La crida de Catalunya

Un relat de: voëlvry
Des del blau del nostre cel , des del fons del nostre mar ,
Sobre les nostres muntanyes ja s'albira la llibertat .

A través de les ciutats, i del verd i blau dels camps

Sentim la trucada, de la terra que ens va donar a llum

A aquesta trucada, ferms i junts hem de respondre:

Catalunya: Pàtria lliure¡¡ Enceta el teu futur¡¡

En el sol, la pluja, el vent

A l'estiu i a l'hivern

A la platja o a la muntanya

A la ciutat, al poble

En la voluntat i el treball

En l'alegria o en la tristesa

No hi ha cap altre terra, a la qual siguem fidels

en tercer vers

Catalunya, rica i plena

Altiva i oberta al món

Nèixer, Viure, i Morir

Volem que sigui amb tu¡¡¡

en quart vers

En el nostre pensament

En el nostre cor

Amb la nostra llengua antiga

Amb el nostre seny

Catalunya, mira i digues:

Som i Serem, Sempre Endavant¡¡¡

Comentaris

  • Himne de sud-àfrica[Ofensiu]
    nadàlia | 03-10-2014 | Valoració: 10

    Gràcies per l'aclariment en el comentari al meu text "digues-m'ho en castellà!!!". No sabia que era una traducció de l'afrikaans, es diu així oi?, celebro que el parlis i que hagis fet aquesta adaptació.Sempre es pot canviar alguna expressió per no fer-la tant literal, però crec que això ja ho has fet i tu ets el millor per afegir, treure o adaptar. D'altra banda em va impressionar el text sobre la síndrome d'asperger, el qual text també et vaig comentar.Endavant i espero tenir-te , tal i com personalment penso llegir-te, entre els meus lectors.Una abraçada.

  • Fressa emocional[Ofensiu]
    nadàlia | 28-09-2014 | Valoració: 8

    Després de llegir el teu poema sento ben bé que estem immersos en una passió emocional que es desborda, que vessa arreu del nostre país.No sé si això ens porta a algun lloc més coherentment habitable o són exaltacions que fa apropiar-nos fins i tot com a nostre el cel que albirem cada dia o el mar que banya la costa.Personalment crec que la possessió dels elements de la natura està més en l'ull de qui mira que en el mateix cel o muntanya, aliens ells a cap nacionalisme.La terra , per a mi no és nostra, nosaltres som de la terra.Gràcies per fer-me reflexionar, només és un pensament.

  • Fressa emocional[Ofensiu]
    nadàlia | 28-09-2014 | Valoració: 8

    Després de llegir el teu poema sento ben bé que estem immersos en una passió emocional que es desborda, que vessa arreu del nostre país.No sé si això ens porta a algun lloc més coherentment habitable o són exaltacions que fa apropiar-nos fins i tot com a nostre el cel que albirem cada dia o el mar que banya la costa.Personalment crec que la possessió dels elements de la natura està més en l'ull de qui mira que en el mateix cel o muntanya, aliens ells a cap nacionalisme.La terra , per a mi no és nostra, nosaltres som de la terra.Gràcies per fer-me reflexionar, només és un pensament.

  • Fressa emocional[Ofensiu]
    nadàlia | 28-09-2014 | Valoració: 8

    Després de llegir el teu poema sento ben bé que estem immersos en una passió emocional que es desborda, que vessa arreu del nostre país.No sé si això ens porta a algun lloc més coherentment habitable o són exaltacions que fa apropiar-nos fins i tot com a nostre el cel que albirem cada dia o el mar que banya la costa.Personalment crec que la possessió dels elements de la natura està més en l'ull de qui mira que en el mateix cel o muntanya, aliens ells a cap nacionalisme.La terra , per a mi no és nostra, nosaltres som de la terra.Gràcies per fer-me reflexionar, només és un pensament.

Valoració mitja: 8.5

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: