El temps s'escola

Un relat de: gypsy

Cada mot, un univers que fluctua
dins la imaginació d'un cadàver,
algú que és mort ens fa tremolar
amb els seus versos antics,

paraules que resten en prestatges,
ens obren les portes
a d'altres mons inconeguts,
versàtils i nous.

I la roda del temps
és la mateixa roda,
allà on sorgeixen els mots
escandits per romandre.

Passen els dies, els anys;
les emocions contingudes
en ànimes alienes,
se'ns mostren amb força,
construint el més tangible
dels avuis i dels ares,

el temps s'escola,
les paraules romanen
impassibles i belles.


gypsy

Comentaris

  • He estat llegint alguns dels teus poemes[Ofensiu]
    Anònim | 13-01-2008

    i la veritat és que no tinc paraules.

    Aquest m'ha agradat força, un fantastic homenatge a algú que suposo que admires profundament.

  • l'home d'arena | 28-11-2007 | Valoració: 10

    Les paraules, quan les dius, volen, ja no són teues. Resonen escrites, o a l'aire, esperant que algú les prenga, els done vida, les diga.
    Com un paisatge preciós, que només és si algú el mira. El punt d'eternitat que contenen, ens fascina, tal volta perquè són del tot lliures, i ni el temps no pot marcir-les.

    Un bes, gitanne.

  • precioses paraules[Ofensiu]
    ANEROL | 23-11-2007 | Valoració: 10

    que mai moriran

  • El temps fuig[Ofensiu]
    Gertrudis | 23-11-2007 | Valoració: 10

    i s'escola entre els dits com aigua que flueix i disfruta fent-ho. Clàudia

  • Estic d'acord[Ofensiu]
    Salgado | 20-11-2007 | Valoració: 10

    Estic d'acord amb tu, gypsy: el temps s'escola però serveix per a aprendre i valorar el que hem viscut. Bonic poema, el primer que llegeixo de tu. Xavier

  • Temps i paraules[Ofensiu]
    Unaquimera | 17-11-2007 | Valoració: 10

    Tot i els petits canvis, l'ànima dels versos continua omplint un poema que sacseja, que impacta, que deixa la seva petjada.

    Se li endevina una força continguda que impressiona, que obliga a tractar-lo amb respecte per la saviesa que conté i la contundència amb que s'expressa.

    Em reafirmo: un poema rotund!

    Quin goig, veure't ara fa una setmana, tan somrient!
    Avui t'envio una abraçada rodona i un somriure ample,
    Unaquimera

  • Les paraules antigues,[Ofensiu]
    Antoni Casals i Pascual | 13-11-2007 | Valoració: 10

    la font de la nostra saviesa. Del respecte per elles en surten molts dels nostres esforços. Espriu és present en el que dius. I, certament, el temps s'escola i malgrat tot, els mots, que sovint acaben sent una de les nostres raons de ser, perviuen.

  • ...i les paraules queden.[Ofensiu]
    Anagnost | 12-11-2007 | Valoració: 10

    Segur que aquest és un tema recurrent, aquesta idea de la perdurabilitat del discurs per sobre de qui el va bastir, aquesta idea d'immortalitat a través de la paraula que hom va deixant escrita.
    Però, tots els temes ho són, recurrents: l'amor, la mort, el desig, la fe, la lleialtat... El mèrit és expressar-los amb paraules pròpies, amb imatges originals, amb una veu personal. Com és el cas.

  • F. Arnau | 11-11-2007 | Valoració: 10

    Mariona!
    No sé com estic avuí...
    No volia dir que "ens manquen les paraules". El que vull dir és que aquestes romanen en el present, com si fossen els radis de la roda del temps.

    Petons!

    FRANCESC

  • La roda del temps[Ofensiu]
    F. Arnau | 11-11-2007 | Valoració: 10

    Al llegir el teu bell poema he recordat el llibre de l'Espriu amb aquest títol "La roda del temps". Es tracta d'una antologia de la seua obra editada pel Cercle de Lectors, amb una selecció de texts en prosa i en vers. També hi ha una cançó del Lluís Llach, que li va dedicar al seu entranyable Marti i Pol que parlava de la roda del temps, que gira sempre en la mateixa direcció, mentre tot roman estàtic...
    Sort que ens manquen les paraules!

    Una forta abraçada!
    ... I molta salut!

    FRANCESC

  • Resposta[Ofensiu]
    franz appa | 11-11-2007

    difícil al teu bell poema. Trio per al diàleg a un mestre, Gabriel Ferrater, en el poema dedicat a un altre mestre, Josep carner. I el reprodueixo -sento no poder fer-ho millor- mentre encara l'escolto declamat per pere Arquillué, fa només unes hores:
    "Mots que ens han parlat a tots tres, i fan
    que ens assemblem. Mots que romanen,
    mentre ens varien els dies i se'ns muden els sentits,
    oferts perquè els tornem a entendre. Com una pàtria".
    Una abraçada de compatriota de mots,

    franz

  • bufanúvols | 10-11-2007 | Valoració: 10

    M'agrada la idea i la manera de desenvolupar-la: la roda abans, les paraules retornen. Genial.

  • Jo crec que...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 10-11-2007 | Valoració: 10

    ...de nosaltres no quedarà res però restaran les nostres paraules, com han quedat de tots els escriptors i persones que pel fet de parlar han viscut llurs pensaments. Salutacions de Vicent.

  • el temps....[Ofensiu]
    ESPIRAL | 10-11-2007 | Valoració: 10

    s'ecola i les paraules viuran sempre en tu, amanyagant qualsevol instant dins l'eternitat. Un relat que m'ha corprès els sentots, per tot el que signfica.
    Gràcies per compartir aquesta bellesa dels teus mots. 1abraçada. ESPIRAL.

  • Hi ha...[Ofensiu]
    AVERROIS | 10-11-2007 | Valoració: 10

    ...un refran que diu que "les paraules se les emporta el vent" Però la realitat és que hi han paraules que queden gravades per sempre més en el fons de l'ànima.

    Una abraçada.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de gypsy

gypsy

377 Relats

2805 Comentaris

430361 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:

Hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa.

Salvador Espriu