La destral

Un relat de: Arístides
La destral
Una senyora alta i corpulenta anomenada Carrie A. Nation arengava un grup de dones amb una Bíblia a la mà. Pel barret de gasa negra, l'abric de mànigues amples i les sabates de punta quadrada semblava una vídua que venia d'enterrar el marit. Per les ulleres rodones, el llaç de cinta blanca i la veu turmentada, una predicadora de fermes creences. Quan feia una pausa, les dones aplaudien i llançaven miradetes cap al mànec de fusta que sobresortia de la bossa de mà que portava creuada per davant del cos. Malgrat tenir la mentalitat d'un exèrcit que lluitava contra els vicis i la corrupció, aquelles dones no anaven uniformades. Aparentment, l'única cosa que les unia a totes, incloent-hi la seva líder, eren les expressions decidides, els llavis serrats i les esquenes ben rectes.
Arribat el moment, la Carrie es va dirigir amb pas resolt cap al bar que ocupava la cantonada de l'Hotel Carey. Un carro de cavalls passava pel carrer, els ciutadans de Wichita observaven expectants i el grup de dones cantava una de les seves consignes: Llavis que toquen licor, no s’han d'apropar als nostres.
En traspassar el llindar del local, la Carrie va obrir la Bíblia i va llegir un versicle:
-Dos, Timoteu, u-set: Perquè no ens ha donat Déu esperit de covardia, sinó de poder, d'amor i de domini propi.
Els homes que hi havia a l'establiment la van mirar amb cares de sorpresa. Llavors, la Carrie va treure la destral que amagava a la bossa i d'un sol cop va tirar a terra la taula que tenia al costat. Les dones van començar a resar un Pare Nostre alhora que atacaven les ampolles i els gots que estaven al seu abast. El bàrman va sortir de darrere la barra amb la intenció d’aturar aquell desori. La Carrie el va apartar a un costat i va fer petar un mirall en mil bocins. Si hagués mirat el seu reflex, no s'hauria reconegut: ulls desorbitats, nas dilatat i escuma en la boca. Qualsevol diria que, mentre feia anar la destral, veia la cara d'aquell primer marit que, borratxo, la maltractava.

Comentaris

  • Resposta a Unicorn gris[Ofensiu]
    Arístides | 09-03-2018

    Hola, Unicorn gris. Evidentment, aquest grup de dones liderat per Carry A. Nation (Cuida una nació, en anglès) eren feministes. I no tan sols lluitaven contra el consum de l'alcohol, sinó que a més volien el sufragi universal i també defensaven altres idees avançades al seu temps. Reprodueix un moment històric. Me n'alegro que t'hagi agradat. Salut!

  • Que fort!![Ofensiu]
    Unicorn Gris | 08-03-2018 | Valoració: 10

    Això sí que són feministes!!

    Aquest grup de dones que es manifesten "amb total legalitat", no voldria jo trobar-me'n una al meu costat.

    El relat és colpidor i, a més, té una atmòsfera dramàtica ben conseguida.

    Bon relat. Salut.

  • Gràcies per comentar Aleix[Ofensiu]
    Arístides | 06-03-2018

    Hola Aleix. Efectivament em vaig estar documentant sobre la temprança i vaig arribar a aquest personatge, una dona que armada d'una destral i ajudada per un exèrcit de dones es va dedicar a destrossar uns quants bars en els EE. UU. del segle XIX. Penso que aquesta dona es mereix una novel·la o una pel·lícula, si no és que ja s'ha fet. Gràcies pel teu comentari!

  • Relat històric[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 27-02-2018 | Valoració: 10

    Un gran relat històric, ple de coneixement i detallisme. Un magnífic enquadrament de la situació i un final sorprenent. M'ha encantat! Una forta abraçada.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Arístides

6 Relats

18 Comentaris

1806 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78