Cercador

Llista categories

Pensant, inmersa en la música i en el record.

Un relat de: aiguademar

Com m'agrada envoltar-me de bona música, de notes que em relaxen, i deixar anar la ment, fer-la retrobar-se amb la memòria, amb el passat, amb el viscut, amb el meu "jo" d'ahir...amb tot allò que n'és la meva història. I de tant en tant somriure tendrament perquè el meu record s'ha trobat un bell moment, i en canvi deixar anar una llágrima salada, perquè en la vida no tot és bonic, i al meu passat hi reposa de tot.
A vegades penso, si seria més senzill no recordar, però me n'adono que som qui som i penso, actuo, visc, sento, miro, jutjo, com ho faig, perquè tinc un passat que m'ha portat a fer-ho així. Que no es tracta de casualitat, el ser o no ser, sino de recopilar una sèrie de fets, de reunir les meves peces trencades, i fer-ne una nova obra, anomenada: present.
Val la pena dedicar alguna estona, per donar-li valor a tot el que em passat, tant sigui en companyia com en solitari.

Comentaris

Afegir comentari

M'està agradant molt llegir-te[Ofensiu]
Miralldetinta | 16-06-2013
Acabo de descobrir-te avui mateix, i fins ara em dec haver llegit uns cinc o sis relats teus. Dir-te que no hi ha hagut sol relat fins ara que no hagi tocat un tema que mai se m'hagi passat pel cap. M'agrada com escrius però sobretot de què escrius, com penses. Fas que em senti identificada. Tenim la mateixa edat, suposu que això hi fa. A veure si tens temps i pots passar-te pel meu espai. De moment només he penjat un poema, però en penjaré més. Segueix escrivint!
Wow[Ofensiu]
fada_negra | 07-01-2006
Déu meu..està genial,perquè fa pensar..perquè fa somniar llegint-lo..de debò..meravellos...
Només dir-te[Ofensiu]
boigboig | 04-01-2006
de nou que el que escrius m'agrada prou. Éstà ben fet, és interessant (per mi) per que tracta de temes universals i profunds. Ens preguntem: el nostre jo és la nostra història? I sí, és cert... tot i que ens podem preguntar sinó hi ha alguna cosa més. I per mi hi és. I no és res transcendent, que jo no en sóc gaire (o gens). És el nostre cos. O sigui: nosaltres som el nostre cos (i tot el que se'n dedueix d'aquí, i tot el que ens bé donat pels gens, en el fons) més, clar, la nostra historia, les nostres vivències des del nostre punt de vista.

I per avui prou que ja he escrit molt (massa!).

Boig!

l´Autor

aiguademar

12 Relats

41 Comentaris

20138 Lectures

Valoració de l'autor: 9.39

Afegir a preferits

Biografia:

16 anys, i tants moments...pocs si pens amb tot el que em queda, però per haver viscut tant poc, em sento satisfeta.
Formo part d'un petit indret de mar, d'una roca al mig del Mediterrani, Menorca, terra de tants i de tant pocs a l'hora.
Em passo les hores vivint la intenssitat de cada segon, aprofitant les oportunitats que em dona la vida, i d'altres que no s'em planten al davant, parteixo a buscar-les.
Espero formar part d'aquest món durant molt temps, i si algún dia marxo, que la meva visita hagi servit per alguna cosa de profit, pels que hi són o pels que vindràn.

Veure perfil complet >