Falsa convicció

Un relat de: annapurna

Era un dia de tardor trist i remullat, quan observant per la finestra la gent passar, va tornar a caure en el gris pensament de la soledat.
Tot estava perdut, l'esma per creure-hi s'havia esvaït una negra nit d'hivern de quatre anys enrere, ho sentia, ja no sabria estimar sense témer el dolor.

Les ferides mal cosides d'aquell passat d'esgarrifosa passió obstaculitzaven el seu pas, es trobava perduda i sola, només de pensar-hi l'angoixa l'entristia i el plor es feia evident, necessitava forces però no sabia d'on treure-les, avançava dèbil, sense trepitjar del tot el present, la seguretat s'havia esfumat amb el pas del temps.

Com un caramel de maduixa per un nen llaminer, el destí amb els anys li va oferir un curiós regal si se'n podia dir així. Semblava haver trobat el que sempre havia desitjat.

El seu objectiu durant mesos fou obtenir el més preuat, l'amor en ell, el camí a la felicitat. La conquesta va ser difícil, i emocionant, un alè d'esperança i de vida la feia tirar endavant, hi creia cegament, ho sabia, sabia que no es podia equivocar, havia passat massa temps, massa dolor, creia que n'havia après, la il·luminava un somni de futur compartit amb el seu tresor, el noi que s'asseia a la fila del davant.

La lluita incessant i intensament esgotadora donar fruit a una amistat, que lentament s'anà transformant en un amor apassionant. Per fi se sentia estimada com en el passat, ell l'adorava fins al punt de tenir-la idolatrada, i a ella li encantava, orgullosa del seu esforç dedicava hores a aquella relació, i conseqüentment s'allunyà inconscientment de les seves amistats.

La vida, però, com sempre et sorprèn i com ja se sap l'amor arriba quan menys t'ho esperes.

Ella que per fi tenia una relació estable i semblava ser que prou satisfactòria, ella que jugà mesos i mesos amb constant dedicació a captivar aquell noi, el de la fila del davant, la seva gran ambició, ella que creia haver trobat l'amor per sempre, durant aquells mesos només havia estat vivint un somni artificial.

Però tan sols amb unes copes de vi descobrí la felicitat en assaborí aquells nous llavis una alegre nit d'abril, per fi el somni s'havia fet realitat.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: