I què et diré jo? Déu ni do quina moguda de relats i comentaris!
Però tu ves fent que has agafat el fil i sempre és agradable passar una bona estona llegint els teus relats, que com aquest, tenen un to d'erotisme que mai ratlla la grolleria i que son molt divertits.
Com diu l'Aurora... guarda't la "faldilleta" per algun dia a l'Smiling !

Fins aviat !
núria

Gràcies Lluís pel teu comentari, de ben segur que has acudit al meu poema Mare pel teu dol tan recent. Plorar és bo per deixar sortir el dolor.
J
o fa 24 anys que vaig perdre la mare i encara la ploro i també ho vaig fer escrivint el poema i cada cop que el llegeixo. Però saps Lluís tot llegint aquest poema teu, et podria dir que …

Sempre tindràs un poc de cel i un xic d’aler de la teva mare dins teu, ella sempre serà amb tu, t’ho puc dir jo, que en anar fent-me gran, encara la sento més propera.

Una abraçada de tot cor
Núria

Venir d’un record bell i sense esquerdes dóna esperances, com el poema en diu... Aguantant el present amb fermesa i dient-ho col•loquialment, plantant-li cara a la vida.

Així ho fan els teus versos, conformats i desvetllant el seu soroll, que sospiren a cau d’orella paraules d’acceptació i esperança.

Sovint ens fa falta mirar-nos al mirall una bona estona per veure’ns per dins.
Sovint ens fan falta poemes així.

Una abraçada plaent.
Núria

Quan d’amor i tendresa hi ha en aquest relat! M’he emocionat!
Quan s’estima tant no hi mesura, i així ho transmets , ens descrius un sentiment sense límits.

L’he trobat preciós, morir abraçat a ella i ella sentir-ho, és tan bonic!

Una càlida abraçada,
núria

Quin encant de poema, ple d’enyorances!

Fa dies que el vaig llegir i pensava que ja t’havia fet el comentari, algú em devia interrompre.
Els sons quotidians, els colors... tot queda en la nostra memòria selectiva i és tan bonic reviure’ls!
M’has transportat a les estones de joc vora la via del tren i la il•lusió que ens feia veure’l arribar.

Una abraçada de tots els colors!
Núria

ÉS una fugida... o una pèrdua, o una buidor potser...
Un poema punyent que fa encongir el cor. L’amor és així, omple tant quan és viu que el buit pot ser immens.
És bonic com fas la remembrança de moments plens de vida amb un amor intens, i el final en que vol mostrar-nos que res té tant valor que un autèntic amor que ens deixa nus de tot quan se’n va.

M’ha agradat molt!

Una abraçada,
Núria

Sí senyor! Així m’agraden a mi els nens, que sàpiguen detectar quan algú és impertinent.
M’he divertit molt , aquesta és una escena força quotidiana, i no sé per què gairebé sempre són senyores una mica grandetes!
M’agrada especialment els raonaments de la nena abans de la resposta, i la resposta és molt intel•ligent, perquè la majoria acostumen a respondre amb el formulisme “als dos igual”
Aquest relat “anècdota” m’ha recordat quan una de les meves filles, de petita, tot esperant torn en una botiga, li digué jo, “per què no li dones un caramel a aquesta nena?” I ella em respongué, “és que no la conec de res!” De vegades els nens ens donen lliçons!

Gràcies pel teu relat, sempre és un plaer llegir-te!
Una gran abraçada
Núria

Fonaments que deixen obrir escletxes en la nostra casa íntima i que per elles flueixen sentiments i angoixes, però de tant en tant ens podem aturar i rememorà records d’olors i amors tendres.

És una meravella d’explosió aquest poema, en ell ens mostres com trontollen de vegades les nostres arrels i com de seguida ens amarrem fort .

Una gran abraçada nina de casa d'aigua.
núria

Què bonic poder anar sovint al cementiri a passar una estona prop dels pares! Als pobles, els cementiris són llocs molt acollidors. T’imagino assegut, en silenci, parlant amb la mare i dibuixant-se una rialla al teu rostre tot recordant les seves cançonetes tendres.
És tan dolç retornar a la infantesa!

Tendre i acollidor poema.
I es que recordant la mare no és pot ser d’altra manera!

He passat una estona molt emotiva llegint els poemes. Gràcies Raül!
Una càlida abraçada,
Núria

en fons i forma, ric en matisos i musicalitat, però per a mi el millor de tot és la serenitat que evoca i que va creixent fins arribar al comiat final esclatant i harmoniós ...
Ella, color magrana,
guaita el fadrí llampant com un clavell.

És magnífic Raül, Felicitats!!!
Núria

L’emoció m’ha corprès, he viscut pas a pas cada vers, hi ha tant d’amor!

La darrera estrofa m’ha trasbalsat molt, perquè el dolor de sentir que la mare ja no et té, que no pots fer rés per ella, jo també el vaig sentir, però mai vaig saber expressar-ho en paraules.

És un poema preciós!
Gràcies per oferir-me la possibilitat de llegar-lo.

Una càlida abraçada,
Núria

desamor, desencís, oblit...

Cançó o poema, m’ha agradat molt, molt, però és curiós, he escoltat primer la cançó i he gaudit molt de la música i de la teva veu, però en llegir el poema, oh, és tan intens! L’he trobat magnífic!

FELICITATS !

Pd. : Vaig llegir al fòrum que ara no fèieu concerts, però si alguna vegada veniu, o vens, a Lleida, sàpigues que a l’Smiling ens trobem cada primer i tercer dijous de mes un grup de poetes i també n´hi ha tres que són de la Noguera, seria molt guapo sentir-te cantar un dels teus poemes!

Una abraçada,
Núria

El teu àngel et parla clar, vol que obris els ulls a un món ple de voltors, mancats, hipòcrites i… tantes coses més!
Ah! el teu dimoni, ell diu que callis i acceptis!
Però jo veig que en aquest poema de greu denuncia social, ens mostres un àngel que té la capacitat de raonar i que qui escolta la seva veu pot trobar el camí.
Escoltar les nostres veus interiors és un bon exercici de reflexió.
Aquest alliçonador poema m’ha recordat quan feia alguna malifeta de petita i la mare, tot raspallant-me el cos amb la mà, em deia: “fora, fora dimoni dolent, ara ja només hi tens l’angelet dins el teu cor i et portaràs bé, ja ho veuràs” Eren altres temps!
Felicitats Joan, sempre em sorprenen els teus poemes, tan versàtils i assertius alhora.

Espero poder venir al recital, jo t’ho comunicaré per correu.
Una gran abraçada
Núria

No, no hi ha manual d’instruccions, però ser mare és molt fàcil, només cal estimar.
Un poema preciós onatge en ell ens mostres un sentiment de fill estimat, uns valors autèntics.
Enaltir a la mare ho podem fer en cada petit fet, però glosar-los amb tant d’amor només ho pot fer un fill poeta.

Gràcies!
Sóc filla i la mare ja només la tinc al cor i sóc mare de dues filles que també ho són.
Res hi ha tan gran com sentir-se estimada pels fills!
Una càlida abraçad,
núria

d'aquesta "cita fructífera" potser donarà per un altre poema.

Aquest poema tot i essent esquemàtic diu molt en cada acció enunciada.
En cada vers i cada acció de l'inici ens sembla la "cita" vulgui ser fugisera pel dinamisme que despren l'estil del poema, però així que vas llegint vas alentint el ritme per anar al compas dels actes que desprenen, amb sorpresa, un amor tendre i autèntic, és llavors quan t'adones de la veracitat del títol

Una abraçada poeta de l'amor!
núria