Cosetes que ens fan riure

I encara no t'ho havia ensenyat tot.
Sembla ser, que encara em queden busques de somnis, perduts a la realitat, alegrant-me la rutina...
Avui, he agafat un ram de flors, totes de mil colors, l'he posat en remull i he dedicat a observar els moviments de cada pètal.
Han passat les hores, i ara reposen les flors pansides, apunt de dir-li adéu a la seva tija.
Ha sigut tant màgic valorar el pas de la vida, mentre el comparava amb una floreta, la qual creix, es desenvolupa i pansida, cau.
Tant fàcil com veure morir una flor, o sentir el cant d'un ocell.
I és que com ja t'havia dit, ens queda molt per veure, molts trocets de somnis i imaginació, reposen a la nostra vida, amagats del dia a dia, esperant el moment per de sobte: zas! treuren's un somriure.

Així doncs, només et demano que me'ls deixis apreciar,que sóc jove i he de viure...