No em miren a mi

Els seus ulls, preciosos com llunes
Els seus ulls, brillant com estrelles
Els seus ulls, no precisen cap fi
Però els seus ulls, no em miren a mi.

M’agrada la forma en la qué riu
I quan s’il·lumina quan somriu
Fa qué al parlar em reanimi
Però els seus ulls, no em miren a mi.

Passant-se els seus dits pel seu cabell
El sol pintant la lluerna pell
Lluent com un univers sencer
Jo per a ell, com una estrella més

Vull acostar-me per parlar-li
Però ja no cal arriscar-hi
El meu cor li crida t’estimo
Però al seu callar acostumo

Totes les fantasies s’en van
Quan les senyals es van captant
I fins aquí ha arribat el camí
Ja qué els seus ulls no em miren a mi!