El temps ens separa

Un relat de: Anònim

Dies que es fan eterns,
nits ansioses per un nou demà,
esperant el despertar
d'una oportunitat
per escriure el meu destí,
un camí que no s'allunyi de tu.

Hores mortes que passen,
que malgasto inútilment
en coses sense importància
per intentar oblidar
el temps que ens separa,
una eternitat que m'esclafa.

Llargues nits sense fi,
quasi sense dormir,
en les que et somio
com sempre, tan preciosa,
tan agradable, tan distant,
et perdo quan obro els ulls.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: