Rutina (II) : Què sóc?

Un relat de: jordi vallverdú

Davant la mirada atenta
dels pardals del parc
la intensa olor a menta
em feia sortir del marc.

Sóc fora de tota forma,
sóc fora de tota norma,
quan amb tu estic,
quan de tu escric.

Hi ha tot de coloraines
pels carrers i cantonades
van els cèrvols i les daines
i les dones embarassades

Sóc un pessic de pastís,
sóc un etern somrís,
quan en tu sóc,
quan amb tu sóc.

Les mil i una nits
són les que omplirem
amb silencis i crits
junts ens adormirem.

Sóc qualsevol cosa,
sóc poesia o prosa
quan en tu penso
quan amb tu sento.

Comentaris

  • Randitxu | 23-02-2006 | Valoració: 9

    aquest és un poema que m'ha fet sentir calidesa, i m'ha fet somriure. és molt bonic.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: