Cercador
LES QUATRE ESTACIONS
Un relat de: aurora marco arbonésEra brot, era poncella,
era tendra com un jonc
al vent de la primavera,
font que brolla de la terra,
plena de saba, sucosa,
a la pell poma novella.
Vaig ser aigua fresca, riallera,
cuca de llum en la nit,
temps de semença i collita,
de fruitar en ventre fèrtil,
vaig ser "murmuri d’abelles
sota un cirerer florit".
Sóc tardor, ja sóc verema,
raïm blavós, tou i dolç,
pàmpols de cep que groguegen,
posta de sol, terra cuita,
sóc carn que va fent-se solcs
madurant en un poema.
Seré arrel en terra erma,
em festejarà l’hivern,
amb xiuxiueijos de gel,
seré dits negats, lenyosos,
mes el vers i la paraula
em servaran viva i ferma.
Comentaris
-
I què més es pot dir?[Ofensiu]Jordi Abellán Deu | 14-03-2014 | Valoració: 10
L'obligació de qualsevol amb dos dits de front és romandre silent davant la saviesa, i més si ve embolcallada de bellesa, de paraules tant certes.
(Silenci).....
-
bonic, molt bonic, aurora.....[Ofensiu]teresa serramia | 13-05-2013
bonic i delicat...., amb paraules com flors, collides del teu jardí interior...
gràcies pel teu comentari tan generós..
una gran, immensa abraçada!!! -
Un cant a la vida[Ofensiu]Joan G. Pons | 11-05-2013 | Valoració: 10
Quatre etapes. Quatre espais. Quatre trobades amb la Natura. Enhorabona !!!
-
m'agrada i molt![Ofensiu]Eloi Miró | 09-05-2013 | Valoració: 10
Una composició poètica que reflecteix les estacions de l’any. S’ha de dir que és molt bonic! Moltes felicitats!
Una abraçada
Eloi
-
Les nostres estacions...[Ofensiu]Annalls | 07-05-2013
... que poèticament les has descrit ! i a sobre no son quatre per tots. Ai ,si segueixo ens deprimirem.No tinc un bon dia!!! Per sort tenim la poesia , tenim l'amic escriure que tan ens ajuda!
Gràcies Aurora per venir a comentar-me !
Anna
Valoració mitja: 10
l´Autor
215 Relats
1941 Comentaris
250778 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.
Últims relats de l'autor
- DILLUNS TRIST
- NO TOQUEU EL NOSTRE JOVENT
- TSUNAMI DEMOCRÀTIC
- JA HEM ESBORRAT EL CAMÍ DE TORNADA
- EL PINXO DE LA POBLA 3
- EL SETÈ DE CAVALLERIA
- HE D'ATURAR EL MÓN
- TU ETS EL MEU PIGMALIÓ
- DECLAREN ELS PIOLINS
- ANECDOTARI ESPERPÈNTIC DEL 20 -S
- EL JUDICI DE LA VERGONYA 2
- EL JUDICI DE LA VERGONYA
- CARME FORCADELL: UNA DONA ADMIRABLE
- EL MINISTRE TIQUIS MIQUIS
- PERÒ NO S'OBREN LES PRESONS