Vull saber. Vull ser.

Un relat de: Anònim

Vull saber que somies,
vull saber que rumies,
vull conèixer les teves pors
i espantar-les quan t'atormentin,
vull ser el teu àngel de la guarda
i vetllar per tu, nit rera nit,
sota la llum de la lluna.

Vull ser l'aire que respires,
la sang que recorre
per les teves venes,
vull ser la essència
que doni sentit a la teva vida.

Vull ser el color d'aquest dia,
dibuixar un somriure
en el teu rostre,
vull ser l'abric que et protegeixi
de tempestes de dolor i tristor.

Vull ser la caixa forta
que guardi fidelment
tot els teus secrets més ocults,
vull ser els llavis que besis,
els ulls que busquis
quan necessitis ajuda,
vull ser la veu que et tranquil·litzi
quan et sentis sola.

Vull saber hi haurà un demà
amb tu al meu costat,
vull compartir les nostres vides
fins a l'últim instant,
i ser reis en les terres
dels nostres sentiments.

Comentaris

  • Saber. Aprendre.[Ofensiu]
    megane | 08-01-2008

    Si vols saber que rumio, si vols conèixer les meves pors, llegeix-me.
    Jo també vull saber. Llegiré i aprendré de tu.
    m

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: