Hola Tamara. M'ha agradat molt el teu poema. A vegades ens costa molt expressar-nos i fer-nos entendre. M'ha impactat la teva manera de dirigir-te tan clara i concisa, tot demanant que vingui.
Acostumo a escriure poemes amb frases curtes perquè m'agraden molt. Trobo que donen ritme. és per això que m'ha incitat encara més a llegir aquest teu en el qe també n'has utilitzat.
Una abraçada,
Raquel

Em quedo amb:

"foragita el neguit,
deixa la por".

són els versos que més m'han arribat. I que n'és de difícil a vegades. M'encanta aquest foragita tan ben buscat i el vers curt i clar "deixa la por". Personalment m'agraden els versos curts i concisos i en aquest poema teu, han quedat perfectes!

eT SEGUEIXO. uNA ABRAÇADA!

m'ha agradat molt!!! molt descriptiu, m'has dibuixat un somriure.M'he sentit com si fos jo qui torna amb les botes xopes jeje....quines coses!

Guauuu!Després de molt de temps (potser un any i més) torno a llegir-te, sabent que admiraria els teus escrits. I així ha sigut.
Fas venir ganes d'escriure. És genial.
Felicitats, un cop més.

Raquel (rakpunzel)

Ui!!! Ara ho he vist, quin mal rotllo!!!!!


https://www.epilogable.com/

Bonissim!!! Encara en reflexiono! Però...va de bo? Jejeje...

L'1 de gener, i ja comences a escriure així de bé?Quina boba manera de començar l'any!
M'ha agradat força, el trobo original (cosa que a vegades ens costa tant aconseguir curiosament).
Una abraçada!

Raquel

Davant l'oportunitat de "comentar i valorar", només m'atreveixo a aprofitar la primera per dir-te tant sols que trobo relatiu el teu brindis. Després de llegir-ho no m'he sentit egoista al alegrar-me de poder continuar els meus dies i no ser jo qui falti a taula, sinó que més aviat contenta de recordar amb alegria els que no hi són i ens han deixat un bon record. Sigui com sigui, és indiscutible que les teves paraules no han deixat indiferent als que et llegim. La meva enhorabona. Bona niiit!

gràcies Aleix. M'alegro que t'agradi. Una abraçada "dominguera" :)

no tinc millor a dir que no hagis aconseguit tu. Cap més paraula.
Un somriure clar i tendre se'm dibuixa al llegir-te. Plaer que endevino rera cada vers. M'ha agradat molt.

guau!!

dins el meu ventre he sentit, des del principi aquest nervosisme que crees, fruit de la incertesa al no saber com acabaria tot plegat.El final, un xic trist, amb un toc de decepció, potser de llàstima al obrir els ulls i sentir que els sentiments han canviat...m'ha agradat força. Tant, com m'ha impactat.
una abraçada! ;)

Raquel

una mica trist, però perfecte per reflectir aquesta nostàlgia que sembla que ens fa arribar, a voltes, el fred.
M'has recordat un petit poema que vaig escriure no fa molt, i que si vols, pots llegir en aquesta pàgina. Es diu "El sents?Torna".
una abraçada de 9!Feia més de 2 anys que no t'escrivia :)

què bo seria, que les bruixetes que ens ajuden ho poguessin fer, tal com quan erem petits, amb un glop d'aigua. A la feina, moltes vegaded veig que no hi ha millor manera de calmar un nen que escoltant-lo, parant-li atenció, encomanant-li entusiasme i convidar-li a que es tranqulitzi, bevent un glop.
Cada cop més, penso que hauríem d'aprendre dels petits. Per sort, encara molts d'ells no han après a estafar als altres, i es deixen portar pels instints i els sentiments...

i aquest petit missatge, pel "Jordi" de "secrets impagables": Som tan vells com ens sentim. Les evidències físiques poden ser tant sols canvis físics, no res més. :)
una abraçada. I gràcies pel teu comentari, i per llegir-me.

"Las arrugas del espíritu nos hacen más viejos que las de la cara".(Michel Eyquem de Montaigne)

a aquest text, (particularment) l'hauria titolat "com aprofitar 3 minuts del teu temps"! quin plaer llegir-te!he al·lucinat amb la teva traça...tot ple de mots, tots ells tant curts, quin text tan clar, tot ell tan gran!

m'ha fet gràcia la percepció que tens de mí, per què crec que és bastant contrària a com sóc. Sempre he estat molt impulsiva. Normalment parlo (i escric) abans de pensar, em costa ser pacient. És un aspecte que em descriu molt bé, la impulsivitat, tot i que en molts moments m'agradaria saber-me controlar.

Jo, sense demana-te permís, t'he anat llegint durant les vacances
espero que tampoc t'importi ;)

Raquel

fe d'errates: d'expressar! (i'm sorry)