RE: La vaga i RC

Jo tampoc ho sé, Fidel, però entenc que és una protesta que es focalitza en l'àmbit de la feina, perquè si abastem més enllà també podríem dir que les tasques de casa tampoc no les fem, per exemple, o que no escrivim, ni llegim..., ni pensem (bé, això últim ja ho fem massa vegades..., jjeeje, res, que parlo per parlar)

Bona tarda, companys :))

Com que la idea que tinc d'escriure -a RC o en altres llocs- és de divertiment, pense fer una 'vaga a la japonesa'. Produir molt, més, exageradament...!!!
No patiu, que no col·lapsaré la pàgina, que ja les neurones fluixegen...

Salut i rebolica!

Les vagues normals, al segle XIX eren un concepte molt senzill: uns treballadors amb un problema amb una empresa pressionaven a l'empresa no anant a treballar. Pretenien que les pèrdues ocasionades pel seu "no treball" convencés a l'empresa per cedir a les seves demandes laborals.

Una vaga general és una vaga contra un govern o contra una mesura d'un govern. És a dir, els treballadors (o potser els autònoms i empresaris també s'hi haurien d'afegir) manifesten el seu desacord amb el govern no anant a treballar. I aquest "no treball" repercuteix en un dia perdut per a l'economia.

A partir d'aquí es produeixen situacions bastant contradictòries. Per exemple, si els periodistes fan vaga, no es produiran prou notícies de la vaga i semblarà que la vaga no ha estat gran cosa. A més, els organitzadors i líders de la vaga, faran servir telèfons, facebooks, twiters, emails i transports de tot tipus per organitzar i dirigir la vaga (la qual cosa implica que algú ha d'estar treballant) perquè, ironia final, el dia de la vaga deu ser el dia que els sindicalistes més treballen.

La vaga general pretén fer palès al govern el descontentament i la resistència a una política que s’entén lesiva no tan sols pels treballadors sinó també pel país. No té a veure amb l’economia sinó amb les condicions generals. Aturar l’economia és la única força que té la gent.
Per això és desitjable que tothom que estigui disconforme la secundi. Com més massiva la protesta, més advertits se sentiran els governants.

La vaga general és l’única mesura de força que ens queda als treballadors. L’única forma visible de protesta; una protesta que va més enllà de les manifestacions; una protesta prou important com per assumir el cost econòmic que representa i que en alguns casos es fa difícil de suportar.

Potser, com diu en qwark, la vaga en els mitjans de comunicació ens deixa sense noticies de la vaga, però fins i tot aquesta manca de noticies fa més palesa la voluntat de fer vaga; al final seran aquestes anormalitats en el funcionament del dia a dia les se’n facin ressò de la vaga.

Sobre RC i l'oci i totes aquestes activitats "virtuals" que no semblen tenir ningú al darrere, es fa difícil dir. Suposo que si secundem la vaga, hauriem d'estar també per fer-la extensiva a totes les activitats, perque els que estan a l'altre costat també l'han de poder fer. Una mica en aquest sentit seria la vaga de consum.

I demà, vaga.

Jo, com a relataire, fa anys que estic en vaga, i fins que no tinguem un món millor i amb menys injustícies socials (i en altes àmbits), seguiré en vaga. Malhauradament, em sembla que aquesta vaga tindrà caràcter indefinit.