La vida no em pertany

Un relat de: annapurna

"Dues realitats en discòrdia, durament confrontades, responsables d'obstaculitzar el pas dèbil amb què trepitjo la vida, els sentiments. Masses hores perduda entre dubtes existencials que tan sols em regalen angoixa persistent, visc sense viure plenament, privant-me del gaudir de l'emprenedor impregnat d'il·lusions. Tan jove i d'esperit tan pobre, gairebé podrit per l'excés de desconfiança en mi mateixa. M'entristeix. I me n'adono que no estic feta per viure, la vida no em pertany, se m'escapa a cada instant, no serveixo per res. I així, cansada de patir mal de vida, li dic adéu amb un somriure, per regalar-me aquests anys que he estat incapaç d'aprofitar."

Així acabava l'escrit que vaig trobar a la vora d'aquell cos de pell blanca i fina, extremadament pulcre, com de princesa de conte.

Comentaris

  • Un mon fràgil de sentiments[Ofensiu]
    Avet_blau | 04-11-2008 | Valoració: 10

    La sensació d' una vida que no ens pertany,
    o amb la que no ens sentim "representats";
    viure com de prestat en un mon fràgil ,
    en sentiments i honestedat...

    Fa desistir de lluitar, de respirar un aire
    que a voltes ofega , i tanmateix la vida ,
    en les escletxes , es plena de il·lusions per descobrir .

    Avet_blau

  • I la paraula sí ?[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 28-10-2008 | Valoració: 9

    Relat punyent. Quina llàstima que aquesta persona no conegui l'afirmació del SÍ. Hi han masses "NO" alineadors i paralitzants.

  • Molt bo![Ofensiu]
    Capità Borratxo | 28-10-2008 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt aquesta història, trista i profunda.

    Enhorabona pel relat!

Valoració mitja: 9.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: