Cercador
El mar es mor...
Un relat de: endavantSentat sobre la sorra, la marea ha anat pujant,
i al quedar colgat d'aigua, he entrat a un mon gegant:
peixos i sirenes, nadaven al meu voltant,
reien i es miraven,ningu no ha rigut tant,
i entre coralls i algues blaves,
he descobert un mon cobert,
cobert de silenci i tristesa,
esta desapareixent...
Comentaris
-
silvia_peratallada | 15-08-2007
tornaré al setembre
petons.... -
fosca | 08-07-2006
És trist però cert, si no fossim tan egoistes... el mar es mor i les muntanyes i rius... hem de posar de la nostra part perquè el nostre voltant floreixi com mai!
Besets
Anna -
que podries...[Ofensiu]silvia_peratallada | 18-03-2006
tornar a tornar!?!!?!?
que fa mil que no escriussssss
i se't troba a faltarrrrrrrrrrrrr
Segur que escrius, però nosaltres no ho podem apreciar, des d'aquí....
apa doncs...una abraçada, i a veure si t'animesssssssss
muxus! -
tens raó[Ofensiu]aiguademar | 05-01-2006
Ens estem carregant la terra, i no sols aquella que trepitjem sinó mar i cel, que tant lluny semblava estar. Peixos, algues i sirenes imaginàries, romandràn a contes escrits si continuem amb la nostra insistència per fernos el món nostre, per fer-lo humà, creient que per ser homes i caminar a dues potes, tenim més drets que els altres éssers.
Senzilla reflexió. que basta per dir-ho tot.
Espero haver-ho interpretat bé.
Una abraçada i energia! -
gràcies a tu[Ofensiu]silvia_peratallada | 04-01-2006
per tornar...
i per dir com estan les coses, que a vegades sembla que ens en oblidem, i no m'extranya, perquè els edificis són tan alts, que no podem veure els arbres, ni el mar....
t'esperem més sovint, infinit.. fotent canya amb dolçor!!!!!
una abraçada!
Sílvia
l´Autor
9 Relats
31 Comentaris
14855 Lectures
Valoració de l'autor: 9.57
Biografia:
"Serem alló que vulguem ser"Miquel martí i pol
Dins d'una capseta, vaig veure un mirall.
Al mirar-hi, vaig reconeixer'm...
i vaig pensar "i que duri!"