Poetes que respireu

tot el contrari, la poesia és l'alliberament dels sentiments, de tot allò que resideix als nostres cors i surt al món exterior. No t'esclavitzis a la poesia, allibera't amb la poesia.

Molt bon poema, gypsy

Mariona!

Et comente aquest poema en el que parles dels poetes que respiren. Potser, fins i tot els que ja no hi són, respiren a través dels seus mots. I quanta raó tens declarant-los el teu agraïment fins a la mort. A mi em passa el mateix, i sens dubte t'inclouria a tu entre els "Poetes que respireu", espere que per molt de temps...

...!!!. Sense ells, la veritat... seríem molt més petitets, ben poca cosa. Fins i tot sense alguns que ja no respiren (ara pensava amb Palau i Fabre, Martí i Pol o Vinyoli, entre d'altres...).
Però si em permets la gosadia d'un petit consell: millor no ser-ne esclava, un mirallet sí, pero penso que tu també pots traçar un gran camí, per tu mateixa. (...).
Però tens raó: sense ells... ben poca cosa. No se si el teu agraïment també és extensible a alguns relataires o a molts autors anònims, injustament mai no reconeguts, que omplen de gran poesia els nostres cors.
Gràcies pels teus mots !!!
Una abraçada i ben retrobada !!!
Fidel

p.s.: a la teva foto sembla que estiguis aguaitant una finstra al mar...

Un bon poema, curt i eixit d'allà el fons de l'ànima.
Amb desitjos que la "melangia blana" t'acompanye per sempre, mentre tingues una finestra oberta a la mar ben nostra.

Au! Salut i rebolica!

PS.- Bona estança i bons records pel futur vora el Sènia.