DIGUEN

Un relat de: rnbonet
A l'església, menuda, però molt ben endreçada, el predicador que havia portat el rector del poble per fer l'homilia de festes de Sant Bali deixava anar la veu: “Moderació, sobrietat, continència!” - escridassava aquell capellà des de la trona, tot estirant els braços. Gras, panxut, redó, la cara encesa i sense quasi celles, la mirada llunyana i tèrbola. I seguia, esbufegant: “I sacrifici, germans en Déu Nostre Senyor... Menja frugal, cap ocasió del pecat de la carn, ni de pensament, obra ni omissió...
I resar fervorosament si ens veiem temptats per Satanàs. I així vencerem els instints terrenals de les passions .Ja ho digué Santo Tomàs d'Aquino “con la ayuda del Senyor todo es posible.”, perquè “ “ no es lícito creer falso aquello que poseemos por la fe, pues ha estado confirmado por Dios y Dios es infalible””. Tothom, beates i feligresos, es mirava i es remirava, avergonyits de no entendre massa bé el que deia, mentre acotaven el cap com aprovant “ i tant!” i volent dir al mateix temps 'què bé parla aquest mossèn' Els majorals feien com una espècie de ganyota significativa 'paga la pena els vint-i-cinc duros que ens ha costat llogar-lo'.Algú, descregut, pensava 'puix per l'aspecte, no sembla que ell es sacrifique molt en l'assumpte de la papàrria'.

Sermó i missa acabats, era hora de dinar. I ho feren convidats a ca'l batlle, la dona del qual havia preparat un àpat extraordinari i abundant. Quan el mossèn predicador anava per la segona perdiu, la senyora de la casa l'increpà, amb malícia: “No deia vostè fa poc: moderació...” “Ai, bona senyora, com diuen molt bé allà a la meseta... “ una cosa es predicar y otra dar lana”. I seguí amb el condumi preparat, servint-se un quart de capó. Davant la cara d'estranyesa del batlle, afegí: “Haig de confessar, de debò, que la temprança és la menys important de les virtuts. Un pecadet venial, només. Amb un santiamén el tenim perdonat.” A més a més, cal fer esment a la nostra saviesa popular : “Val més perdre un amo que un bon costum”. I seguí menjant. Fartant, en bon català. I quan ja anava pel tercer plat de postre, ben remullats amb cinc copetes de ratafia, després del tercer terç de capó, i exactament al setè rot, cità Horaci: 'Carpe diem, quam minimum credula postero'. I afegí: “En confiança, senyor batlle....alguna vídua poc virtuosa del poble?”

Comentaris

  • Quadre de costums[Ofensiu]
    aleshores | 12-02-2018

    Magnífic final, això de: en confiança. El prota sembla ppero amb la seva manca de complexos!

  • Papàrria[Ofensiu]
    Mena Guiga | 10-02-2018


    Mot que haurà de fer incorporar al diccionari online, diccionari.cat.

    Un capellà que ja la sap llarga alhora de desexemplaritzar el predicat!

    M'ha fet pensar en els relats de Daudet, dins el magnífic recull 'Contes del molí estant', que no dubto que haurà llegit en alguna vida. Afegeixo, en concret, una de les històries, en què la bona menja, un festí, s'imposa a les cerimònies religioses...
    Bé, més que el relat, el wikienllaç que en parla.



    https://fr.wikipedia.org/wiki/Les_Trois_Messes_basses

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de rnbonet

rnbonet

257 Relats

1533 Comentaris

271337 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Tururú, turrruuuurrúrúrúrú!
ES FA SABER
A TOTHOOOM
QU' AQUEST RELATAIREEE
NO S'ENFADA NI ES CABREEJAAA
PELS COMENTARIS
ADVERSOOOS
ENCARA QUEEEE
ESTIGUEN FEEEETS
AMB MALA BAVAAAA.
Tururúu!Turrurú!

*********

rnbonet ha tingut fills i ha plantat arbres. Ara, entre altres assumptes i dèries, es torba escrivint. Punt i apart. Format en llengua forastera, "por justo derecho de conquista" i "por el imperio hacia Dios" -com tots els seus congèneres a la mateixa època-, utilitza sempre per escriure aquella que li era pròpia, -és a dir, la present- per allò de la identitat i els orígens. I possiblement -caldria un psicoanàlisi seriós- per fer la guitza a la "classe dominant" del seu País. Potser. Punt i apart. Es considera agnòstic i crític, còmic i tètric, dàtil i fútil, pràctic i teòric, bàquic i anàrquic... i tots els mots plans amb titlla que vulguen vostés, i algun que altre d'esdrúixol. Quan es posa filosòfic -cosa que sol ocórrer si li toquen els testets o les barjoles- busca amb un cresol el trellat perdut per tanta gent del país, per tal de retornant-lo al seu poble -abans de fer catúfols totalment-, i veure si aquest esdevé d'una punyetera vegada un poble normal, en un país normal. S'hi cansa aviat, però. I abandona fins l'altra tocamenta. Mentrestant, ritme, paisatge i mesura. Amb qualque excès escaient, oportú. Què li anem a fer! Som de carn! Punt final.

R en Cadena


EmmaThessaM en va 'encadenar' i jo he passat la cadena a "Ada Bruguera Riera" i a "Arbequina". I a "La banyeta del badiu", i a "Biel Martí".

(descobreix què és "R en Cadena")



*¿ I si visitàreu aquest

maridatge?

Un intent de col·laboració amb gent propera. I d'RC!