Rei

Rei, reieto... has trigat vora dos anys a tornar.
Encara no has arribat pero ja et ets a tocar,
I sento que desprens aquella olor a galeta de canyella ensucrada,
amb mans de vellut i petons de mel caramelitzada.

Saps que ets el rei de la meva vida,
el Deu de la meva religio,
l'Adonis dels meus somnis,
el guia dels meus anhels,
el coixi de les meves caricies.

Ets el meu sol incandescent...
les teves paraules virtuals em van trasbalsar els sentits,
van fer rebossar de goig el contingut de la meva cova tevia,
humida per la intensitat dels records.
Les teves mans.... el teu cos... uffff, ja no se que em dic.

Friso per veure't i tenir-te,
com abans,
acampats al menjador.
No em puc imaginar res millor.

Rei, reieto...el temps d'espera no compta
Se que vindras a no molt trigar
I espero ser capaç de tornar-te a deixar marxar
Per sempre mes... poder-te trobar de sobte.

Sento que desprens aquella olor a galeta de canyella ensucrada,
amb mans de vellut i petons de mel caramelitzada.
No triguis...