La saviesa del vell pastor (I)

Un relat de: salvatore vinyatti

Em contava un vell pastor anomenat Hug,- amb imatge de senat i cabells blancs- que la muntanya és majestuosa, esquerpa i dura, pura roca; amb molta riquesa natural de flora i fauna, moltes vegades emmarcarda en un immaculat mantell blanc de neu. El vell pastor m'explicava que la gent de ciutat no s'adona del que significa la muntanya, la vida dura del pastor; les tempestes de neu, d'aigua o del vent gelat del nord. Els de ciutat coneixen la muntanya fent esport amb l'esquí; els pastors ho vivim d'altra manera i penso que els muntanyencs també, perquè són diferents tenen més coneixements de la muntanya per les travessies, rais i per l'escalada, també són els que parlen més amb nosaltres.

Aquesta muntanya és mare del silenci, a diari hi ha pau. Se sent solament la remor del vent i l'aigua de la font naixent. Es poden contemplar els isards superbs i elegants; aquests animals al mínim moviment arrenquen a córrer potents muntanya amunt ,per aquesta muntanya esquerpa però molt bella. Té molts afeccionats a la cacera, ja que abunda el senglar, la llebre- que sol ser gran- tampoc hi manquen els conills. Els caçadors, no obstant, caminen moltes hores per poder obtenir alguna peça, però cada vegada els costa més caçar-ne, ja que molts animals són protegits pels forestals.

També el vell pastor em contava aspectes del clima d'aquesta contrada: és plujós i fred, les precipitacions de neu sovint són als pics més alts. La vegetació principal és el pi silvestre i avets, el que fa que sigui un paisatge adient per a poder-hi collir bolets. En els llocs més ombrívols i humits creixen els faig i rarament els avets, segons l'alçada. No obstant, el clima és amb una lleugera tendència continental.

-Certament aquell pastor s'explicava amb molt de coneixement i sempre em contava històries diverses del dia a dia. -Així que, li vaig demanar: - Vosaltres els pastors sempre teniu coses per contar, perquè no m'expliqueu alguna?

- Guaita, tot el que t'explicaré són págines viscudes i personals d'aquest vell pastor de muntanya amb el bestiar i el seu gos. - El meu gos és d'atura són els més intel.ligents, tot i que diuen que el més intel.ligent és el gos d'aigua, be el gos d'atura es fan servir per a conduir bestiar: cavalls, bous, xais i tota mena de bestiar en remat; inclòs podriem tenir cura dels nens perquè és amic de la mainada i amb suficient intel.ligència que només li faria falta parlar. - El gos en aquestes muntanyes és important. Fan molt afeina i companyia, són treballadors i són respectats pel bestiar. A mi, un cop em va salvar la vida. - Escolta be: - Era gairebé de nit, jo volia passar per un corriol i el gos es va plantar davant meu i començà a bordar i m'ensenyà les dents, vaig recular i el gos em va empènyer enrera fins fer-me caure. Un cop fet, vaig veure que hi havia una petita cinglera per on jo volia passar i no ho podia veure perquè el bosc era brut, i ja era fosc i jo estava confós. Sort en tenim d'aquest gossos que van sempre al davant, mai volen anar al darrera teu.

- així que jo, volia seguir que el pastor m'expliqués més coses i li vaig dir: - Els pastors sou gent diferent als vilatans, prou que m'agradaria saber-ne més coses!

- Be, diu el pastor.- T'explicaré com baixàvem les muntanyes quan veiem que venien tempestes o bé teníem molta pressa per baixar a la plana. - quan érem joves- Si no teníem bestiar ho fèiem sovint. Baixavem les muntanyes corrent amb les perxes, per anar a veure la xicota.
- Les perxes a muntanya, pregunto extranyat? -
- Sí, les perxes les fem servir per baixar corrent, brinquem amb ella, una ma a la punta i voleiem pels aires fins a tocar els peus a terra. D'aquesta manera cada cop de perxa fa sis metres i muntanya avall se'n fa via. Després, a la muntanya, portem un paraigua que la gent coneix com de pastor, perquè ho és! És molt més gran que els de la vila: el gos i jo hi cabem a sota i gairebé no ens mullem mai.

- Els pastors en adaptem al lloc, al clima, a les circumstàncies adverses dels elements naturals. També coneixem els signes naturals del firmament , del paisatge natural; la humitat de la terra, l'aire, el vent i ho convertim en informació. És la nostra informació basada en els coneixements naturals i l'observació, ja que no en tenim d'altres medis moderns; ni els sabríem utilitzar.
Mercès aquests coneixements el bestiar no se'ns mor per malalties, mullenes i refredats provocats per les inclemències del temps. Especialment els xais, que també es refreden, es posen malalts i els lletons poden morir si no els atens be els primers dies.

- M'adono que l'ofici de pastor es molt complex ,més del que em pensava- dic al vells pastor- qualsevol persona de ciutat trigaria molts anys a saber el que vosté sap, a menys que anés a una escola de capacitació, durant uns quants anys. - Ara començo a entendre un article d'un prestigiós diari de Barcelona, on en un suplement dominical parlava que a Escòcia els pastors els feien passar per una escola superior especialitzada o millor dir a la universitat.-
- Escolti perquè no m'explica un xic més... Vostè deu saber molt de plantes remeieres oi? -
- Fer de pastor és el meu ofici- Cal tenir molta experiència apresa de l'observació i dels altres vells pastors i de l'experiència que em donen els anys d'ofici.
Obtenim coneixements de la zona, del clima, les herbes, els remeis naturals, els animals, etc. El fet de veure'ls pasturar m'ajuda a contemplar els moviments, els costums, els hàbits i els seus sentiments de ser vius.
- Coneixem herbes remeireres i moltes d'elles les fem servir amb els animals, així, com amb les persones. Per exemple: Quan una vaca perd el remuc, se li por retornar amb diverses plantes i n'ha de menjar com si fos una dieta de metge, uns trenta quilos! Nosaltres fem cura natural, que encara que no es tant ràpida o eficaç com els de la farmàcia també curen, encara que, triguin un xic més. No obstant cal dir que no fan mai mal.
- Una vegada em va venir a veure un senyor d'una Universitat de Barcelona; era un savi aquell senyor ! Jo, l'admirava com parlava i em feia enveja no saber dir les coses com ell les deia. Ell, en sabia de dir-les. Es va interessar per la vida de pastor.....
( continuarà )

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de salvatore vinyatti

salvatore vinyatti

227 Relats

336 Comentaris

371193 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Graduat en Arts Aplicades, decorador i dissenyador de mobles,actualment administratiu. Tinc interessos artístics, literaris i socials. Editor de butlletins de varies associacions veïnals, i de dones ( A.Veïns) Animador sociocultural i dirigent veïnal. Tinc interessos poetics i organitzo el Premi Grau Miró de relats hiperbreus a través de la A.Veïns del meu barri. Els meus poemes expressen temes d'amor,defensa de les dones i infància, temes socials, contra la guerra i també relats i poemes erotics.
( tanka/hayku/poema triangular/ etc. La literatura és el meu últim estadi artistic el qual desitjo poder i assolir-lo amb satisfaccions i amb més coneixements culturals per al gaudi de la meva vida personal i artistica.