojarrats!!