Tu ets

Un relat de: Anònim

Qualsevol diria que estic penjat,
i no estaria pas equivocat,
baixo per les escales veloçment,
impacient per trobar-te.

Els teus ulls em fan vibrar,
són la llum que m'omplen de goig,
tu ets la meva alegria,
el meu deliri, la meva perdició.

Em mires, em parles,
i un somriure m'arranques,
per un instant em sento viu,
per un instat tot té sentit.

Però sóc molts conscient
que el teu cor no batega per mi,
però si tu ets feliç no m'importa,
aquí t'ofereixo la meva amistat
mentre la tristor em rosega.

Veig la vida passar
sense tu al meu costat,
arribo a casa cansat
amb el cap ben atabalat.

Ets la flor que m'anima,
el perfum que endolceix,
ets la meva vida,
el meu verí, la meva bogeria.

Però sóc molt conscient
que no tinc el teu cor,
que no vaig enlloc, no importa!
jo t'entrego el meu amor
encara que mori en aquest racó.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: