Exili

Un relat de: annapurna

Desorientada, perduda i cansada,
anhelo repòs i calma,
i vinc a tu, eterna, colpidora i salada.

Envoltada d'amarg silenci,
busco sons eterns que alleugin aquest dolor,
aleshores sento la teva incessant remor.

Em crides, i posseïda de dolor,
avanço, sense por,
caient als teus braços, per fi claror.

Perduda entre dolces onades.
sense rumb miro a l'horitzó,
i estimant la vida, desitjo la mort.

Comentaris

  • Anhels[Ofensiu]
    Unaquimera | 31-03-2009 | Valoració: 9

    Quina sorpresa he tingut en rebre un comentari teu!
    Des que et vaig comentar "Una estona de cel" ha passat més d'un any... Quan vaig tornar al teu espai per llegir-te al cap d'un temps i vaig veure que havies publicat aquest "Exili", vaig pensar que potser havies decidit desconnectar, ja que parlaves de què "cansada, anhelo repòs i calma".

    Amb aquests versos, vas expressar molt bé aquella sensació de pèrdua de referents i metes que tothom ha experimentat alguna vegada, suposo... de caminar sense rumb i sense bons companys de viatge que alleugereixin les dures jornades.

    El final d'aquest breu poema és un bon exemple de contrast o Antítesi ( si cliques damunt les lletres en color, en trobaràs un altre... )

    Ara m'alegra tornar a saber de tu i veure't activa com autora, amb relats més recents per llegir i comentar-te. Espero tornar a tenir notícies teves aviat!

    Entre tant, t'envio una abraçada damunt d'una onada,
    Unaquimera

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: