SATURN

La companyia és agradable quan és volguda; però una llosa al no ser desitjada. Des de la meva inexplicable naixença, he viscut de forma aïllada, estic completament sola. Per això, quan avui l’he vist, m’he quedat paralitzada: la meva pròpia sang, la meva destrucció. Amb cautela, l’he agafat, disposada a fer-lo desaparèixer.

Passo l’ala per sobre de la paella: és calenta. La dauro generosament amb un raig d’oli, prenc l’ou. Crec! Comença la dansa, espetega. Lentament, amb una espàtula, m’asseguro que no s’enganxi. Quan veig que comença a enrossir-se de les puntes el retiro, ha arribat l’hora.

Amb molt de compte, me’l poso a la boca, patint perquè no es rebenti. M’ha quedat al punt: el sabor dels orígens, de les arrels, del meu fill, recorre el meu interior. Una profunda tranquil·litat m'envaeix, amb un regust de soledat. Espero que el futur m’ho perdoni.