Cada dia a dos quarts de set

Imagina... un bloc de pisos alt enmig d'una gran ciutat, una escala vella amb una barana de ferro mig rovellada, una porta de fusta esgrogueïda. Una habitació plena de silenci i un individu sobre un llit desfet, amb els ulls fixos a la finestra, el cos completament nu sobre els llençols rebregats que li tapen breument el membre, no pas erecte.

L'individu està sol. Gira el cap i es tapa la cara amb les mans. No vol aixecar-se. No vol mirar. Sap que allà fora hi ha el plaer, que el carrer és ple de noietes que marquen els pits sota les samarretes breus. Segurament es van tocant els mugrons per mantenir-los turgents, pensa. Ell sap que el plaer més gran viu darrera una de les finestres de l'edifici del davant. De vegades, la finestra mostra només uns porticons verds barrats i plens de pols. Altres li deixen entreveure el cos d'una jove que es descorda la brusa. Sempre a dos quarts de set.

L'individu imagina que ella treballa de secretària de direcció, perquè no li cal dur ni la brusa massa descordada ni la faldilla massa curta. Una secretària d'una multinacional estrangera consolidada al país. Els estrangers sempre han tingut bon gust amb les dones, especialment els estrangers rics. Ben segur que són europeus.

La secretària arriba a casa a dos quarts de set. Si els porticons estan oberts, ell la veu treure's la brusa i estirar-se sobre el llit, des d'on llença suaument les sabates la faldilla i les mitges. Amb els peus enlaire simula que pedala. És en aquest moment, quan la dona llueix solament els sostenidors i les calcetes, que l'individu acosta la mà dreta al membre ja erecte. Mentre ella fa la bicicleta, ell esclata de plaer. Un plaer que és dolor de no tenir-la.

La mà de l'home resta immòbil sobre el membre, els ulls sempre fixos en els porticons verds. No por mirar. No vol saber que ella segueix fent exercici. No vol pensar que ella, indiferent, s'ha llevat a calcar-se les sabatilles. Ella ja no és darrera la finestra. Ell espera. De vegades, molt poques vegades, apareix de nou a l'habitació degustant un iogurt. Els dies en què no la torna a veure, no es cansa de buscar-la entre la gentada del carrer. Potser ha sortit a comprar.
És normal que una dona treballadora compri un dia de cada dos. I l'altre dia, què fa? No hi ha vist mai ningú allà dins.

Fa setmanes que volta pel barri, després d'haver-se rentat les mans i l'entrecuix, per tornar a veure la dona, per saber més coses d'ella. Podria preguntar innocentment al porter o espiar les bústies, però mai ho ha fet per por a descobrir un nom que no li agradi prou per a la seva secretària. I si sabés que ella es diu Maria Eugènia? No li agraden els noms compostos, a ell. I si tingués un nom estranger, com "Jessica"? No. Mai li han excitat les estrangeres. I un nom d'aquells moderns? Li costa pronunciar "Xènia". Tampoc voldria saber que el nom de la seva observada és el femení d'un nom d'home. Ni Jordina, ni Joana ni Antònia.

Quasi cada dia, a dos quarts de set, ell la veu prop de la finestra. Cada dia, des que la va veure per primera vegada avui fa tres mesos, la busca. Fa poc més de quatre mesos que és a l'atur i té temps per observar el carrer i el veïnat. Jubilació anticipada, en diuen. Què pot fer un home sense feina quan és a punt de complir els cinquanta anys? Poca cosa. Espiar els altres, jugar a les màquines, veure i escoltar tots els espectacles esportius, llegir el diari al bar del barri... No pot fer timbes amb els amics perquè l'agobia que tota l'estona parlin de feina, ni que sigui per maleir-la.

Maleït el dia que va mirar pel balcó, tot recte endavant, i va veure el cos d'aquella dona. Ell, que no ha tastat femella des que la seva dona va morir sota les rodes d'un autobús, tres anys enrera.

Sempre s'havien entès bé al llit. Ella havia estat una dona avançada al seu temps, de les que en deien "modernes". Ja abans de casar-se ella li va agafar la mà, la va posar sobre el pit i la hi va sostenir una llarga estona. Ell recorda la seva cara com si hagués succeït ahir, amb els ulls en blanc i la llengua sobre els llavis en un gest obscè, extasiada pel contacte. A poc a poc, va conduir-li la mà cap al melic, després al pubis, aquella zona prohibida per totes les dones que no eren professionals del sexe. Cap dona li havia fet sentir una vergonya ni una erecció tan gran, ni tan sols aquella pel.lícula que va anar a veure a Perpinyà amb el seu germà. Ell recorda que va penetrar-la atabalat i poca cosa més, apart d'un èxtasi desconegut fins aleshores que tenia poc a veure amb el desenllaç dels seus plaers solitaris.

I solitaris són els plaers d'avui, quan torna a recórrer solament a la imaginació mentre la secretària mou les cames damunt el llit, també sola. Com resoldrà ella les seves necessitats sexuals? L'individu es masturba imaginant les fantasies de la dona. Si ell inventa secretàries al seu llit, ella també pot practicar mentalment alguna orgia similar.

La seva dona li explicava sempre la mateixa fantasia. Deia que imaginava el seu marit magrejant una noieta davant seu, descordant-li la brusa i mossegant-li els pits mentre la mirava de reüll. Deia que no li calia anar de putes, que ella li donaria tot. Un parell de vegades, o tres, ell li havia pagat el joc a fi de tenir la sensació de fer una cosa prohibida. I ella s'havia comprat roba interior negra o vermella amb molta blonda.

L'individu recorda la roba interior de la seva dona mentre veu la veïna treure's els pantis. La seva dona es posava lligacames per excitar-lo i la secretària, en canvi, només utilitza conjunts de cotó blanc sense puntes. Alguna vegada ha pensat deixar alguna de les prendes de la seva dona a la bústia de la veïna, però és evident que no gasten la mateixa talla. La seva dona tenia el cul més rodó i els pits més grans, sobretot quan li havia de venir la regla i els mugrons se li eixamplaven i li canviaven de color castanya a cafè. La noia té el cul ferm i petit de tant moure les cames sobre el llit, els pits breus i la panxa inexistent. Però mou els peus amb gràcia, estirant les puntes dels dits com les ballarines.

Avui, mentre esperava que s'obrissin els porticons, l'ha vist al carrer. Duia un gran ram de flors grogues i liles a mà dreta i un gerro de cristall blau sota el braç esquerre. Una estona després ha aparegut al bell mig de la finestra amb el gerro ple d'aigua i el telèfon subjectat entre l'espatlla i l'orella. Enlloc d'estirar-se al llit ha passejat gairebé mitja hora amunt i avall sense deixar el telèfon. Somreia ella, bavejava ell. Ella tocava les flors, es pentinava els cabells amb els dits, s'acostava la mà a la boca mentre escoltava. Ell ha començat a acariciar-se suaument el sexe. Ella apareixia i desapareixia de la finestra. Ell ha tancat els ulls per inventar el cos nu de la veïna i vestir-lo amb la roba interior de la seva dona. I després del plaer s'ha adormit amb els llavis a frec del coixí.

Quan s'ha despertat ha vist que començava a fer-se fosc. Eren gairebé tres quarts de vuit. Dins la finestra de la secretària brillava la llum càlida d'una làmpara de peu que invitava a una vetllada romàntica. Ella ha passat pel davant amb pas decidit. Vestia un dos peces de jaqueta i faldilla llarga de color pistatxo i duia el cabell lluent sobre les espatlles. Ell no podia olorar el seu perfum, però endevinava que en duia.

La noia ha travessat de nou l'habitació i ha deixat dos vasos mig plens sobre la tauleta de nit. El seu somriure era més ampli que mai i ell hauria dit que se sentia relaxada i veritablement feliç. A ell també li vindria bé una copa, qualsevol cosa que tingui alcohol amb gel, com a les pel.lícules. "Aquesta nit promet", ha pensat. Una estona després, recolzat a l'ampit de la seva finestra amb una copa de conyac, ha vist la veïna. Duia la jaqueta oberta i la brusa mig descordada. Darrera seu hi havia una altra dona aixecant-li els cabells i besant-li el coll. La noia ha tancat els porticons.

I ell ha plorat.