COMENTARIS
Hola, Atlantis, hem posat tots els comentaris aquí, perquè així el relat queda net i clar, de l'altra manera no quedava bonic. No és una cosa que es pugui fer, això d'editar els relats, però hem demanat permís i ens han obert la porta per modificar-ho.

Així queda més endreçat, i si els autors dels comentaris te'ls volen tornar a enviar, sempre poden consltar aquí què van dir.

Bona sort!

DIANA[Ofensiu]
Ravegal | 24-03-2022
Sí, has fet diana.
Aprofitar una paraula per descriure aquest sentiment aclaparador que apareix les primeres vegades. Un sentiment que viu, mes tard o més d'hora, un de cada parella.
Amb senzillesa, sense cap exageració, ho has reflectit molt bé.

Bona vesprada Atlantis[Ofensiu]
PERLA DE VELLUT | 21-03-2022
Hola, Atlantis: Gràcies per la teua visita i el teu amable comentari en el meu darrer poema "La jugada d'escacs". Em dius que t'agrada aquesta combinació de coses tangibles i el ritme està molt ben reeixit.
Cordialment.

ser un mateix[Ofensiu]
Homo insciens | 20-03-2022
Les extravagàncies són una qualitat si es fan des del cor, perquè això vol dir que es té el valor de ser un mateix sense por (o a pesar de la por) del que diran. I així ho demostra la teva protagonista. A mi també m'agrada vestir-me segons em sento. Bonic relat!

Potser sí[Ofensiu]
E. VILADOMS | 19-03-2022
Potser sí que això de vestir de dol ens serveix per mostrar com estem per dins.
El dol, el mig dol... Aquest progressiu anar tornant a la vida sense la persona estimada que ens ha deixat.

Mostrar el sentiment.[Ofensiu]
SrGarcia | 14-03-2022
És emocionant la llista de coses que serien les primeres, tot l'havia de recordar.
Aquesta dona va fer molt bé de fer el que li demanava el cor (encara que això de llogar ploraneres potser és una mica exagerat).
Això de mostrar el dol sí que està una mica passat de moda. Va deixar d'estar-ho perquè per a molts era una pesada obligació, però per la dona del teu relat no és cap imposició, ho fa perquè vol i perquè això és el que sent. Ara li diuen extravagant a ella, abans els extravagants
eren els que no observaven el temps de dol. Els temps van canviant, però sempre el sentiment serà el mateix, es mostri com es mostri.
Justes i necessàries[Ofensiu]

Carme Alcoverro | 14-03-2022
Feia dies que no et visitava i d'una tirada he llegit les teves tres darreres intervencions. Com sempre, dones un punt de vista molt interessant de tot allò que tractes.
Saps triar les paraules justes i necessàries per transmetre el que vols transmetre i alhora sorprendre i fer pensar.
M'ha agradat especialment la teva cicatriu de paraules. La comparteixo amb tu.
Gràcies per comentar els meus somnis!
Comentari:[Ofensiu]

PERLA DE VELLUT | 14-03-2022
Gràcies per la teua opinió sobre el meu relat: "Un estranger extravagant". M'ho has explicat amb pèls i senyals.
No té per què ser un estranger. "Em dius". Bé està. Jo he redactat que l'estranger és un tan extravagant.
Respecte al teu "De negre", és així, com m'ho dius.
Gràcies i bon dia.
d'un mestre extravagant[Ofensiu]
Fidel Català | 14-03-2022
Les extravagàncies són aquells fets que la gent normal (o avorrida) veu en els altres. No sempre!, que també hi ha extravagants ben rars.
Bon relat, concís i ben escrit.
Una dona que es considerava extravagant...[Ofensiu]

PERLA DE VELLUT | 13-03-2022
Una dona que se sentia extravagant i va vestir tota de negre, perquè s'havia mort un familiar. Jo no veig que això siga "extravagant". Més aviat boja. Ho sent, però ho comprenc així. Ah, sí! Si pots ja em diràs en el meu relat de "l'extravagant", en la meua pàgina. Gràcies.
Em sap greu...[Ofensiu]

Prou bé | 13-03-2022
... però jo no l'ha trobo gens d'extravagant! El dolor per la pèrdua d'una persona estimada passa per fases i una és la necessitat de compartir-lo i fer-lo molt evident...
Un relat escrit amb els sentiments i la raó!
Sort
Amb total cordialitat

Enraonies[Ofensiu]
Endevina'm | 13-03-2022
La gent sempre posem etiquetes als altres, i normalment no tenim costum de mirar-nos al mirall. Potser sí que és extravagant pel seu comportament, o això és la imatge que els altres en reben. És la gràcia de l'extravagant, aquell qui surt de la normalitat imposada per la majoria.
Bon relat, ben escrit i amb aquest missatge final prou ben explicat en una sola frase.
Gràcies per deixar constància de la teva visita al meu curt i ras poema antibel·licista. Una constància, d'alguna manera, una mica extravagant! ;-) (Jo també soc una mica extravagant, potser...)

Hem tornat a rebre un avís de la pàgina que els demanes quant triguen a validar un relat.
Et demanem que NO tornis a usar aquest sistema per un parell o tres de dies de retard. Sols hi ha una persona, actualment, que validi relats i ho fa quan pot. Et demanem que, si fas cas del títol del teu assaig, tingues una mica més de confiança i no tornis a molestar a la pàgina amb aquestes peticions personals i egoistes que sols et porten a estar neguitós.
Tu envia el teu treball i espera pacientment que te'l validin, i quan la persona que ho fa pugui, te'l validarà.
Una altra cosa que pots treure'n és que la persona que l'ha de validar t'agafi mania (perquè ell també pot llegir els avisos) i et deixi el relat pendent fins que algú altre el validi, i això pot trigar mesos a succeir.

No és una amenaça, és una petició pel teu propi benestar i salut. Tingues paciència, i confiança en la persona, o persones que validen.

Moltes gràcies.

Bondia, llopicèrvol.

Hem detectat que els tres primers relats que has publicat, quan els volem validar veiem que has clicat la pestanya del concurs. Et demanem que no ho tornis a fer més, si no és la teva voluntat participar-hi. Si aquest fos el cas, a la pàgina d'inici trobaràs les bases del concurs on s'explica com participar.

La tecla del concurs és sols per a relats que volem participar, seguint les bases del concurs.

Sabem que sabràs comprendre que clicar la pestanya sense voler participar pot complicar el control dels relats i dels relataires que sí que participen.

Gràcies per la teva comprensió, i esperem que participis,si et ve de gust. N'estarem encantats.


Comissió XII Concurs ARC de microrelats

Com et dèiem abans, el d'avui no era el primer, altres ja te'ls hem fet veure, i altres cops ens han passat per alt, com aquest article mateix.

Aquestes coses sols porten feina extra als validadors, et demanem que tinguis més cura a l'hora d'enviar articles per publicar, i mirar que no estiguin duplicats. Els validadors prou feina tenen, no cal donar-los-hi més.
Sigues curós, si us plau, ens fas un favor, ara que tan sols validem un parell de relataires a hores esparses.

Si valores la feina que fem, ho podràs comprendre.

Moltes gràcies


ARC

Bondia, Antonio.

Darrerament, veiem que envies a la pàgina relats/articles per duplicat. Imaginem que és problema de connexió amb la xarxa i que potser els duplica el mateix sistema. No obstant això, et demanem si pots vigilar aquesta incidència que s'esdevé sovint en el teu cas, quan ja has penjat allò que vols publicar, mirar si sols ho tens una vegada pendent, ens faràs un favor. Ja et diem que desconeixem el motiu, però a tu et passa sovint els últims mesos.

Ara en tens un pendent de validar que és duplicat exacte d'aquest que t'estic comentant, i ho hem fet constar en el títol. Com la nostra és una feina altruista que no ens representa cap altra cosa que feina, t'agraírem que vigilis quan remets relats a publicar, així ens ajudes a fer més plàcida la tasca.

Moltes gràcies a l'avançada.

Associació de Relataires en Català ARC

Hola, Cirerot. Tenim pendent de validar un relat teu que ens surt dos cops (o dos relats/poema teus iguals). Ho pots revisar?, i si és el mateix, pots eliminar un dels dos, sisplau?

Gràcies.

ARC

Bon dia, Charles. Ja sabem que ets nou, i per això volem fer-te aquest comentari, que de fet no és d’obligada acceptació.

Preferim que els autors no contestin comentaris en el relat d’un mateix, la intenció és crear una relació de comentaris que tu facis en els relats de l’altre relataire que t’ha comentat, i després tens el fòrum per intercanviar comentaris entre relataires. Però és preferible que tu comentis relats dels altres relataires que t’han comentat a tu, en els seus relats, en els dels altres autors.

Aquesta pràctica de contestar en el mateix relat teu és filla de les noves xarxes socials, però pensa que potser qui t’ha comentat abans i tu li respons aquí, potser mai més tornarà a llegir aquest relat, i no trobarà ni llegirà la teva resposta. Podríem dir que els comentaris que es fan en els relats no funcionen com al Facebook, ningú sap que has respost, ni què, si no torna al teu relat, i no tothom ho fa.

Ja et diem, no estàs obligat a fer-nos cas, és tan sols per evitar trifulgues que en altres ocasions s’han produït a la pàgina.

Bon dia, i que gaudeixis d’una navegació fantàstica per la pàgina.

Associació de Relataires en Català

Sols t'enviem aquest missatge per dir-te que tens un comentari en el fòrum, sobre el nanorepte del sopar.
Espero que encara siguis a temps de resoldre el conflicte que t'han plantejat.

ARC

Pots revisar el relat que tens pendent de publicar?, ens sembla que el títol no està ben escrit, cap al final. Ho pots revisar?

Ja te'l validem quan ens diguis alguna cosa pel fòrum.


ARC

Sempre que puguis, comenta en el relat de qui t'ha comentat, per agrair la seva visita. És un costum fundacional de la pàgina que ens agradaria que es mantingués.

Gràcies per la teva comprensió.


ARC

T'hem publicat el relat fent una correcció, tot i que no ens està permès. T'hem fet una correcció al teu original. Has utilitzat la paraula "hacinament" o una semblant, i en català no existeix.

Dues coses.

No contestis en el teu propi relat donant les gràcies. Si ho vols fer, ningú t'ho pot prohibir, però sempre preferim rebre un comentari teu en algun relat de qui t'ha comentat, o el mateix "gràcies pel teu comentari" en el relat de l'altre relataire.

Fes servir un corrector en línia, si tens la possibilitat de fer-ho.

A l'Associació oferim ajut a escriptors associats, si tens cap dubte, esperem el teu correu.

ARC

Et llegit el teu anterior relat i també l'havíem revisat, el d'aquest relat la correcció són petits detalls. No fem cas dels diacrítics, nosaltres també hi estem a favor.

Disculpa, però ja un cop enviat, l'anterior també te l'hem revista i ara pots republicar els dos, si ho vols.

La revisió d'aquest seria:

Sóc l'anhel d'una pau negociada entre les parts en conflicte d'un conjunt de contradiccions. Les teves paraules van caure en el profund buit del meu cor. La tristesa m’envaeix el cos. Passen les hores i només ploro. I en cada llàgrima trec un trosset d'ànima, en cada llàgrima em buido de mi. Sento el meu cos esgotat, cansat de lluitar. I ara és temps de deixar-ho anar. Ara, llenço la tovallola en una lluita de la qual ni tan sols hi formo part, una lluita que no sóc capaç de reconèixer, una lluita que no sóc capaç d'entendre. Sóc esclava de la incapacitat de prendre decisions, de l'empatia, de la ingenuïtat, de la confiança i del plaer. Sóc víctima de les ganes de menjar-me el món que alhora m’està menjant a mi.

Amb aquest inexorable desig d’estimar, inevitablement t’estimo. Amb la teva afable veu dient-me que no et puc estimar, inevitablement també t’estimo. Dolça tendresa poder sentir-te dins meu. Dins del meu cos; amb els petons, amb les carícies, fent-nos l’amor. Dins del meu cor; amb els silencis, amb els somriures, també fent-nos l’amor.

Amb la consciència que això és efímer, tinc la certesa que el teu record serà etern. Amb l’energia del teu ésser, encertadament seràs etern. Amarga tendresa haver-te conegut. Dins del meu cos; pel plaer i el desig, immesurables. Dins del meu cor; pel buit de no poder estimar-te.

Entenem que aquests escrits moltes vegades surten a raig, i les publiquem sense pensar-hi més, però una de les tasques de l'associació és defensar la llengua.

Bondia, i disculpa la intromissió.