però amb un final que no podria ser més bò. La darrera frase...impactant. El fet de mesclar la pluja, la mirada a través de les parets imaginant aquella nena, saben que s'apropa a la seva mort, lliure elecció tant dura...una barreja que m'ha deixat freda.


salut, força i energia! A seguir endavant, m'ha agradat molt, tot i que no he pogut evitar que se m'entrsistís el cor..

donar-te les gràcies pel teu comentari, i per animar-me a inundar el món!:)


una abraçada

Està força bé, diguem que no t'has estat de res. M'agrada el parlar tant directe.

Rspecte al teu comentari de que el que tinc es una depressió, i que visqui, no pateixis :) la vida la sé valorar i molt. Sóc feliç de viure-la, aprofito totes les oportunitats i més! I cada dia i cada nit, em llevo i em dormo amb un gran somriure. Però no per això deixaran de decepcionar-me els desencants d'aquest món, puc ser feliç perquè visc com "vull" (dins el que es pot) evitant allò que no m'agrada o lluitat per canviar-ho, però hi han coses que em fan mal, que em decepcionen, i la quan utilitzo la paraula "depriment", no parlo de que tingui una depressió, la vida és bonica, però l'estem cagant amb el món.ç


salut, força i energia!

Jajaja, és genial!M'ha agradat molt quan anomenes la amenaça de la cadira "assassina"(o nose molt bé com ho dius), realment li poses moltíssima gràcia i encant. Quants cops ens ha vingut la mare amb xerrades d'aquestes?:)

Moltíssimes gràcies per comentar-me, certament no sé com m'he atrevit a penjar aquell relat sobre la fruita del temps. Si no ho has fet, llegeix-te el meu relat que es diu "Em torna boja el teu sexe, fem l'amor", està escrit amb més soltura i menys jocs de paraules, però a l'hora és més tendre.

M'agrada haver trobat algú de la meva edat, esper poder compartir grans converses relataires.

Una abraçada!:) salut, energia i força per seguir amb les paraules!

He estat enganxada al teu relat, paraula per paraula, fins al darrer moment. Molt bò certament, l'únic que no m'ha convençut ha sigut la frase final, la de "i ell ha plorat", però no és més que una opinió personal. La resta m'ha semblat boníssim, aquells relats que t'enganxen com si fossin pipes, no pots llegir una paraula sense llegir la següent. Intriga i una pica de picantia per fer-lo més emocionant. Realment bò, enhorabona.


:)


una abraçada i salut!

tot i la senzillesa del text, el missatge és clar, molt clar. Enhorabona per plasmar-ho tot en tant poc.


I seguim fent-nos palles...al carrer, a les muntanyes, a les platges, soles, acompanyades...


una abraçada i saluuuT!

la gràcia que li dona el singlot a tot plegat. La Lluna, no conèixes aquella cançó de Lax'n'busto que diu: "Si la lluna per tots és una, la terra també serà per la gent". Tant de bò fos tant senzill.
Molt màgic el relat, una conversa amb la Lluna, deliciós, i un singlot inoportú; curiós, però i a qui no li ha passat mai?



una abraçada!Jo també continuaré llegin-te!

:) mentre el llegia senti com si algú proper, algú concret es clar,s'allunyés de mi. Quin mal, quanta impotència en veure que no hi podia fer res!Molt ben plasmat. :)


gràcies per comentar!

i a l'hora com tu bé dius, picantó. El joc de paraules que utilitzes quan parles d'entrar, que després barrejes amb l'entrar ens els somnis d'ambdós, li dona un tò romàntic i a l'hora no deixar de banda allò que n'és la teva intenció.

Molt maco, sobretot per la tendresa i discrepció amb la que l'has escrit.


Gràcies per comentar.


Una abraçada!

Ostres, que maco. Te molt de sentit tot el poema, però el darrer vers li dona profunditat, encara més.


una abraçada!

Ens estem carregant la terra, i no sols aquella que trepitjem sinó mar i cel, que tant lluny semblava estar. Peixos, algues i sirenes imaginàries, romandràn a contes escrits si continuem amb la nostra insistència per fernos el món nostre, per fer-lo humà, creient que per ser homes i caminar a dues potes, tenim més drets que els altres éssers.

Senzilla reflexió. que basta per dir-ho tot.

Espero haver-ho interpretat bé.



Una abraçada i energia!

És genial l'escrit, breu però molt concret, molt ben expressat.

Quantes parelles porten aquest ritme?El coit del dissabte, la migdiada suada i sens tansols mirar-se i en aixecar-se a continuar com si res hagués passat.

Que trist, però quan cert. Esper que si algun dia em caso, els meus dissabtes siguin més especials.


una abraçada!

:)! que macu. Aquells primers canvis que totes patim, i que de vegades ens espanten. El primer noi que et mira, i sols de saludar-te i fer-te algun comentari, l'entrecuix se't mulla i novament et sorprens. No saps de què estàs feta, solament que tot és nou.
Els amics de ton germà o germana, que fins al moment els trobaves massa grans, lletjos, amb barba, amb la cara plena de grans i et deies -"el meu noviu mai serà com aquest"- i ara en canvi, no pots treure'ls l'ull de sobre quan venen a casa a jugar a la consola. Pases per davant molts cops, per anar a buscar un llapis (que possiblement en tenies un a la teva habitació, o dos si més no) a l'altra punta de la casa, o un got d'aigua tot i que no tinguis set.

Quan entràvem a l'addolescència, qui ens diria el que seria, ningú, per moltes lliçons que et donés ta mare.

una abraçada!

com si l'estés veien a aquest noi. Tants tabús per parlar d'una palla i en canvi a tu et sobra la naturalitat!

:) boníssima, felicitats!


una abraçada

moment de lectura. M'ha agradat molt. Juganer, amb un punt picant. S'ha dit tot sense dir res. Molt bò, i el final preciós :_)


una abraçada!