La vida em vol

Miraves encara el móvil.
No hi havía cap missatge.
En el fons havies esperat
una trucada seva,
un sentir la seva veu,
que et digues,
"hola soc aquí, parlem".
Has deixat de esperar.
T'ha mancat la sinceritat d'unes paraules,
la valentía de un front a front.
El saver que has estat per ell...?
El temps passa,
comences a no questionarte rés.
Avuí posarás un altre cop
una rialla als teus llavis,
mirarás el sol rogent sortin pel matí,
escoltarás la música sense llagrimes i cantarás.
Ets una dona acostomada aixecarte i caminar.
Ha sobreviura les males epoques,
Ha torna a confiar en la especie humana
Demà tornarás a tenir una il.lusió nova.
La vida te dresserés que t'ullunyen del cami fosc.
I vius,
perque vols viure .
Intentar apendre de tot,
saps que els tornares trovar rocs al cami
i tornarás a caure,
perque viure no es fàcil,
la vida mai ha estat
cami de roses,
però segurament algun día
els meus moments de felicitat
seran constants,
i no en fara por sentirlos
per por a que magicament desapareguin.