Insignificant descripció d'un passeig pel parc

Un relat de: Sergi Yagüe Garcia

relatsencatala.com adverteix que aquest relat contè llenguatge que pot ferir algunes sensibilitats. No recomanat per menors de 18 anys.

Trobo que el dia és perfecte
Per abandonar la meva autoidolatria
Vesteixo còmode per caminar:
Batí gastat,
Bastó magnífic i barretina.
M'és ben igual la pluja de gotes diamantines,
M'és ben igual el vent d'oníric udolar.

Els meus peus em guien pel parc d'insignificant
Geografia
Les parelles es fan l'amor vestits com a Hollywood,
Una parella es besa amb passió subterrània,
Tenen les boques foses i la carn se'ls enganxa,
No queda en ells una boca ni una llengua per menjar-se.

Una altra parella també es besa,
Sota l'ombra d'un dels arbres d'aquest parc,
El tronc és penis que s'enfonsa
A l'escletxa de la terra oberta com un cony
La frondositat és pèl d'un pubis diví,
I el semen daurat rellisca ingràvid dins un pou.
L'home devora la cara
De la seva blanca parella,
La sang li xopa la boca mentre s'empassa la llengua.

El batlle volador diu que res no l'importa:
Ell ha trobat el disc volador,
Sap recollir amb dignitat els impostos,
I sap firmar bé les penes de mort.

Continuo caminant pel parc on les granotes
Fan l'amor amb els ulls tancats
No esperen trobar el seu príncep blau,
Enmig d'aquella verdosa orgia.
I entre els gripaus una serp
Sembla una verga sucosa
Lliscant per les esquenes escumoses
Dels amfibis voluminosos.

Vegetació!
Busco la vegetació que vaig veure en un somni!
El parc no ha tornat a ser el mateix
Des del dia que el creuaren els elefants amb potes
Bojament articulades.

Quants quilòmetres he fet mentre a l'espai
Les estrelles esmolaven les seves puntes obscenes?
Quanta enveja acumulada!
Quanta lluminària inútil al mig del cel!

No em miris!
Sé que no vaig vestit per rebre el Rei dels Arquitectes
Però no m'agraden gens els seus projectes,
Sobren portes i falten jardins
On puguin descansar els somnis i les bicicletes
Si ell no porta barretina, bastó magnífic, batí,
No m'interessa que els seus braços siguin quilomètrics,
Ni que el seu vestit vingui de Hollywood.
Tocaré un adaggio a l'estratosfera
Amb el meu piano d'una sola tecla,
Dedicat als meus ronyons i al meu pàncreas
Dedicat a les teves dots de mainadera.

Dono per acabada
Aquesta insignificant descripció d'un passeig pel parc
Atrapat com estic
Dins les urpes inclements
D'aquest intrèpid
SuuuurrrreeeaaaaaalissssssssssssmmmmmE!

Comentaris

  • Sí, surrealisme...[Ofensiu]
    Mitjons | 26-03-2012 | Valoració: 5

    Certament, aquesta obsessió pels símbols fàl·lics encaixa al surrealisme tan bé com un pennis en una vagina ben lubricada. D'altra banda, m'ha semblat un missatge molt pobre amb uns recursos una mica evidents. I també em sembla que la forma, una mica caòtica, si bé segueix la línia surrealista, no és harmònica amb el tema. Potser he entès malament el poema(cosa més que probable), però un dia perfecte sembla un dia que et fa sentir que el teu lloc està al parc, que el teu lloc natural és aquest parc. I una forma tan irregular transmet que no hi ha lloc per tu en aquest.

    També (i això m'obsessiona molt) les combinacions de fonemes que fas servir no m'agraden. No m'agrada com sona, quan ho intento recitar se'm fa de mal pronunciar. Això sí, felicitats pel ritme intern de cada vers, és molt bo.

  • Ho sento, no l'he entès massa...[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 25-12-2006 | Valoració: 6

    No té mala pinta, de debò, però no l'he entès molt.

    En fi, aquí va un "bé crític". Salut!!!

  • emm... comentari de text?[Ofensiu]
    FRAN's | 29-07-2004 | Valoració: 9

    Uns versos mol ocurrents, unes metàfores molt ben trobades. Bon poeta...

Valoració mitja: 7.25

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: