He après

Un relat de: Queca
A mentir per amor.
Que viure en constant desil•lusió t’acaba perforant el cor.
Que a vegades, l’amor no és suficient.
Que les persones no canvien, per molt que ho desitgem.
A mirar-me en un mirall, i no jutjar-me.
A saber quan faig nosa.
A dir t’estimo mirant als ulls.
A esperar.
Que no sempre es pot ser feliç, però que val la pena intentar ser-ho.
Que les pitjors ferides són les que no sagnen.
A estimar-me.
A saber quan he de callar i quan no.
A demanar perdó.
A equivocar-me expressament.
La dualitat de l’amor.
A creure sense veure.
Que el temps cura, tot i que a vegades no ho faci del tot.
Que sempre hi ha un camí a seguir.
Que la ignorància és molt perillosa.
Que la confiança és molt volàtil.
A somriure sense ganes.
A plorar per dins.
Que hi ha coses que s’escapen del nostre control.
A creure en les segones oportunitats.
Que a vegades s’ha de recular per poder arribar més lluny.
Que tot és començar.
Que sóc capaç de fer més coses de les que pensava.
A estimar sense demanar res a canvi.
Que uns instants de meditació poden canviar-te la vida.
Que hi ha pous sense fons.
A apreciar cada instant.
Que, a vegades, les coses no són el que semblen.
Que qui no arrisca no pisca.
Que no sóc la mateixa de fa un any.

Comentaris

  • Penses massa!!! potser....[Ofensiu]
    nadàlia | 14-03-2015 | Valoració: 10

    Fa temps que no escric ni un mot.Vaig creure'm que tornaries algun dia, encara que no fossis la mateixa de ben segur que no ets una desconeguda per a tu mateixa.La vida, ai! la vida quan només és a l'andana i els teus grans amors, els vertaderament importants es fan grans i segueixen el curs que cerquen cada jorn, i jo, orfe de mi mateix m'he quedat a l'andana fa molt i molts anys, però sé que qualsevol dia diré cridant als quatre vents "LA VIDA ENCARA QUE MALALT VAL LA PENA VIURE PERQUÈ PUC PARLAR AMB LA MIRADA, AMB ELS GESTOS I SÉ QUE L'ESSÈNCIA DE MI MATEIX TORNA CADA VEGADA QUE EM RECLAMO I EM CRIDO perquè convic amb mi cada dia i vull viure com ell fum esfilagarsat que surt de la xemeneia i porta auguris de benestar a la llar, encara que de lluny només es veu un fil enterenyinat, boirós....dins hi ha les llavors plantades i el fred de la nit o el torb gelat mai no les hauran.
    T'espero aquí queca o com et diguis perquè necessitem els teus mots per enfilar-los en la gran, enorme xarxa de mots de tots els relataires.Equivoca't expressament i torna quan vulguis.Un petó allà on siguis!!!

  • Posar nom a les emocions...[Ofensiu]
    reusenca | 08-10-2014

    Quina quantitat de coses he après llegint el teu poema! Es impressionant la teva capacitat de reflexió i la traça en posar nom als sentiments i emocions. Et felicito noia, sobretot per la teva joventut i perquè els que ja no som tan joves podem copsar de la teva vitalitat.
    Una abraçada

  • Vols tornar?[Ofensiu]
    nadàlia | 08-10-2014 | Valoració: 10

    He après que una de les escriptores més trempades d'aquestes pàgines cal que torni a escriure. Dos anys són massa sense els teus mots, siguin els que siguin, encara que siguin diferents. Vinga uns mots com els que fas servir i aquest somriure que espero que no s'apagui han de tornar. Fins ara.

  • El que ens queda per aprendre[Ofensiu]
    nadàlia | 05-05-2013 | Valoració: 10

    He après que hi ha moltes actituds que hem queden per aprendre, no passo pel millor pas de la vida, ja fa temps, malgrat que tot ho cura el temps i no canviem mai , encara que no siguem els mateixos d'un temps a un altre, i que sóc amo del meus silencis i esclau de les meves paraules. Aprendre a perdonar-se un mateix es fa difícil a voltes. La paciència i el somriure interior són també actituds que poden aportar felicitat i pau. N'hi ha que aprenen més de pressa d'altres més a poc a poc.
    Felicitats pel teu somriure i els teus escrits, espero, de cor, aprendre bona part del que dius en aquests bells i savis mots.
    Ens llegim. Una abraçada.

  • Moltissimes gràcies[Ofensiu]
    Queca | 24-01-2013

    I molt especialment a tu, Franz appa. Encara que el temps passi i no tingui notícies teves, segueixes sent una de les meves debilitats.
    Una forta abraçada a tots/es.

  • t'he llegit al vol[Ofensiu]
    empordà | 24-01-2013 | Valoració: 8

    has sortit als últims comentaris i la curiositat m'ha portat fins aquí. s'ha m'ha girat feina ja que només llegint els titols dels teus escrits tinc ganes de llegir-los tots.

    respecte aquest m'ha encantat.
    va molt bé aprendre....però a vegades preferiria que no ho tinguéssim que fer i tot fos molt més senzill.

    ;))

  • L'autoritat de la saviesa[Ofensiu]
    franz appa | 24-01-2013

    Ja havia llegit aquest poema, encantat de retrobar-te després d'un llarg silenci teu. Suposo que el vaig estar rumiant una llarga estona, perquè avui, en retrobar-lo entre els destacats del dia, comprovo amb sorpresa que no el vaig comentar.
    I té molt a comentar, ja que com moltes de les teves obres, és una mena d'enfilall de sentències embastades en un discursque sembla fet a raig, una descàrrega de sinvceritat, valor, intuïció i reflexió...tot plegat!
    Hi ha en aquest poema frases que sobten ("A mentir per amor"), d'altres que t'acaricien amb la suavitat del que ja coneixes ("Que el temps cura, tot i que a vegades no ho faci del tot"), i d'altres que definitivament et desconcerten ("A equivocar-me expressament"). Fins i tot hi ha contradiccions aparents: la frase ja dita de l'amor i "A dir t’estimo mirant als ulls", o bé aquestes: "Que les persones no canvien, per molt que ho desitgem"i "Que no sóc la mateixa de fa un any". Però és que la vida és contradictòria i a cada moment se'ns capgiren les certeses i se'ns acaren nous reptes que hem d'afrontar amb la incertitud interior i amb l'ànim de la descoberta, qüestionant-nos experiències anteriors, aprenentatges assolits i prejudicis adquirits. I sentiments tan bàsics com el que anomenem amor són, en efecte, preses de la dualitat.
    Hi ha, en conjunt, penso, una sensació de cert relativisme en tot el poema, una certa transacció intel·lectual davant aquests reptes i davant els revesos de la fortuna. Dius molt bé allò de: "Que hi ha coses que s’escapen del nostre control".
    Aprendre que som contingents, que estem sotmesos a l'atzar i a altres voluntats, ens allibera de culpes però no de responsabilitats, i ens fa més assenyadament feliços, sobretot si recordem "Que no sempre es pot ser feliç, però que val la pena intentar ser-ho". Crec que ho vaig intentar explicar en un article del meu bloc, recorrent al meu filòsof apòcrif: http://antiartistes.blogspot.com/2012/04/de-la-recerca-constant-de-la.html
    En fi, que ara ja han passat uns quants mesos des que vas publicar això. I, ben cert, segur que ja no ets exactament la mateixa. Que el que vas aprenent et modela i remodela i et va tenyint de l'autoritat de la saviesa inqüestionable que atresores. Però espero que mai perdis aquest somriure que encara lluu la teva foto!
    una abraçada,
    franz

  • Aprendre sempre[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 26-12-2012 | Valoració: 10

    Tot un Programa i un bon sac d'actituds. Felicitats.

  • Pau Mora | 23-09-2012

    Ara potser tocaria desaprendre. He notat certa amargor.

  • La teva maduresa[Ofensiu]
    Jordi Baucells | 24-08-2012

    em reconcilia amb el mon. Ja fa dies que et tinc a preferits. Quan et vaig descobrir em va captivar la vitalitat que despren tot el que escrius. La joventut et vessa pels porus i les teves ganes de viure i fruir i aprendre s'encomanen a qui et llegeix. Es tot un regal descobrir persones amb el cap ben moblat i l'esperit prou cultivat tot i ser tan jove. Enhorabona per això, i per saber, i voler, compartir-ho amb qui ens movem per aquests verals, inclosos els iaios, entre els que ja em compto. Els teus lectors t'ho agraïm.
    Jordi

  • Gràcies , Queca ![Ofensiu]
    Nonna_Carme | 23-08-2012

    Crec que el llegiré cada dia perquè m'ajudarà a superar esculls i a disfrutar més de totes les coses bones que la vida m'ha donat.
    Una carinyosa abraçada.

    Nonna

  • La teva generació...[Ofensiu]
    Mena Guiga | 23-08-2012

    ...està pujant educant les emocions i el sentit de la vida. Les anteriors ho estem fent, amb més edat, però es pot fer igualment. L'únic que tenim més cosa encarcarada i dolorosa per extreure i que sembla inamovible.
    Canviareu el món, que ho està esperant i cal agrair-ho!

    Mena (i la lluna que creix i sempre esperant la plena)

  • M'agrada la teva sinceritat[Ofensiu]
    llamp! | 22-08-2012 | Valoració: 10


    I el fet que sigui un escrit a fet a raig. No sé si m'explico: espontani, directe, des del fons de l'ànima i amb la intenció de reflexionar sobre aspectes de la mateixa vida que sovint no ens plantegem, però que cal aprofundir.

    Moltes de les coses que dius tenen molt de sentit, però no ho hem de donar tot per sentat, sinó dubtar sempre, dubtar és de savis.

    Per tant, no tot és el que sembla, també es podria afegir.


    Molts records!




    rellamps!


    PS: m'he permès prendre el teu correu-e per a reenviar-te coses que reenvio a gent de RC. No masses correus, tan sols un grapat a l'any. Si et molesta rebre correus meus, ho dius i llestos: t'esborraré de la llista d'enviaments.

  • Bon relat!![Ofensiu]
    ullsdexocolata | 10-08-2012 | Valoració: 9

    Veig en el teu relat un caramull de coses que més d’un dels que ens passegem per aquí hem après a fer al llarg de les nostres vides. Molt natural, molt sincer... m’agrada.
    Et seguiré llegint!
    Una abraçada literària,

    ullsdexocolata

  • Com un mantra...[Ofensiu]
    Llem | 07-08-2012 | Valoració: 10

    Caldria repetir-ho cada instant quan hem perdut el nord, la bruixola, i la carta de navegar.

    Dius tot un seguit de veritats, que ens estalviarien disgustos si fossim tots capaços d 'aprendre'n.

    Crec que l'única cosa que hauríem de fer tots es "desaprendre" a mentir.

    Endavant!

  • El rellegiré[Ofensiu]
    missatger | 07-08-2012

    sempre, una mil vegades, perquè he après que relats i la gent que en formen part m'aporten vivències, consells, experiències... Tot el que has après m'ho faig una mica meu, si no et sap greu. M'ha agradat molt!

  • aprenem[Ofensiu]
    Lèvingir | 07-08-2012

    a fer el cami
    amb tot el que hagi de venir
    a sentir i escoltar a mirar i a veure
    a saber que sense els bons moments
    no hi ha res per fer-nos presents
    i amb això dir a mi si em tens

    Lèvingir

Valoració mitja: 9.63

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Queca

Queca

108 Relats

757 Comentaris

165491 Lectures

Valoració de l'autor: 9.72

Biografia:
Fisioterapeuta i pedagoga.

Lectora intentant escriure.

Enamorada de la literatura, d'estimar, del mar i a vegades, de la vida.

Nascuda al febrer del 87, treballo amb avis, que són el pou de sabiesa on intento aprendre cada dia quelcom nou (sobre ells, sobre la meva professió, sobre la vida, sobre mi mateixa).

Per què Queca? Lleigeix "Te'n vas anar".