Poema ben teixit, ben tramat!
A cada punt el seu temps.

Sempre és un regal per als sentits llegir els teus poemes, ara claves bé l'agulla de la vida, sense pressa, fent-ne una filigrana, brodant-la amb cura, amb versos que calent ben endins de l'ànima.

Seguiré el teu consell, Aurora, aniré teixint, poc a poc, amb amor, cada instant de la vida.

Abraçades dolces.
Núria

lectura plena de moments emotius i alhora reflexius.
M'he sentit protagonista d'aquest anar i venir per la vida, compartit.

El passeig i la contemplació poètica del relat m'ha trasportat i he reviscut escenes tendres.

Gràcies, illadestany!

Una abraçada
Núria

Dani, feia temps que no entrava a RC i he tingut una grata sorpresa, avui, especialment avui em feia falta la teva curiosa i assertiva reflexió poėtica.

Salutacions
Núria

En aquest tranquil passeig íntim per l'enyor de l'amor pater-filial, plaent i punyent alhora, m' hi he trobat bé, m'he deixat endur pels teus versos i he viscut instans de retrobament interior.

Com sempre els teus poemes d'una subtil delicadesa em calen molt endins.

Una càlida abraçada
NúrIa

de gaudir de les paraules engalzades d'aquests versos que ens porten remors de mar, olors d'estiu, caricies de pells.
És temps de entrar a la tardor i viure-la.

En aquest preciós poema ens dibuixes la plenitud de l'estiu de tal manera que oblidem, tot llegint-lo, aquella xafagosa calor, i ens fas reviure les escenes més boniques.

Bonic, Aurora, bonic i proper!
Una abraçada
Núria

Delicat i sublim!
Un regal per als sentits.

Versos que dibuixeen la remor de l'aigua dins la meva ment.
Aquest petit i preciós poema és un passeig pels records.

M'agrada molt!

Una cąlida abraçada

Núria

Oh! Aurora!
Quina meravella!
Com diu l'Aleix, sense paraules!
M'he quedat amb l'èxtasi de la primera lectura, amb el cor enamorat, amb el desig de sentir tots i cada un dels versos.

Touchè!!!

Una gran abraçada POETA!!!
Núria

Amb la mateixa senzillesa que et fa feliç el teu amor, tu li cantes aquest poema, fresc i carregat de joia contagiosa, altres poemes li has escrit però és en aquest que li fas el millor retrat.

Tant de bo que la vida us sigui planera i que per molt de temps us pugueu regalar aquest amor tan pur.

Em fa feliç el teu poema!
Una abraçada dd tot cor.
Nûria

Només es necessita sensibilitat per gaudir de les petites coses.

Has copsat i trasmés la bellesa d'un punt que passa desapercebut en mig de wassaps per llegir.

Et felicito Jaume, el teu art és copsar la bellesa en la més senzilla imatge.
I m'alegra que tornis a publicar!

Una càlida abraçada
Nûria

Oh! Quin goig!
Sola i nua, pell i sorra, albada... aurora...

És com una catarsi.
Delicat i súblim.

Petons d' escuma en la pell bruna.
Nûria

De tant en tant ens hem de reafirmar.
El títol del poema és potent i positiu, entrar en la seva lectura m' ha trasbalsat.
Vas de manera certera cercant el JO més íntim, i jo sense d' adonar- me' n, m' he fet meves les teves reflexions, i és que avui, que he entrat després de tant temps, a RC, i t'he cercat, he retobat la Nûria que gaudia llegint i comentant els teus poemes.

Voldria ser, com tu, "eternament jo"
Tant de bo ho puguem compartir!

Petons estimada Aurora
Núria

I és que el quė o el qui ens acompanya en els camins de la vida ja és part nostra.

Aquest és un poema de vivències escrites en la pell flonja i vella d' unes sabates amb olor de records.
Llegir- lo és com obrir l'armari del passat proper.

Quina delicia tornar-te a llegir Aurora!

Una gran i càlida abraçada
Núria

Vull cantar amb tu i amb tots els que ho estem desitjant des de tant de temps, aquest himne de la Nova Esperança.

Per als nostres pares, per nosaltres, per totes les generacions venideres!
Segur que ho aconseguirem!

Un poema per a ser cantat, potent, positiu i esperançador!

Una abraçada
Núria

Amb aquest poema ens fas viure escenes plenes d’amor familiar i goig compartit.

És la música de les rialles que viu en tu i ens invites a compartir-la.

Quan les rialles són estimades, omplen cors fins a tal punt, que és vessen i fan néixer poemes tendres i emotius com aquest meravellós poema d’amor maternal.

Felicitats Aurora, per saber ser tan feliç!

Una gran i càlida abraçada
Núria

i és que la solitud és dura, i un mòbil pot fer molta companyia, però el teu protagonista és el retrat d'una crua realitat social, és el gos que és mossega la cua... "estic sol, sort del mòbil, i de la tablet, i de l'ordinador", i... llavors cada dia més sol, i més, i més!

És una ironia que el teu únic "amic" et deixi quan més el necessites.
Un relat per reflexionar, tot i que la tecnologia ens estigui envaint, cal saber desconectar.

Jo el dia que em deixo el mòbil a casa, em sento lliure! Per què serà?

Una gran abraçada d'Any Nou
Núria