Quan siguis vella

Un relat de: Anònim

Quan tinguis la cara plena d'arrugues
i la boca desdentada,
quan el teu cabell hagi perdut tot color
i tinguis la pell tacada.

Quan asseguda en un silló
miris la televisió
amb el volum ben alt
perquè ja no hi sents tant.

Quan el teu caminar sigui feixuc,
tot i amb l'ajuda del bastó.
quan et t'esgotis a les quatre passes
i ja no vulguis sortir tant.

Quan ja no puguis veure
res més petit que un didal
i les teves dents reposin
en l'aigua d'un got de cristall.

Quan els nínxols del cementiri
tinguin noms d'antics companys
i vegis com la vida és efímera i se'n va,
vull estar al teu costat
i fer-te sentir jove altre cop.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: