Cercador
Fina
Un relat de: Marta Pérez i Sierra- Compartir:
Franciscu es perd entre les ratlles negres dels diaris, negres de vergonya aliena. Ell ha viscut sempre amb recança, alguna cosa no li quadrava de les explicacions contradictòries que els varen donar, ni el petit fèretre tancat dos segons després de mostrar-li un bebè estrany. La Trini, trasbalsada, ni se’l va mirar, però ell sí. Volia saber com era la seva nena, ni que fos morta. No el van deixar, que li farà impressió, li van dir, però el poc que va veure li va deixar mal cos. Ara els diaris expliquen que era un bebè que tenien congelat i que sempre ensenyaven el mateix, i que els pares tot ho donaven per bo de tanta pena com tenien.
La seva nena va ser venuda, li ho diu el cor. Potser encara la pot trobar. Recorda quan va enterrar la Trini, li van dir que els papers del registre funerari de la nena eren confusos, però que tant era. Ell no hi entén, però.
Franciscu llegeix amb afany, busca, no sap ben bé què.
Potser divendres, quan la Fina l’acompanyarà a la cita, assegut al costat de la dona, s’adonarà que té un perfil que li és familiar. Potser en tornar cap al geriàtric del braç de la Fina sentirà que aquella dona s’assembla molt a la seva Trini. Només potser.
Comentaris
-
Publicació de “Secrets”[Ofensiu]AssociacioRelataires | 08-10-2011
Benvolguda relataire:
Des de ARC estem treballant per publicar un llibre recull amb els finalistes seleccionats al “Concurs ARC de Microrelats 2010. ARC A LA RÀDIO” (Secrets), i desitgem poder comptar amb el teu relat per la seva inclusió en aquest llibre.
Agrairem que et posis en contacte amb l'Associació per rebre més informació per correu electrònic a associacio.relataires@gmail.com indicant el tema: “Publicació Secrets”.
Cordialment,
Junta de l'ARC -
Lliurament premis "Concurs ARC de Microrelats 2010. ARC A LA RÀDIO"[Ofensiu]AssociacioRelataires | 02-09-2011
Benvolgut relataire:
Com a participant en el “Concurs ARC de Microrelats 2010. ARC A LA RÀDIO” (Secrets), i pel fet d’haver estat seleccionat en un dels tancaments mensuals, voldríem recordar-te que el lliurament de premis tindrà lloc el proper dissabte 10 de setembre de 2011, a les 7 de la tarda, a la localitat d’Argentona (Saló de Pedra, carrer Gran 61).
En breu penjarem aquesta informació a la nostra web.
Esperem poder comptar amb la teva assistència en aquest acte i la teva participació en la convocatòria del present curs (temàtica que anunciarem el dia del lliurament de premis).
Cordialment,
ARC (Associació de Relataires en Català)
-
Dur...![Ofensiu]Joan Gausachs i Marí | 28-05-2011
Dur...!
Sí, és un relat dur i, a més a més, d’aquells que he de rellegir més d’una vegada per extreure’n tot el seu contingut. Llegir els comentaris que ja tenies, en aquesta ocasió, m’ho ha facilitat.
——o0o——
Sense ànims de molestar —ni molt menys—, he posat aquesta separació entre els paràgrafs. Separació que en aquest relat, entenc que hauria facilitat la seva lectura i comprensió. La meva filla i jo, per no buscar altres relataires que també ho fan, l’utilitzem de tant en tant... clarifica la lectura.
No em facis cas. Tu i ningú més que tu és l’autora dels teus relats.
Gràcies pels teus comentaris i, ara que no ens escolta ningú, pots continuar fent-me tots els que vulguis.
—Joan—
-
Resposta a sangifetge[Ofensiu]Marta Pérez i Sierra | 24-05-2011
En el primer paràgraf Franciscu parla per a ell, com si penses. Els punts suspensius són, en aquests cas, per indicar-ho.
En el segon paràgraf la narració es distancia i s'explica el que passa i el que va passar.
En el meu original havia deixat un espai entre ells i al copiar-ho va desaparèixer i no ho vaig fer manualment. Potser amb l'espai el lector se n'adonaria més que hi ha una diferència.
Vaig jugant amb els temps verbals expressament.
Gràcies per l'observació.
Marta
-
...[Ofensiu]Sangifetge | 24-05-2011
És un relat interessant i dens. Per llegir a poc a poc. M'ha agradat molt, el tema és colpidor i aconsegueixes fer encongir al lector en algun moment. Felicitats.
Hi ha una cosa però que he trobat una mica estranya: en el primer paràgraf el protagonista ens parla en present i primera persona, però a partir de “Franciscu es perd” canvies de temps verbal. A mi m'ha desorientat una mica.
Salutacions . -
Uixxx![Ofensiu]Miri4 | 15-04-2011 | Valoració: 10
Marta, et felicito!.
El teu relat fa posar els pèls de punta!.
Una abraçada!. -
Enhorabona![Ofensiu]AssociacioRelataires | 09-04-2011
Enhorabona!
El programa Històries, de Ràdio Argentona, i l’Associació de Relataires en Català (ARC) han triat el teu relat com a microrelat seleccionat del mes de febrer de 2011.
Gràcies per participar,
ARC
-
...[Ofensiu]crohnic | 21-03-2011
Sembla mentida que això pugui succeir de veritat... És increíble...
Malgrat la duresa del tema, l'he trobat un molt bon relat... enhorabona... -
Explicació[Ofensiu]Marta Pérez i Sierra | 13-03-2011
Aleix, reconec que és suna mica dur el tema, però és que em va impactar. Volia fer quelcom per solidaritzar-me amb els afectats.
Això del nen congelat ho van dir els diaris i em vaig esfereir.
Gràcies per comentar-ho.
Marta -
Realitat esfereïdora[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 13-03-2011 | Valoració: 10
Aquest tema fa por, fàstic i només de pensar-hi t'avergoneixes de pertànyer a l'espècie humana. Suposo que parles dels nens robats als hospitals. És duríssim. La sol.lució que has trobat, de tenir un nen congelat que ensenyen a tots els pares afectats, encara afegeix més duresa a un tema ja prou dur de per si. Malgrat tot m'alegra que ens facis reflexionar i m'encanta que en poques paraules toquis el cor. Una abraçada, encara amb la pell de gallina.
Aleix
Ajuda'ns amb un donatiu
l´Autor
18 Relats
112 Comentaris
7771 Lectures
Valoració de l'autor: 9.90
Biografia:
Autora de "Sexe Mòbil Sinular, SMS" Ed. Viena 2002 , "Fil per randa" Ed. Bubok 2008, "I demà, l'atzar" Ed. Setzevents 2009 i "Dones d'heura" Pagès Editors 2011.www.martaperezsierra.com