Detall intervenció

RE: I ara un dubte sobre escriure ( avui és el dia dels dubtes )

Intervenció de: Anònim | 20-02-2011

Si mires els meus relats veuràs que no tinc experiència en escriure històries llargues, però jo de tu començaria a esscriure aquestes "embastades" i un cop les tinguis ja veuràs si es poden lligar entre elles


Respostes

  • RE: I ara un dubte sobre escriure ( avui és el dia dels dubtes )
    Jere Soler G | 20/02/2011 a les 16:55
    Trobaràs opinions per tots els gustos i cap no és millor que una altra.

    Jo necessito saber-ho tot de la història abans de començar a escriure-la. Tot l'argument, els capítols, des del principi fins al final.

    Un cop tinc el guió sencer, començo a escriure, no necessàriament en l'ordre en què succeeix la història.

    De vegades, quan porto la meitat de la història escrita, em vénen al cap canvis argumentals, i reescric el guió.

    • RE: RE: I ara un dubte sobre escriure ( avui és el dia dels dubtes )
      Fada del bosc | 20/02/2011 a les 17:20
      Si no és preguntar massa, què és el més llarg que has escrit? i ja en sabies l'extensió abans? és tota una trama o bé és una idea que vas emplenant de petits detalls?

      Perdona per ser tant tafanera... però si no es pregunta mai s'aprèn res.
      • RE: RE: RE: I ara un dubte sobre escriure ( avui és el dia dels dubtes )
        Jere Soler G | 20/02/2011 a les 20:23
        El més llarg que he escrit...? Una novel·la que va quedar finalista a joescric i que té unes 180 pàgines. La vaig tenir a Bubok un temps, però ara està retirada perquè vull fer-li millores, el que passa és que no trobo mai el moment. Abans de començar a escriure no sabia quan m'ocuparia, tot i que preveia que seria llarga. És una trama pensada prèviament de cap a peus. El que passa és que quan vas escrivint, les pròpies situacions generen detalls; i sovint se t''acudeixen línies argumentals que vas incorporant.
  • RE: I ara un dubte sobre escriure ( avui és el dia dels dubtes )
    copernic | 20/02/2011 a les 18:33
    Jo començo a escriure quan tinc la idea que originarà tot el text. Una mica com el viatge a Ítaca, en el qual importa més com hi arribes i les experiències que et fan més savi que el destí en sí. És a dir, com si escrivís cap enrera imagino la causa que ha provocat l'efecte (el final) i miro de lligar-ho tot i que no quedin incògnites o incongruències que puguin fer-lo inintel.ligible. Faig servir el mateix mètode tan si és un microrelat com una novel.la,
    Una altra cosa és quan sents la necessitat d'escriure. De sobte, creus que has de dir alguna cosa que et trasbalsa o que et commou i llavors escrius intuitivament, d'una manera bastant lliure (l'autocensura sempre hi és, una mena de defensa del jo que ens impedeix manifestar.nos) El resultat no sempre és satisfactori però l'escriptura és l'intent frustrat de dir alguna cosa. Així s'han creat les grans pàgines de la literatura universal: en un intent desesperat de descriure alguna emoció, un sentiment o qualsevol cabòria que ens capfica.
    Bona tarda, fada bosquetana i Jeremies!
  • RE: I ara un dubte sobre escriure ( avui és el dia dels dubtes )
    Anònim | 20/02/2011 a les 18:58
    Si mires els meus relats veuràs que no tinc experiència en escriure històries llargues, però jo de tu començaria a esscriure aquestes "embastades" i un cop les tinguis ja veuràs si es poden lligar entre elles
  • Sobre les mides...
    Vladimir | 20/02/2011 a les 19:54
    La mida no importa, com solen dir. Jo penso que tan difícil és escriure un relat de mitja pàgina com un de vint-i-cinc.

    I sobre estratègies a l'hora d'escriure, n'hi ha per tots els gustos: a vegades la història t'apareix completa al cap i només l'has redactar (que no és poc!), i altres vegades et llances a la piscina sense saber a on et portarà tot allò que estàs escrivint.

    I, per acabar, una recomanació: hi ha un llibre magnífic que vaig llegir fa poc, "La práctica del relato" d'Angel Zapata. És molt amè, ben escrit, potser una mica obvi a vegades, però sempre és útil que ens recordin les obvietats. M'ho vaig passar molt bé llegint-lo! Estic segur que et pot ajudar a orientar-te (l'hauràs de buscar per internet, perquè la seva difusió no és gaire bona).

    Salutacions,
    Vladimir.
  • RE: hi ha dos mètodes
    iong txon | 20/02/2011 a les 23:16
    …o dues actituds davant l'escriptura narrativa de ficció. Jaume Cabré en diu "mètode racional" i "mètode intuïtiu" *. Són els dos extrems, però ell s'apunta més aviat al mètode de l'escriptura intuïtiva, i ho descriu magistralment amb abundants referències concretes a les seves novel·les i els seus contes.

    * CABRÉ, Jaume. "El sentit de la ficció" Ed. Proa, 1999, 2010.
  • Impuls
    Daniel N. | 20/02/2011 a les 23:32
    Això és com la pintura o la música. Hi ha qui fa molts esbossos i proves abans de començar, i sap el que pintarà o el que tocarà i qui es llença a la improvisació o la pulsió i després mira d'arreglar-ho una mica. De qualsevol manera planificar massa et pot deixar garratibat, encarcarat, lligat de mans i peus per la mecànica de la presentació-nus-desenllaç. Sovint és un bon exercici per superar la mandra posar-te a escriure el primer que et passi pel cap. A més és més entretingut, perquè tu mateix ets espectador del que passa al teu relat, que no saps cap a on anirà ni com acabarà. Malauradament el lirisme i la intensitat estan renyits amb massa idees prèvies o plantejaments aprioristics. I fins i tot fent una planificació argumental en algun moment t'has de deixar anar, perquè de frases succintes i exactes no emplenes les 200 pàgines que pot tenir una novel·la.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: