Quatre estats...

Un relat de: Meritxell Simon Grifé

Quatre són els possibles estats en que et pots trobar a la vida…El primer en el que ets feliç i ho saps, en un altre ho ets però no te'n adones, en un tercer no ets feliç però no t'importa perquè no ho saps i en l'últim no ets feliç i caus en un pou perquè ets totalment conscient de com et sents. Suposo que al llarg de la vida totes les persones passen per aquests estats, la veritat no ho sé...en el meu cas crec que els he viscut tots i ara em trobo en el que més et planteges la teva vida, el teu camí. Quan sents que no ets feliç, que tot el que et feia feliç només eren instants passatgers dels que ara no gaudeixes, és llavors quan tens por. Tens por de no canviar mai més d'estat, d'haver de quedar-te sempre en aquesta espècie de sensació d'indiferència, d'incertesa, de buidor interior que no et deixa avançar cap enlloc. Intentes trobar el camí cap a un altre estat però com trobar-lo,no hi ha indicacions, ningú pot orientar-te i sents que les energies comencen a fer fallida. El teu cor, que fins ara era viu, comença a glaçar-se, a deixar de sentir res que et provoqui un somriure.
La opció fàcil seria convertir-se en una pedra indiferent al temps, a l'entorn, indiferent a la felicitat, incapaç de sentir però també de patir. L'opció difícil continuar buscant el camí i tornar, poc a poc, a creure en la felicitat.
Segurament la felicitat no és un estat sinó petites pinzellades que deixen un cert gust que s'estendria fins a la següent pinzellada, i seria una distancia massa gran entre aquestes pinzellades el que faria que no ens sentíssim feliços. Per altres la felicitat seria un estat que s'aconseguiria aprenent a ser feliç amb el que tens, això no voldria dir conformar-se amb el que es té sinó valorar el que tenim, per petit que sigui. Però aquesta forma de felicitat és incompatible amb el quart estat perquè has deixat de creure en tot.
Potser la solució seria pensar en el que ens fa infeliç:
Potser la infelicitat es deguda a que alguna felicitat, que era un puntal, un referent, una felicitat que admiraves, t'ha fallat.
Potser una felicitat que creies i desitjaves fos per sempre ha durat molt menys del que et pensaves.
Potser el dolor que t'ha causat la pèrdua de determinades felicitats no et deixen veure la felicitat.


Potser...la única alternativa és deixar la felicitat pels feliços.

Comentaris

  • només ens cal avançar[Ofensiu]
    Lèvingir | 23-08-2009 | Valoració: 10

    en el que ja som i pensar.

    Lèvingir

  • Tothom...[Ofensiu]
    onatge | 23-08-2009 | Valoració: 10

    Hola Meritxell, tothom en un moment o altre de la seva vida, acaba passant per un dels quatre estats que tu descrius.
    En un punt parles de la felicitat com si fos un estat interior edificat sobre uns fonaments inamovibles, i jo crec modestament que no és pas així, tot el que és viu -la felicitat també- canvia, muta, mort, se'n va, retorna diferent...
    Però no tinguis pas cap dubte que d'aquest estat teu d'ara en sortiràs, i ho faràs enfortida i entendrida...

    Salut.
    onatge

  • Hola![Ofensiu]
    Brumari14 | 23-08-2009 | Valoració: 8

    Ei hola!
    Bon escrit, és difícil de dir que és la felicitat, el que és segur és que no és eterna, i si més no també puc dir per experiència que malgrat veure alguns dies la realitat sota el prisma del desengany i/o la tristesa, sempre s'acaben trobant espurnes d'una nova alegria en els llocs més insospitats, com bé dius el repte és tenir prou paciència per esperar... No sé si hi ha més estats, això sí, crec que de la mateixa manera en què no sempre som feliços tampoc podem romandre indefinidament en un mateix estat, encara que sigui per moure'ns repetidament d'un estat a l'altre en cercles. Hi ha d'haver transició fins i tot pel quart estat, no pot ser que aquest caigui en una espècie de solipsisme absolut, i en cas de fer-ho aquest extrem tindria com a única transició possible només una, i és tan tràgica i a la vegada tan senzilla com és la mort; potser aquesta sigui la darrera i veritable felicitat. Mentre ens ho preguntem, però, més val aprofitar les oportunitats amagades rere els dies de vida, que ja hi haurà temps de sobres per comprovar-ho quan fem el pas a l'altre barri.

    Per cert, crec que sé qui ets, no em facis dir com he arribat fins aquí, però si ets qui crec que ets, potser ens veurem algun dia d'aquests al boulder. També pot ser que no siguis tu i m'estigui ficant de peus a la galleda...O també pot ser que sí que siguis tu i faci segles que no entres en aquesta web i no vegis això fins d'aquí uns anys però bé, espero que no t'ho prenguis malament... (Bé m'ha quedat molt enigmàtic tot plegat... Per si vols respondre et deixo l'adreça: brumari14@gmail.com)

    Salut!

    C_ _ _

  • quina és exactament la seva definició?[Ofensiu]
    no hi sóc | 12-04-2009 | Valoració: 8

    La felicitat sen va i torna continuament almenys per la meva experiència. Pimerament ens hauriem de plantejar que és exactament la felicitat i després podriem parlar de qui realment és feliç i qui realment és conformista amb el que un té (tal com tu comentaves).
    Tranquila, segur que canviaràs del estat que estas en aquests moments i estir casi segura que tornarás a passar per tots i cadascun d'ells, a almenys aixo vull creure ja que a mi també m'agradaria canviar del estat que estic inmersa des de fa una temporada!!

    Ens llegim!!

Valoració mitja: 9

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Meritxell Simon Grifé

1 Relats

4 Comentaris

1043 Lectures

Valoració de l'autor: 9.00

Últims relats de l'autor