Totalment d'acord amb les teves paraules. S'ha de fer una tasca pedagògica ja que hi ha moltes persones que rebutgen coses sense saber ni tan sols el perquè. Simplement per uns interessos els hi han venut una versió i sense analitzar en absolut ni conèixer, segeuixen defensant la versió que es mouu per uns interessos ben clars.

Seguiré i seguirem el que sentim que no es pot anorrear ni menyspreuar la nostra llengua, cultura i dignitat com a poble i nació, lluitant amb tos els àmbits que puguem.

Una aferrada pel coll des de la Vall dels Tarongers!

Gràcies per llegir-me. M'encantaria a hores d'ara no haver d'escriure el que he reflectit a l'article. Però si torna a ocòrrer una altre vegada, en plena "democràcia" un atac a la nostra llengua i a la nostra cultura i també als nostres drets de llibertat d'expressió, tornaré com he fet ara agafar la ploma i plasmar-ho. I sent que tots els i les que sentim el mateix hem de denunciar el neofeixisme que s'està intentant imposar al carrer de les nostres ciutats!

Ben fet Marc, és un poema curt però gran. Paraules senzilles, tendres i musicals.
Així amb el meu comentari tindràs una altra constància de quan vares escriure el poema.

Una aferrada pel coll des de l'altre costat d la mar.

Josep- Keops el beduí poeta

No fa ni cinc minuts que havia enviat el relat i ja l'han publicat.
Esper que em digueu que vos assembla.
Gràcies i bon cap de setmana des de la Vall dels Tarongers

Josep- Keops el beduí d'ultramar

Gràcies pel teu comentari, la veritat és que fou un poema difícil d'escriure.
Et felicito a tu per aquestes festes, malgrat a vegades m'entristeixen una mica , io també aprofitaré per saludar a tota la família relataire!

Josep- Keops el beduí d'ultramar

Jo també et desitjo unes bones festes; malgrat darrerament em toquen molt a fons.
Una aferrada pel coll des de la Vall dels Tarongers

Josep

Si, així de cert i ben escrit, la ciutat t'atrapa, com amb mi ho ha fet el meu poble Sóller (Mallorca). Cerques uns camins que moltes vegades inconscientment repeteixes, igual que els llocs on sols anar.
Se m'ha quedat una mica curt el relat, em sembla que permet molt més. Simplement és una observació.
Enhorabona Onofre i a continuar amb aquestes reflexions que ens apropen a un sentiment que sent que moltes vegades és comú.

Marc, l'he trobat potent, amb molta força i amb unes imatges molt clares i belles . És el que he triat pel teu projecte de llibre.

Gràcies per escriure

Josep- Keops el beduí poeta de la Vall dels Tarongers

que així es faci!!

Marc poeta, deix les teves paraules del principi del comentari. Si, que així es faci!!
I moltes gràcies per les teves paraules. Saps que les valoro molt i em sent molt bé, ja que com diem per les Illes: "de tant en tant, és bo una ditada de mel" i així han estat les teves paraules.
He mirat una mica la pàgina que em dius i em sembla molt interessant , i el teu projecte del llibre. Ja em diràs com és diu el projecte. Així i tot ara mateix vaig molt embullat amb moltes coses de treball. Inclusiu hem muntat un col.lectiu per a defensar les nostres arrels, cultura i tradició que es diu Albaïna i jo estic dins dels membres fundadors. Hem anat fent bastants coses i a través del facebook tenim una pàgina amb els diversos esdeveniments que hem anat fent.

Ens seguim xerrant i jo com sempre t'envio una aferrada pel coll des de la Vall dels Tarongers.

Josep- Keops el beduí poeta d'ultramar

El procés del dol cada persona el viu d'una manera. Però sol tenir uns estadis molt semblants fins arribar a l'acceptació que el que ha passat ha passat i amb això s'ha d'aprendre a viure. Cert que en aquestes situacions és necessita molta comprensió. Com a terapeuta et puc dir que hi ha persones capaces de treure a defora el dolor i d'altres no. Els hi costa més i nosaltres intentam fer aquest treball. Que arribin a sentir expressat aquest dolor en veu alta ells o elles mateixes. I a partir d'aquí es pot anar intentant anar pujant del pou poc a poc. També a dir que com també el procés és dolorós hi ha persones que no ex veuen en capacitat d'acabar-lo i ho deixen a mitges. Com no està resolt, tornarà aparèixer en qualsevol moment de la seva vida. En canvi n'hi ha d'altres que fan el procés complet i poden encarar una altra vegada una vida amb il·lusió, sabent que el que va ocórrer sempre existirà.
Gràcies pel teu comentari Fada del Bosc

que s'hagi triat el meu poema per al recull que publicarà l'Associació de Relataires. A més a dir que la notícia de la seva selecció m'ha arribat avui dia 6-6-2011 en que fa set anys que vaig començar a escriure en aquesta pàgina i vaig publicar el meu primer relat "El plenari".

Una forta aferrada pel coll plena d'agraïment per la tasca tan ben feta que està fent la directiva de l'Associació per a impulsar la nostra estimada i a vegades malmenada llengua nostra.

Josep Bonnín- Keops el beduí de la Vall dels Tarongers

M'ha encantat aquesta petita entremaliadura; així i tot, el que també volia dir és que accept també crítiques constructives, perquè d'elles n'he aprés molt, al mateix temps que em fan assabentar que la persona que ha llegit, ha esbrinat i ha volgut aprofundir.
Gràcies per llavors contestar-me i celebro que t'hagin agradat els versos.
Habitualment contest poc als comentaris, ja que empri altres mitjanç per a comunicar-me i tal volta aquest el tindria que cuidar més (mea culpa, jeje).
Per cert quan tornis a venir a Sóller o en facis comptes, diguem alguna cosa i ens intercanviem números de mòbil i podrem veure'ns i tenir una xerradeta a la plaça que és una meravella.
Una aferrada pel coll amb aires sollerics ( Aires Sollerics, és un grup musical que es dedica al ball de bot)
Josep- Keops el beduí de la Vall dels Tarongers

Joan, aquest poema tenia unes condicions de llargària. Fou fet en un concurs de la llibreria El Gall, per a donar la targeta que acompanyés la rosa de Sant Jordi 2010.
I com es clar, accept la teva crítica, tot i que, es bo saber perquè el vaig escriure en quatre versos.
Una aferrada pel coll des de la Vall dels Tarongers.

Josep- Keops el beduí d'ultramar

Des de que el juny del 2004 vaig escriure el primer relat en aquesta pàgina han passat moltes coses, he gaudit molt, he pogut llegir relats preciosos, he pogut escriure els meus "trocets d'ànima per anar-los compartit amb tots vosaltres. Sóc feliç.
Que durant aquests anys hagi passat de les dues centes mil lectures és un prodigi i és màgic. Tan sols em resta l'agraïment.

Una aferrada pel coll poètica per a tots i totes des de les Terres de Tramuntana de Mallorca.

Josep- Keops el beduí alegre d'ultrmar

El trob ferm, ple de música i certesa. Jo també estic totalment d'acord amb el que escrius i que al final ho reforces amb els mateixos versos que al començar.
Que tenguis un començament d'any ple de creativitat

Una fota aferrada pel coll des de la Vall dels Tarongers

Josep- Keops el beduí d'ultramar.

PS. Encara que no estigui tot el que voldria a la pàgina, estic amb vosaltres.