DIGUEN

Un relat de: rnbonet
A l'església, menuda, però molt ben endreçada, el predicador que havia portat el rector del poble per fer l'homilia de festes de Sant Bali deixava anar la veu: “Moderació, sobrietat, continència!” - escridassava aquell capellà des de la trona, tot estirant els braços. Gras, panxut, redó, la cara encesa i sense quasi celles, la mirada llunyana i tèrbola. I seguia, esbufegant: “I sacrifici, germans en Déu Nostre Senyor... Menja frugal, cap ocasió del pecat de la carn, ni de pensament, obra ni omissió...
I resar fervorosament si ens veiem temptats per Satanàs. I així vencerem els instints terrenals de les passions .Ja ho digué Santo Tomàs d'Aquino “con la ayuda del Senyor todo es posible.”, perquè “ “ no es lícito creer falso aquello que poseemos por la fe, pues ha estado confirmado por Dios y Dios es infalible””. Tothom, beates i feligresos, es mirava i es remirava, avergonyits de no entendre massa bé el que deia, mentre acotaven el cap com aprovant “ i tant!” i volent dir al mateix temps 'què bé parla aquest mossèn' Els majorals feien com una espècie de ganyota significativa 'paga la pena els vint-i-cinc duros que ens ha costat llogar-lo'.Algú, descregut, pensava 'puix per l'aspecte, no sembla que ell es sacrifique molt en l'assumpte de la papàrria'.

Sermó i missa acabats, era hora de dinar. I ho feren convidats a ca'l batlle, la dona del qual havia preparat un àpat extraordinari i abundant. Quan el mossèn predicador anava per la segona perdiu, la senyora de la casa l'increpà, amb malícia: “No deia vostè fa poc: moderació...” “Ai, bona senyora, com diuen molt bé allà a la meseta... “ una cosa es predicar y otra dar lana”. I seguí amb el condumi preparat, servint-se un quart de capó. Davant la cara d'estranyesa del batlle, afegí: “Haig de confessar, de debò, que la temprança és la menys important de les virtuts. Un pecadet venial, només. Amb un santiamén el tenim perdonat.” A més a més, cal fer esment a la nostra saviesa popular : “Val més perdre un amo que un bon costum”. I seguí menjant. Fartant, en bon català. I quan ja anava pel tercer plat de postre, ben remullats amb cinc copetes de ratafia, després del tercer terç de capó, i exactament al setè rot, cità Horaci: 'Carpe diem, quam minimum credula postero'. I afegí: “En confiança, senyor batlle....alguna vídua poc virtuosa del poble?”

Comentaris

  • Enhorabona![Ofensiu]

    Benvolgut / benvolguda relataire:

    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del VIII Concurs ARC de Microrelats "Virtuts" i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes, i que serà presentat durant la II JORNADA ARC DEL MICRORELAT EN CATALÀ que se celebrarà el dissabte dia 20 d'octubre de 2018, a la Biblioteca Esteve Paluzie de Barberà del Vallès, i on es coneixeran els premis principals del concurs.

    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria, t’agrairíem que, al més aviat possible, ens fessis arribar l’autorització perquè el relat sigui inclòs al recull.

    Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça: concursos.arc@gmail.com el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ VIRTUTS, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

    Cordialment,

    Comissió Concursos


    TEXT AUTORITZACIÓ

    En/na .........................................................................................................

    amb DNI. número ......................................................................................

    i nick/pseudònim relataire ............................................................................................

    AUTORITZO a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................

    seleccionat del mes de ..............................................................................,

    del qual en sóc autor/a, en el recull de microrelats “Virtuts” que s’editarà a finals de 2018.

    on vull constar amb el nom d'autor/a ............................................................... (en cas de no omplir aquest apartat s'entén que l'autor/a vol aparèixer al recull amb el nick/pseudònim amb el qual ha participat en el concurs).

    Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.

    Data .......................................

  • Quin relat més bo![Ofensiu]
    Nonna_Carme | 22-04-2018

    Aquest mossèn no coneixia la dita castellana que diu: "Obras son amores i no buenas razones".

    Una abraçada amic Ramon.

  • Bona feina![Ofensiu]
    Jaume Dargó | 01-03-2018

    Un relat de caire costumista molt ben portat i rematat. Va guanyant en intenció, el relat, així que el vas llegint, fins a arribar a un final molt més que digne, de mestre!

    Bona feina Ramon!!

    I felicitats per la tria, ben merescuda. Que hi hagi sort!

    Ferran

  • Què vol que diga?[Ofensiu]
    jovincdunsilenci | 01-03-2018 | Valoració: 10

    Davant tanta manca d'austeritat: això quedarà per als pobrets. Doncs que molt graciós i... Troppo vero, que és el que va dir aquell Inocencio X retractat per Velázquez. Crec que ambdós, Ino i Velázquez també se les sabien totes. Felicitats per la selecció!

    I pel tanka tan afortunat que has enviat al Nipo. Poques vegades m'emocione amb una composició tan curta.

  • Amén[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 23-02-2018 | Valoració: 10

    Quina meravella de lectura m'has fet gaudir! Llenguatge viu, precís, ric, humor de primera clase! Ara, em fa patir la digestió d'aquest fill de Déu. Una forta abraçada, mestre!

    Aleix

  • Quadre de costums[Ofensiu]
    aleshores | 12-02-2018

    Magnífic final, això de: en confiança. El prota sembla ppero amb la seva manca de complexos!

  • Papàrria[Ofensiu]
    Mena Guiga | 10-02-2018


    Mot que haurà de fer incorporar al diccionari online, diccionari.cat.

    Un capellà que ja la sap llarga alhora de desexemplaritzar el predicat!

    M'ha fet pensar en els relats de Daudet, dins el magnífic recull 'Contes del molí estant', que no dubto que haurà llegit en alguna vida. Afegeixo, en concret, una de les històries, en què la bona menja, un festí, s'imposa a les cerimònies religioses...
    Bé, més que el relat, el wikienllaç que en parla.



    https://fr.wikipedia.org/wiki/Les_Trois_Messes_basses

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de rnbonet

rnbonet

260 Relats

1547 Comentaris

283749 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Tururú, turrruuuurrúrúrúrú!
ES FA SABER
A TOTHOOOM
QU' AQUEST RELATAIREEE
NO S'ENFADA NI ES CABREEJAAA
PELS COMENTARIS
ADVERSOOOS
ENCARA QUEEEE
ESTIGUEN FEEEETS
AMB MALA BAVAAAA.
Tururúu!Turrurú!

*********

rnbonet ha tingut fills i ha plantat arbres. Ara, entre altres assumptes i dèries, es torba escrivint. Punt i apart. Format en llengua forastera, "por justo derecho de conquista" i "por el imperio hacia Dios" -com tots els seus congèneres a la mateixa època-, utilitza sempre per escriure aquella que li era pròpia, -és a dir, la present- per allò de la identitat i els orígens. I possiblement -caldria un psicoanàlisi seriós- per fer la guitza a la "classe dominant" del seu País. Potser. Punt i apart. Es considera agnòstic i crític, còmic i tètric, dàtil i fútil, pràctic i teòric, bàquic i anàrquic... i tots els mots plans amb titlla que vulguen vostés, i algun que altre d'esdrúixol. Quan es posa filosòfic -cosa que sol ocórrer si li toquen els testets o les barjoles- busca amb un cresol el trellat perdut per tanta gent del país, per tal de retornant-lo al seu poble -abans de fer catúfols totalment-, i veure si aquest esdevé d'una punyetera vegada un poble normal, en un país normal. S'hi cansa aviat, però. I abandona fins l'altra tocamenta. Mentrestant, ritme, paisatge i mesura. Amb qualque excès escaient, oportú. Què li anem a fer! Som de carn! Punt final.

R en Cadena


EmmaThessaM en va 'encadenar' i jo he passat la cadena a "Ada Bruguera Riera" i a "Arbequina". I a "La banyeta del badiu", i a "Biel Martí".

(descobreix què és "R en Cadena")



*¿ I si visitàreu aquest

maridatge?

Un intent de col·laboració amb gent propera. I d'RC!