Amor D'estiu

Un relat de: Höfen
El sol tan insistent,
em bronzejava poc a poc la pell.
Estirada sobre la gespa
sentia la brisa en plena gresca.
Que movia els cabells arrissats
amunt i avall, costat a costat.

Finalment obria els ulls
i mirant sol de reüll,
t'observava,
enamorada.
El teu somriure,
la teva mirada
una de sola, em sentia morta.

Vas aparèixer,
i gran la tristesa.
Pensar que mai,
jo podria ser teva.
Sentir com l'amor
consumia el meu cor.

Cada llàgrima derramada
i cada crit de dolor,
seran malsons en nits de trons,
seran records, d'un unic amor.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer