Caça de balenes

Un relat de: David d'Argent
Cels negres, núvols atapeïts.
Vent i pluja ferotges.
Aigües agitades al sud inacabable del món…

Desperto de sobte al terra de la meva cabina, en plena foscor, espantat no pel sotrac violent que m’ha tret del llit, sinó per l’alarit esglaiador que m’ha esquinçat el son com una ferida oberta. Sento els crits dels homes exaltats, apaivagats sota el rugit de la tempesta. M’incorporo atordit i em poso l’abric. Surto de la cambra a les palpentes…
El timó es balanceja inert al pont de comandament desert; els llums pampalluguegen. Rere el gran finestral esborrallat per l’esquitx de la mar, l’arpó de proa enfila les onades irades com l’agulla d’una brúixola boja…
—Ràpid, capità! La càrrega! Cal que obrim les comportes de la bodega…!
Acompanyat de la fúria dels elements, el meu segon irromp on sóc. Gairebé a l’instant, alguna força invisible el xucla i se l’enduu entre súpliques i plors, de tornada a les tenebres…

Una esgarrifança em recorre l’espinada, i m’aferro ben fort al llançador de bengales que duc dins la butxaca. Temorós, trec els peus trèmuls a indagar sobre la coberta glaçada, relliscosa.
—Nakamura…?
Ningú respon al meu reclam feble; només els gèlids vents australs que em bufetegen la cara sense treva. Bé… això i els xiscles desesperats de la tripulació:
—Deixeu anar la captura, pel que més vulgueu!
I els trets…
Però sobretot els udols; els laments profunds que seguen la nit i m’ericen la pell, com si fossin els cants d’una balena d’ultratomba…
Mort de por, desenfundo la pistola i disparo. La pilota de llum traça una paràbola pírrica que mor sota les aigües obscures de popa. En el seu trajecte brevíssim de claror il·lumina una mola espantosa: 20 o 30 metres; anatomia de cetaci pàl·lida i llefiscosa; braços i dits llargs que s’aferren a la barana del vaixell i el retenen; un ulls enormes i buits en un rostre monstruosament humanoide…
Sense cap tipus de sentiment la criatura em mira, i tot seguit s’empassa el mig cos d’en Nakamura que encara li penjava de la boca.

Comentaris

  • Edgar | 23-05-2017

    Relat in crescendo. Aventura fantàstica.

  • Fantàstic![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 22-05-2017 | Valoració: 10

    Et felicito per aquest relat meravellosament escrit, paorós, terrible, que m'ha fet pensar en Ken Follett i altres escriptors d'acció. Por i més por! Una forta abraçada.

    Aleix

  • Pobre Nakamura![Ofensiu]
    E. VILADOMS | 19-05-2017

    Un relat d'aventures en tota regla!

  • Uuuuummmmm...[Ofensiu]
    Montseblanc | 19-05-2017

    ...ho he viscut! Quina aventura i quina por!!!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: