Molt bo i acertat ! Vist des de la prespectiva masculina, acceptar amb resignació aquesta " absència" amb tots els efectes secundaris...
Però et puc ben assegurar que moltes ho hem desitjat.

Saluacions d'una dona que ja fa anys que s'hi ha acostumat!

Una abraçada des de la Terra Ferma
Núria

Un càntic ple d'amor i melodia.
Un poema que en llegir-lo desperta els sentits.

Aquesta flor que brindes versant, enalteix la poesia.

Felicitats Rafael!

Una abraçada
Núria

I aquest esclat d’amor i sexe és un preciós cal•ligrama de paraules.

Cossos instruments, compartits entre la seducció i l’ofrena , sonen en aquest poema; sí, hi ha música en el frec de pells i també art d’unes imatges que és dibuixen en la ment. Entre l’embolcall de les paraules hi llisca una essència d’amor autèntic que omple els sentits.

UNA MERAVELLA DE POEMA !

Ets únic, Joan!
Una abraçada
Núria

I així ha estat sempre, la vida en tot i la vida que recomença al mateix instant que fineix.
Has copsat vida en tot l'entorn i en la teva observació, vers a vers, has mirat, has viscut, i ens has regalat els sentits.

M'ha agradat retrobar-te, feia temps que no entrava a RC. hi ha molta gent nova, però sovint sento enyorança poètica de molts de vosaltres.

Una abraçada
Núria

No et vull pas atabalar, estimada Aurora, i molt menys amoïnar-te, però sí, importunar-te distraient-te una estoneta, amb una mica de xerrameca, que les cabòries de tant pensar de vegades també maregen.

En la primera lectura, vaig trobar, aquest “NO M’ATABALEU”, divertit, i fins i tot atrevit. Avui el trobo profund i seriós.

Les necessitats de que ens parlen els teus versos són tan universals! Però qui té la valentia de cridar-les als quatre vents i deixar tan clara la necessitat de decidir, personalment , sense ajudes ni influències, l’ important camí de la nostra vida?

“ BRAVO” Poetessa!

Una abraçada molt gran
Núria

La teva poesia és una alenada d’aire fresc.

M'encanta!

Núria

Si, betixeli la vida és senzillament , en lo increïble i en lo creïble, viure-ho tot amb intensitat, amb amor, amb il.lusió .

Un poema senzillament bell!

Una abraçada,
Núria

M'has calat fons amb aquest poema, llegint-lo s'han remogut sentiments.

El trobo MAGNÍFIC!

FELICITATS!

la senzillesa d'aquest poema, com deixes volar la imaginació i omples de lirisme tot el que avarca la teva mirada.

Un poema molt bonic.

Gràcies pel teu comentari,m'has obert la porta dels teus relats, i hi tornaré a entrar, doncs tens un estil que m'agrada.

Una abraçada,
Núria

M'agrada el to del poema

Aleix de Ferrater | 26-01-2014 | Valoració: 10

Caram, aquest poema m'ha entrat a poc a pod, escalfant les entranyes, com la manta d'aquest llit amorós tan teu, tan tebi i tan reconegut. Un homenatge a l'espai més íntim d'una casa. Molt original parlar d'un moble, però si el moble parlés... Una abraçada.

Aleix

aurora marco arbonés | 28-01-2014 | Valoració: 10

de nuesa, d'amor, de tendresa. Parlen tant els llits! Ho diuen tot: parlen de solitud, de plors nocturns, de malsons i també de la plenitud de l'amor, de la dolça companyia, del diàleg dels cossos i de la boca, i dels somnis tranquils en braços de l'altre.
M'encanten en llits. Hi passo moltes hores llegint, dormint, somiant i també estimant. I m'encanta el teu poema ple de jocs d'amor i desgavell.

Petonets plujosos

Un desig digne de ser lloat.
En poques paraules dius molt. M'agrada!

Núria

És preciós, en tot, en ritme, en cadència, en tot! Però a mi m'ha frapat especialment el delicat erotisme.

No tinc paraules, Raül, és un poema insuperable!

Gràcies també pel teu comentari al meu darrer poema (hi he afegit un comentari tot fent una correcció).

Una abraçada
Núria

Perdoneu, on hi diu : "descapdella" hi ha de dir "descabdella"

Ho vaig revisar i revisar, però... Ai, els meus dits i el meu cap!

Gràcies companys pels vostres comentaris.
Una gran abraçada a tots.
Núria

A mi sempre m'ha fet mal el cor en sentir els Segadors, el Cant de la Senyera m'agrada més a l'oïda i als sentits, però, tot i l'estremença que em produeix, per a mi els nostre himne és "Els segadors"
Bona reflexió Jaume i molt escaient tot pensant en el Tricentenari.
Una abraçada amic.
Núria