Penyora a Foix

Un relat de: Carles Rebassa

Em lleu, de nit, d'errar pel cementiri,
cercar, silent, on roman el fosser
i condormir-lo en eròtic mester,
beure'm el pol·len bullent del seu lliri.
I em plau, roent encara, en foll deliri
trobar companys sedents i fer un fester
sobre la làpida d'un porc banquer,
deixar-hi bava i llim devora el ciri.

I sóc feliç si el de seguretat
del mausoleu ens espia amb un «ai...»,
si s'atansa, lasciu, enravenat
i ens dóna el somni que no dirà mai:
son cul casat, parat i penetrat.
M'exalta el risc i m'enamora el gai.

Comentaris

  • M'ha semblat un escrit molt bo[Ofensiu]
    Bruixot | 17-05-2006 | Valoració: 10

    que ja vaig llegir fa dies. Divertit i trencador.
    Trobo que això d'agafar poemes d'altres i canviar-los, reformar-los, girar-los el sentit, és una molt bona idea (que molts dels noestres poetes ja han fet). Però trobo que tu ho has fet especialment bé!

    He de dir per això que jo no sóc gaire fan dels "poemes polítics", ja m'entens el que vull dir...

    Per cert que he estat unes quantes vegades a punt de veure't en directe però mai ho he fet, que jo sapiga, clar. L'altre dia vaig parlar una bona estona amb un conegut teu, el Geloch. A veure si ens veiem algun dia tots plegats!

    Continua escrivint com ho fas, que és una alegria pels ulls, sobretot en aquesta web sovint tant repetitiva!

    Xavier / Bruixot

  • i fer...[Ofensiu]
    Jordi Hill Montes | 25-03-2006

    un fester sobre la làpida d'un porc banquer, aquest tros brutal , almenys al meu parer.

    Bona força Carles, salut i ens veiem!!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Carles Rebassa

Carles Rebassa

88 Relats

119 Comentaris

92426 Lectures

Valoració de l'autor: 9.32

Biografia:
Sóc de Mallorca. Visc a Barcelona, al barri del Clot. No estic content de les coses. No vull que em facin creure que somniar en les coses fa de cop canviar-les. No crec en la individualitat si no és col·lectiva, i al revés: és impossible la col·lectivitat si no és individual. La vida pega cops, però és per a això, la vida. Si no, valdria més no créixer, volar per l'univers, no ser-hi. Però som aquí i cal que ens comuniquem. I ja no escric res més.

Salut, independència i socialisme

carlesrebassa@gmail.com