Foto de perfil de AssociacioRelataires

AssociacioRelataires

28 Relats, 33 Comentaris
15017 Lectures
Valoració de l'autor: 9.88

Últims relats de AssociacioRelataires

Últims comentaris de l'autor

  • Sols t'enviem aquest missatge per dir-te que tens un comentari en el fòrum, sobre el nanorepte del sopar.
    Espero que encara siguis a temps de resoldre el conflicte que t'han plantejat.

    ARC

  • Pots revisar el relat que tens pendent de publicar?, ens sembla que el títol no està ben escrit, cap al final. Ho pots revisar?

    Ja te'l validem quan ens diguis alguna cosa pel fòrum.


    ARC

  • Sempre que puguis, comenta en el relat de qui t'ha comentat, per agrair la seva visita. És un costum fundacional de la pàgina que ens agradaria que es mantingués.

    Gràcies per la teva comprensió.


    ARC

  • T'hem publicat el relat fent una correcció, tot i que no ens està permès. T'hem fet una correcció al teu original. Has utilitzat la paraula "hacinament" o una semblant, i en català no existeix.

    Dues coses.

    No contestis en el teu propi relat donant les gràcies. Si ho vols fer, ningú t'ho pot prohibir, però sempre preferim rebre un comentari teu en algun relat de qui t'ha comentat, o el mateix "gràcies pel teu comentari" en el relat de l'altre relataire.

    Fes servir un corrector en línia, si tens la possibilitat de fer-ho.

    A l'Associació oferim ajut a escriptors associats, si tens cap dubte, esperem el teu correu.

    ARC

  • Et llegit el teu anterior relat i també l'havíem revisat, el d'aquest relat la correcció són petits detalls. No fem cas dels diacrítics, nosaltres també hi estem a favor.

    Disculpa, però ja un cop enviat, l'anterior també te l'hem revista i ara pots republicar els dos, si ho vols.

    La revisió d'aquest seria:

    Sóc l'anhel d'una pau negociada entre les parts en conflicte d'un conjunt de contradiccions. Les teves paraules van caure en el profund buit del meu cor. La tristesa m’envaeix el cos. Passen les hores i només ploro. I en cada llàgrima trec un trosset d'ànima, en cada llàgrima em buido de mi. Sento el meu cos esgotat, cansat de lluitar. I ara és temps de deixar-ho anar. Ara, llenço la tovallola en una lluita de la qual ni tan sols hi formo part, una lluita que no sóc capaç de reconèixer, una lluita que no sóc capaç d'entendre. Sóc esclava de la incapacitat de prendre decisions, de l'empatia, de la ingenuïtat, de la confiança i del plaer. Sóc víctima de les ganes de menjar-me el món que alhora m’està menjant a mi.

    Amb aquest inexorable desig d’estimar, inevitablement t’estimo. Amb la teva afable veu dient-me que no et puc estimar, inevitablement també t’estimo. Dolça tendresa poder sentir-te dins meu. Dins del meu cos; amb els petons, amb les carícies, fent-nos l’amor. Dins del meu cor; amb els silencis, amb els somriures, també fent-nos l’amor.

    Amb la consciència que això és efímer, tinc la certesa que el teu record serà etern. Amb l’energia del teu ésser, encertadament seràs etern. Amarga tendresa haver-te conegut. Dins del meu cos; pel plaer i el desig, immesurables. Dins del meu cor; pel buit de no poder estimar-te.

    Entenem que aquests escrits moltes vegades surten a raig, i les publiquem sense pensar-hi més, però una de les tasques de l'associació és defensar la llengua.

    Bondia, i disculpa la intromissió.

  • Hola, Sandra. T'hem validat el relat, però et volem demanar que tornis a publicar-lo. Hi ha unes quantes errades gramaticals i d'estil que desmereixen un relat molt tendre i ple d'amor que mereix una escriptura més acurada.
    No et marquen on hem fet els canvis o correccions, però tot seguit et deixem una correcció bàsica:

    Ets el plàcid somni que, involuntàriament, interrompem en despertar-nos, aquell que l’endemà desitgem tornar a somiar. Ets l’últim dolç que quedava a la safata; aquell que agafem de pressa per por que ens ho treguin i, que després de provar-ho, faríem qualsevol cosa per un altre més. Ets la brisa d’un vespre calorós en ple agost, la que desitgem que no pari d’acariciar el nostre rostre. Ets l’aigua pel cos després d’un entrenament esgotador, la que volem notar durant molt de temps. Ets els arbres que complementen un paisatge verd i bonic, els que sempre volem contemplar. Ets les notes d’un sol de guitarra de Jimi Hendrix, aquelles que ens causen no poder evitar un lleu somriure de felicitat. Ets la suau carícia provocada per uns dits suaus sobre un tors nu; aquella que desitgem en les nits més fosques, en les nits més fredes. Ets l’esperança, la força, la felicitat. Ets música, literatura, plaer. Ets notes i acords, versos i rimes, passió i satisfacció. Ets el meu amor, ets la meva vida… i sense tu no sé jo que faria.


    Gràcies per la teva comprensió i volem que entenguis que no és una cosa que fem per costum, però també creiem que si escrivim en català, i tenint en compte les eines de què disposem ara a les xarxes, fer-ho amb un mínim de correcció està a l'abast de tothom.

    Una abraçada i no defalleixis en els teus escrits.

  • Ja ten raó en el fòrum, aquest relat té més de quatre i més de cinc faltes d'ortografia, de tecleig, de sintaxi... no seguirem.

    Mira, tot seguit, i no tocant diacrítics ni paraules en diminutiu acceptables o una altra que directament no entenem el seu significat, podria quedar així el relat.

    Ep! Tampoc ens mirarem tots els relats, però si feu l'esforç de correcció, ens estalvieu la feina a nosaltres. Bon dia, Mena!!

    Una vegada, en temps no massa reculats, una iaia va voler visitar la seva néta, malaltona de cagarrines perquè havia menjat massa llaminadures de baixa estofa en una festa, paradoxalment, de gent d'upa. La mare era a treballar; el pare, al bar: com sempre. No li trucà per telèfon perquè encara no n'hi havia, però li envià un missatge telepàtic que la nena mig copsà. L'àvia li portaria herbetes de poniol com les del conte d'aquell caragol que agafà un mal de ventre anant a veure el forat per on surt el sol. En faria infusió i amb il·lusió li contaria històries com només ella en sabia. La nena estava esperant-la amb candeletes entre una anada i l’altra al vàter a eliminar merdeta d'olor d'olives passades i color definitivament indefinit.

    Però la ferum caganerosa arribà als narius del Llop de la contrada. Li agafà salivera i, guiat per l'aroma, hi feu cap a gran velocitat. Hi arribà abans que la iaia, tocà el timbre i, al 'passa, està obert', no s'ho féu repetir. Tan bon punt es trobà davant la nena s'abraonà... a l'orinal d'emergència que hi havia a tocar del llit. Mentre en degustava el contingut, la nena va ser raptada per un col·leccionista de caganers perquè una Caputxeta a punt de tenir la regla ben rogenca -sí, amb dotze anys i despuntant un cos d'adolescent, la cosa estava 'al caer'- defecaire tenia un valor suprem. El Llop ni ho va notar, abstret en el gaudi. Així quan l'àvia, que s'havia vestit de vermell passió per animar el feble estat de la néta, va picar a la porta, fotudament sorprès, el Llop es col·locà com pogué al llit de la desapareguda, vestint-se amb una temptació que la nena acostumava a usurpar de la seva mama.

    Quan l'àvia veié aquell bé de déu d'home-llop tan sexy-atrevit, un llenyataire desnaturalitzat segurament, notà un desig abrusador que l'empenyé a tirar-se sobre el plaer assegurat. El vermell que duia ho incrementà. El Llop s'hi avingué, udolant de goig i tapat per tant de roig.

    Avui en dia, Llop i Iaia viuen a vegades junts, a vegades separats, folla-amics ben estipulats i feliços i menjant alguns anissos, vici sense crisi.

    La Caputxeta utilitza la copa menstrual i va amenaçar el pessebrista amb una denúncia i consegüent multassa, cosa ell, posseïdor de cert cervell, va comprendre i, per tant, quan l'ha de menester, la lloga sota exigència de contracte legal amb diners blancs.

    I els pares de la nena- ja-no-nena sembla que la mare treballa treballa treballa i balla balla balla (en una fàbrica de baldufes) i ell al bar gasta la barra i quina barra, però va com va...

  • Hem vist que tens un altre relat igual pendent de publicar, mira si aquest és el que volies publicar, o si ho és l'altre. Si són el mateix, imaginem que ja saps com s'elimina un relat pendent de publicar de la teva llista, si no ho saps, en el fòrum t'ho explicaran.

    Si calia esborrar aquest, ens ho comuniques al fòrum.

    Bon dia, i bon relat.

    ARC

  • Tu mateix, si et llegeixes amb calma aquest escrit, podràs veure les errades de tecleig i gramaticals que has deixat publicades.

    Està molt bé voler donar consells i compartir-los, però ja que la pàgina és de les poques que tenen el català com a llengua vehicular i única admesa, els qui hi publiquem hem de ser curosos en presentar escrits que es puguin llegir, i sempre, sempre, hem de ser molt exigents amb nosaltres mateixos i no esperar comentaris de fora que et critiquin la manera d'escriure, això ha de sortir de cada un de nosaltres, i com bé tu dius... ens cal ser constants.

    La constància en millorar no ens ha de pesar.

  • A banda de mirar de fer correcció dels teus pensaments, per publicar-los amb un mínim de correcció gramatical, que queda palès que tens algunes errades salvables, també hauries de mirar de no fer servir l'autcomentari en el teu propi relat. Genera polèmica i crec que tots som prou grandets per mirar de respectar-nos entre tots.
    Dit això amb la sana intenció de conviure en un espai compartit de la manera més agradable possible. I si pot ser, sense discussions estèrils.

    Et tornem a deixar la pàgina de corrector en línia, mira de fer-la servir, i gràcies.

    languagetools

    Bondia, Joan!

  • Quan no escrius un relat, que aquest no ho és, i no trobes una definició correcta, i en aquest cas has posat històrica cosa que és en certa manera correcte, també en aquest cas podries haver dit que és un assaig, cosa que sembla més aviat allò que has escrit, un assaig al voltant de les tres principals virtuts teologals.

    Si haurien de sortir totes les opcions literàries imaginades, la llista seria massa llarga per encabir-la al marge esquerre de la pàgina.

    Bon dia.

  • Estimada, en la mesura que et sigui possible, evita fer els comentaris als altres usuaris sols en lletres capitals o MAJÚSCULES, ja que en l'àmbit dels fòrums d'internet, fer-ho, representa que estàs cridant, que estàs parlant a crits!

    Ja sabem que no és aquesta la teva intenció.

    Valora escriure els comentaris com fa tothom, i si vols remarcar algun detall, sí que pots fer servir les majúscules, però en tot el text millor no.

    Gràcies per la teva comprensió

  • Estimada, en la mesura que et sigui possible, evita fer els comentaris als altres usuaris sols en lletres capitals o MAJÚSCULES, ja que en l'àmbit dels fòrums d'internet, fer-ho, representa que estàs cridant, que estàs parlant a crits!

    Ja sabem que no és aquesta la teva intenció.

    Valora escriure els comentaris com fa tothom, i si vols remarcar algun detall, sí que pots fer servir les majúscules, però en tot el text millor no.

    Gràcies per la teva comprensió

  • No t'ho hem comentat, però ens referim a aquest mateix article. T'ho remarquem per si tenies algun dubte.

    Tinguis salut!


    Associació de Relataires en Català

  • Un dels validadors de relats ens ha comentat que has enviat dos cops el mateix article i sols n'ha publicat un dels dos.

    Si hi ha alguna errada en algun dels dos articles, digues-nos quin vols publicar i l'altre l'esborres, o el retires de pendents de publicar. No ens l'hem mirat amb deteniment, però així per sobre, sembla que s'expliqui el mateix.

    Ja ens diràs el què.


    Associació de Relataires en Català

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: