L'exàmen

Un relat de: Anònim

T'odio,
no saps quant t'odio...
Fas de la meva vida
una desgràcia,
m'amargues els dies,
no em deixes dormir les nits,
la pau s'esvaeix
i el neguit m'envaeix.

T'odio,
no saps com t'odio...
T'interposes en el meu camí
i amb preguntes incongruents
es decideix el meu camí,
les meves mans tremolen
damunt del paper.

T'odio,
t'odio tant...
La desesperació m'atrapa,
el temps va passant
i el rellotge corre contra meu,
en tant sols unes hores
tot s'haurà acabat:
Guanyador en sortiré
o de res haurà servit
cap dels meus esforços.

Comentaris

  • Per molts relats[Ofensiu]
    Epicuri | 13-12-2007

    segueixis escrivint, que 150 està molt bé...
    aprofito per comentar el tema de l'examen.

    Ni dir que la poesía m'agradat.

    El considero un tema de gran importancia per totthom doncs ens veiem sotmesos a exa´mens continuus tots els dís de la nostra vida, i de vegades el pitjor examinaador, som nosaltres mateixos, encara que sovint no sapigue'm ni que existim.

    Un examen pot ser una tortura i un malson o una oportunitat de gaudir, al menys aprendre de l'experiència. Pero ¿quan ens ho ensenyaran? ¿quan o aprendre´m? massa tradició de torturadors, tots plegats....


    i no se t'acudeixi examinar aquest comentari....
    un bon motiu que tinc per no valorar els relats, ni demanar que mels valorin.

    algú deia allò de no jutjis i no seràs jutjat...(això em dona personalment i per a mi mateix molta tranquilitat)
    Per molts relats.

  • gran oda al pitjor malson dels estudiants...

    depenem d'ell (i la bona fe del corrector, és clar).

    LEM

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: