SOC JO

SOC JO

Mentre espero la meva amiga Paula,em prenc un cafè a la Granja de la Plaça de Santa Anna i escolto com canten i toquen la guitarra els gitanos, que porten un gran artista dins seu. No m’animo a ballar, tinc por de caure amb els talons que porto, i és que encara no tinc prou pràctica, me-l’s poso poc. De tant en tant, trec el mirallet que porto en el bolso i em repasso tota la cara. Estic guapa amb el maquillatge que m’he posat. Tinc ja mitja melena i la pell se m’ha tornat més fina. La veu ja no es tan gruixuda, gràcies també al meu logopeda. Aquesta música m’acompanya a viatjar amb la imaginació fins al fons de la teva ànima, i em situa davant el mar, asseguda a la sorra, veient com les onades en el seu va i ve m’amenaçen de mullar-me. I em pregunto que pensaries tu ara de mi, si em veiessis. Sempre et vas imaginar alguna cosa, ja ho sé. I moltes vegades tinc ganes d’anar-te a veure, només pel fet de saber quina seria la teva reacció, si em reconeixeries, i sobretot, si, ara que sóc JO de veritat, Mariona, i no Mario, m’estimaries igual. Vaig fugir per buscar la meva llibertat, sense adonar-me que potser només depenia de mi, ser lliure, i no de del lloc on estava ni de la gent que m’envoltava. Et trobo a faltar, Elisenda. I és que no he canviat, sóc la mateixa persona amb diferent envoltori, i continuo estimant-te, perquè la meva essència segueix igual. Quines coses que té la vida, Eli. Si sapiguessis que la Paula s’ha enamorat de mi, precisament per com sóc jo, per qui sóc, i coneix tot el meu passat, En canvi, no sé que passa, però jo no la puc correspondre, només li puc entregar una amistat. No se perque ens passen aquestes coses, m´ho pregunto constantment. Potser si et visités i t’expliqués tot com ha anat, només potser, tu e ncara m’estimaries. Eli, no fa tant, passejàvem agafats de la mà per tot arreu, ens besàvem, ens vam prometre. Et casaries amb mi encara? Series capaç de ser valenta i autèntica si em continuessis estimant, per enfrontar-te amb tanta crítica i tanta incomprensió com encara hi ha? Crec que si la Paula triga massa, aniré a l’estació i agafaré el tren direcció Sant Pol, per anar a trobar-te. Estic cansada de quedar-me sempre amb dubtes i d’anar perdent coses pel camí, de fugir per por a les reaccions. No et vull deixar espapar, Eli.