VIDA

Un relat de: Isabel13

Hi havia una vegada un camí,
atzar del món, atzar dels temps.
No preguntava ni quan ni per què,
on ni des d'on,
era, simplement.

Un reguer de sentiments per ell corria,
jardins de glòria als seus vessants,
llàgrimes que regaven la gespa,
mai ningú no ha donat tant.

Hom coneixerà la meta,
el son etern de les emocions,
i tant se val haver assolit tresors,
tot dormirà per sempre,
tot dormirà des del mai.

Comentaris

  • és curiós isabel...[Ofensiu]
    Marc Freixas | 09-05-2010 | Valoració: 10

    un dels meus últims poemes
    també porta per títol "vida"

    sembla ser
    que aquesta paraula
    té molt de joc
    alhora d'escriure uns quants versos


    et dono la benvinguda a rc... -t'he descobert després de mirar quins eren els últims poemes penjats a rc... llavors t'he llegit "vindran temps millors", he pensat que tens talent, i després he vist que tenies aquest "vida" també-


    doncs res,
    ara el què cal
    és continuar aquest llarg camí d'escriure
    i no parar mai


    una abraçada ben literària des d'igualada

  • Benvinguda a RC!!![Ofensiu]
    F. Arnau | 17-09-2009

    I per començar el teu camí entre nosaltres, res més adient que aquest poema, amb forma de faula, com diu l'amic Ferran sobre la Vida.
    Ací et deixe uns versos del poeta rus Boris Pasternak, que també parlen de la Vida:

    "En cada cosa vull arribar
    fins la substància.
    En el treball, cercant el camí,
    en el batec del cor...
    Fins l'essència dels dies passats,
    fins el seu perquè,
    fins les causes, fins les arrels,
    fins la medul·la...
    Aferrant-me eternament al fil
    dels destins, dels esdeveniments,
    sentir, estimar, viure, pensar,
    realitzar descobriments."


    Pren-los com a benvinguda a aquest procel·lós món dels relataires de Relats en català.

    Una forta abraçada!

    FRANCESC

  • La vida és[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 16-09-2009

    un camí curull de sentiments. Algunes vegades i com tu molt bé dius , són "jardins de glòria" i altres "llàgrimes que reguen la gespa"
    M'ha arribat la teva poesia, Isabel ,i això és molt important per a una poetessa. Que arribi a qui et llegeix.
    Una abraçada de benvinguda i segueix escrivint.
    Nonna_Carme

  • Un començament potent[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 16-09-2009

    el teu poema, com una rondalla, com una faula.
    Fantàstica entrada a relats.

    Benvinguda!

    Ferran.

  • neixer, crèixer, conèixer, pensar[Ofensiu]
    Lèvingir | 16-09-2009 | Valoració: 10

    tots els dies de la nostra vida, són instants, sensacions, passions, moments intensos, alegries, records i un cop s'han esdevingut o passat amb una rialla mai els podem oblidar, els que no són tant alegres amb una mica de bona disposició també poden ser planers i agradables, sempre ho hem de provar per poc que poguem, val la pena l'intent.

    sempre endavant, avançant

    Lèvingir

  • Benvinguda al club...[Ofensiu]
    Fidel | 16-09-2009

    Hola !!!

    Primer de tot, benvinguda a RC !!!, això és com una gran i confortable casa farcida de lletrafolls. Ja veuràs com t'hi trobaràs bé, o això espero.

    Al que anem..., m'agrada aquest poema ple de Vida. En especial l'inici, la primera estrofa. I sí; la poesia, la bona poesia és simplement ser... poesia: senzilla, propera al lector, clara, concisa, on hi vessem sentiments profunds. I si li afegim bones i originals imatges (metàfores, comparacions...) doncs..., el plat queda perfecte per cruspir-se'l.

    Ens llegim doncs, ÀNIMS i a seguir !!!

    Fidel

    p.s: per mi la 'Vida' que has dibuixat és la poesia. Però no em facis massa cas, segur que erro (?).

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Isabel13

Isabel13

4 Relats

10 Comentaris

2465 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Sóc de la Vall d'Uixó. Vaig nèixer un divendres 13 de Maig de 1988... i des d'aleshores, continue avançant.
Per què relats en català? Per la por a la soledat, por al buit de l'abisme, por a la vida que saps que existeix... por, en definitiva, que s'esvaeix simplement amb la sensació d'un glop d'aire omplint-me els pulmons. I amb el foc, el foc de la paraula.