Cor, hem de parlar

Un relat de: Queca
Venen temps difícils, ho sé.
Però també sé que els superaràs. Tard o d’hora.

Ploraràs.
Però no et sentis malament per fer-ho.

Potser tindràs la sensació d’esquinçar-te,
però mai et trencaràs del tot. No t’ho permetré.

No sé quant de temps necessitaràs per recuperar-te del tot.
Ni si ho faràs algun dia.

Cor, has de mirar endavant.
Costa, però sé que en un futur podrem dir que varem fer el que calia fer.
I que ho vam fer bé.

No has de témer a la solitud.
Tens gent que t’estima envoltant-te constantment.

Tinc el pressentiment que tornaràs a somriure.
Que tornaràs a bategar a ple rendiment.
Que podràs tornar a estimar.
Però per a això necessites temps.
I en tens a cabassos.

Em nego a pensar que no podràs trobar la llum enmig de tanta tristesa.

Convenç-te que és el principi d’un temps millor.
Que t’espera un futur ple de rialles i bons moments.

Vull que sàpigues que et podran perdonar,
perquè el seu és un amor incondicional.

Cor meu, renaixeràs més gran i més fort,
amb més seguretat i menys orgull,
i trobaràs la pau.

Sé que has estimat com mai,
però pensa que també t’han estimat,
i per tant, algú ho podrà tornar a fer,
i podràs tornar a gaudir d’aquells moments de dos.

Cor, alça’t, i somriu, que encara et queda molt per bategar.

Comentaris

  • Preciós[Ofensiu]
    Lecram | 28-06-2018 | Valoració: 9

    Senzillament genial, tots aquests consells per el cor...gràcies Queca.

  • m'agrada[Ofensiu]
    rober | 28-06-2018 | Valoració: 8

    l'esperança no s'ha de perdre mai

  • GRÀCIES!!![Ofensiu]
    nadàlia | 14-03-2015

    Avui, he cregut que aquests mots me'ls deies en una carta o a cau d'orella i m'ho crec sé que la vida tornarà i que la tristesa es convertirà en joia serena.
    També són un gran bàlsam per a tu mateixa, en aquest diàleg tan ben expressat.T'ho dic ho he vist amb els meus ulls, els cors poden tornar a sentir, potser quan sigui avi t'ho podré explicar millor, però he vist en companys el miracle es pot sortir de tots els pous, poder no serem els mateixos, ca vindran temps bons per a tots els que pateixen car persones com nosaltres no els deixarem mai sols.Em deia una persona, una àvia que havia intentat marxar d'aquest món moltes vegades, em deia"sap què el més important és la companyia"
    Fa temps que hi penso "companyia" quin mot tan bell i escaient...ara els gats i ells els meus em fan companyia.Una abraçada i la companyia és molt grata.
    T'espero aquí, sóc molt tossut i sé que tornarem a gaudir dels teus mots....cercal's saps on són.

  • Que sigui així...[Ofensiu]
    nadàlia | 03-10-2014 | Valoració: 10

    Només resta dir per part meva:Que sigui així tal hi com ho dius.Així ho sesitjo per a mi primer, no és egoisme, és necessitat real.Primer estimar-nos després estimar......
    He parlat amb el meu cor i encara està sofrent, tancat en una gàbia amarga però mica en mica s'anirà endolcint i la tendresa i la compassió tornaran....

  • Per tenir-lo a mà[Ofensiu]
    nuriagau | 02-05-2011

    Un poema que val la pena tenir-lo a mà i rellegir-lo en moments de necessitat.

    Malgrat tot el que dius, però, com escric en un dels meus relats: ”el cor té raons que la raó no entén”. No sé si el cor pot entendre del tot el que li diu la raó.

    Ens seguirem llegint,

    Núria

  • Valentia[Ofensiu]
    Marina Terra Èol | 01-05-2011

    M'ha agradat molt el teu escrit. És un gran exercici de comunicació amb tu mateixa. Crec que escoltes molt bé el què et diu que sent el cor i hi dialogues. Penso, que això és una habilitat que normalment no s'ensenya (quina llàstima) i molta gent no aprèn mai....a vegades perquè no tenen la capacitat d'aprendre'n per molt que ho intentin (costa de creure però conec casos) i d'altres, perquè la persona no és prou valenta per escoltar el què diu vertaderament el seu cor, tenen por del mal que poden sentir i aquesta por els paralitza, aplaçant, a vegades per sempre, aquestes converses necessàries per avançar cap allò que anhelem vertaderament.
    La pròpia experiència m’ha fet entendre que aquest tipus de valentia té premi, i el temps ho posa tot al seu lloc i com molt bé dius i saps, el cor torna sempre a bategar amb força alegria i pau tot si no es perd la confiança en un mateix. De segur que hi arribes.

  • Encoratjar[Ofensiu]
    franz appa | 27-04-2011

    La terapeuta que tens a dins s'aboca ara al seu mateix interior: la veu que guareix s'adreça al propi cor mussitant (és així com jo sento el poema, amb veu baixa) paraules de conhort, consol i encoratjament.
    En-cor-atjar, en efecte, facilitar amb el cor que la vida es torni a reemprendre amb il·lusió, ganes i força.
    Que els molts batecs del temps que guardes en els teus cabassos et portin ben aviat pels camins de l'alegria!
    franz

  • Hola, Queca[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 26-04-2011

    M'agrada aquesta conversa amb el cor, com si fos independent de tu mateixa. Bé, de fet sovint actua pel seu compta, oi? I m'agrada el consol que li dones, el caliu que li transmets. És cert, sempre el podem acompanyar perquè les estones de tristesa li siguin menys feixugues. I el temps, que és savi, ens ensenya a curar i a gaudir novament de bells moments.
    Una abraçada!

  • Endavant[Ofensiu]
    natasha | 26-04-2011

    Sempre endavant.
    Toca espolsar-se la sorra dels genolls després de la caiguda, cuidar les ferides perquè cicatritzin el més aviat possible, i tornar-se a posar a còrrer.
    M'agrada per la delicadesa que desprèn i la seguretat de que tot tornarà a rutllar.
    Una abraçada

  • Cor que parla i batega[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 25-04-2011 | Valoració: 10

    Gran exercici de superació en moments difícils. Visió molt positiva per sortir-se'n. Fantàstic! I mira, escriure sobre això segur que també és un gran pas positiu per refer el cor.Tens raó, si el cor ha bategat, ho continuarà fent. Escrivint reflexionaràs sobre el cor, li posaràs oli i tornarà a posar-se en marxa. Una abraçada.
    Aleix

Valoració mitja: 9.4

l´Autor

Foto de perfil de Queca

Queca

108 Relats

757 Comentaris

192823 Lectures

Valoració de l'autor: 9.72

Biografia:
Fisioterapeuta i pedagoga.

Lectora intentant escriure.

Enamorada de la literatura, d'estimar, del mar i a vegades, de la vida.

Nascuda al febrer del 87, treballo amb avis, que són el pou de sabiesa on intento aprendre cada dia quelcom nou (sobre ells, sobre la meva professió, sobre la vida, sobre mi mateixa).

Per què Queca? Lleigeix "Te'n vas anar".