The Light Was Brighter (High Hopes, 1)

Poca música conté per a mi l'emoció de la dels Pink Floyd, encara que es pugui considerar del seu ocàs, com el tema citat pel teu poema. De fet, sembla que és el darrer tema escrit per la banda fins avui. Entre parèntesi, una banda que per a Waters ja havia signat el seu ocàs molt abans, quan ell va acabar l'àlbum "The final cut" amb l'esfereïdora imatge del doble ocàs del dia i d'un cataclisme nuclear. És clar que Gilmour i la resta tenien tot el dret a continuar amb el grup -o hauria de dir la marca- segons els tribunals. S'ha interpretat aquest darrer tema High Hopes com una retrospectiva nostàlgica i patètica -en el bon sentit- de Gilmour cap a la vida del grup.
Mirada retrospectiva i lluita a braç partit, podríem dir, és aquest sonet, que navega amb propietat entre les ombres del passat i les onades del present, un mar que és una pell per al contacte encara possible, mal sia en una torre robada als somnis, feta amb simple aire dins la sorra que tapa les parpelles (llegeixo la habitual imatge anglosaxona per definir l'arrribada de la son... i els malsons).
Una abraçada,

franz