Amb la mateixa senzillesa que et fa feliç el teu amor, tu li cantes aquest poema, fresc i carregat de joia contagiosa, altres poemes li has escrit però és en aquest que li fas el millor retrat.

Tant de bo que la vida us sigui planera i que per molt de temps us pugueu regalar aquest amor tan pur.

Em fa feliç el teu poema!
Una abraçada dd tot cor.
Nûria

Només es necessita sensibilitat per gaudir de les petites coses.

Has copsat i trasmés la bellesa d'un punt que passa desapercebut en mig de wassaps per llegir.

Et felicito Jaume, el teu art és copsar la bellesa en la més senzilla imatge.
I m'alegra que tornis a publicar!

Una càlida abraçada
Nûria

Oh! Quin goig!
Sola i nua, pell i sorra, albada... aurora...

És com una catarsi.
Delicat i súblim.

Petons d' escuma en la pell bruna.
Nûria

De tant en tant ens hem de reafirmar.
El títol del poema és potent i positiu, entrar en la seva lectura m' ha trasbalsat.
Vas de manera certera cercant el JO més íntim, i jo sense d' adonar- me' n, m' he fet meves les teves reflexions, i és que avui, que he entrat després de tant temps, a RC, i t'he cercat, he retobat la Nûria que gaudia llegint i comentant els teus poemes.

Voldria ser, com tu, "eternament jo"
Tant de bo ho puguem compartir!

Petons estimada Aurora
Núria

I és que el quė o el qui ens acompanya en els camins de la vida ja és part nostra.

Aquest és un poema de vivències escrites en la pell flonja i vella d' unes sabates amb olor de records.
Llegir- lo és com obrir l'armari del passat proper.

Quina delicia tornar-te a llegir Aurora!

Una gran i càlida abraçada
Núria

Vull cantar amb tu i amb tots els que ho estem desitjant des de tant de temps, aquest himne de la Nova Esperança.

Per als nostres pares, per nosaltres, per totes les generacions venideres!
Segur que ho aconseguirem!

Un poema per a ser cantat, potent, positiu i esperançador!

Una abraçada
Núria

Amb aquest poema ens fas viure escenes plenes d’amor familiar i goig compartit.

És la música de les rialles que viu en tu i ens invites a compartir-la.

Quan les rialles són estimades, omplen cors fins a tal punt, que és vessen i fan néixer poemes tendres i emotius com aquest meravellós poema d’amor maternal.

Felicitats Aurora, per saber ser tan feliç!

Una gran i càlida abraçada
Núria

i és que la solitud és dura, i un mòbil pot fer molta companyia, però el teu protagonista és el retrat d'una crua realitat social, és el gos que és mossega la cua... "estic sol, sort del mòbil, i de la tablet, i de l'ordinador", i... llavors cada dia més sol, i més, i més!

És una ironia que el teu únic "amic" et deixi quan més el necessites.
Un relat per reflexionar, tot i que la tecnologia ens estigui envaint, cal saber desconectar.

Jo el dia que em deixo el mòbil a casa, em sento lliure! Per què serà?

Una gran abraçada d'Any Nou
Núria

Em quedo amb aquesta frase d'aquest relat:
"Vull capgirar aquesta realitat meva"

Tan de bo! I ben segur que així ha de ser Sergi.

És dur el teu relat, vull creure que és un estat passatger, que, com a molts, tanta gatzara, tant dispendi de tot, ens fa sentir malament.
"Nadal és tot l'any" , No, no és veritat, la societat està tan enfeinada que hem d'encabir emociones, alegria, amor... En pocs dies, sí, però, al menys uns dies ens parem a fer-ho, potser sembla forçat en començar, però, deixar-te anar i gaudir-ho és per a l'esperit.

Esperaré amb delit el teu proper relat, el propòsit de capgirar la teva realitat de ben segur que hi quedarà reflectit.

BON ANY, SERGI!!!

UNA ABRAÇADA
NÚRIA

Benvolgut companys relataire, quina joia fer anys i tenir el goig de compartir-ho amb nosaltres!
Divertit i engrescador poema! Ens fas un pas per la vida d'una manera positiva i romàntica.
Gràcies per visitar la meva pàgina i deixar-me els teus comentaris tan gratificants.

Una gran i càlida abraçada
Núria

Tot llegint, lentament, he jugat amb els versos del teu poema , com la petxina entre els dits, i he viscuts instants de plaents somnis, d’enyors de carícies viscudes...

Preciós, Aleix, senzillament preciós!

Una càlida abraçada plena de colors tardorencs.
Núria

Quina tardor més subtil!
Tardoreja fora mentre un verd primavera explora camins.
Un poema tendre i alhora picardiós, juganer, en ell s'hi viu una tardor exultant de colors i sensacions.

M'encanta com passes d'un paisatge a l'altre!
Preciós, Aurora!

Una abraçada
Núria

Quina tardor més subtil!
Tardoreja fora mentre un verd primavera explora camins.
Un poema tendre i alhora picardiós, juganer, en ell s'hi viu una tardor exultant de colors i sensacions.

M'encanta com passes d'un paisatge a l'altre!
Preciós, Aurora!

Una abraçada
Núria

Estimada Pilar, quanta tendresa i quan dolor arrelat a l'ànima duu la teva Amèlia!

Estic emocionada, no és només per la descripció en una prosa poètica sublim, sino per com ens fas el retrat, tan íntim i enternidor.

És talment com si la veies.
Com m'agradaria poder passejar juntes, en silenci, fent-nos somriures i mirades plaents!

Que acabis de passar aquest dia del teu sant, dins un plàcid enyor. El teu Àngel està amb tu.
Una càlida abraçada de tot cor
Núria

M’encanta com jugues amb les paraules per descriure una ruptura amorosa, com reflexes les sensacions i els sentiments, positius i negatius, especialment la darrera estrofa,és preciosa!

M’ha agradat molt trobar-te perquè el teu estil és potent i clar.

Gràcies pel teu comentari
Núria