Ens fas una bona repassada a un any ben feixuc, però ens deixes ben palès a costa de qui.
Pot ser una utopia esperar que el 2015 millori, com tu ens dius, cal tenir esperança.

Ah! Que en Joan té raó, jo ja havia llegit el relat, i ja veus fins avui.

Ai, aquestes Festes ens han engandulit!

Una abraçada engrescadora.
Núria

Aquest poema caldria que arribés a la Sra. En qüestió!

És cla que tens raó i molta.

Bon inici d'Any, que llisqui suau i La salut et continui donant inspiració i ganes d'escriure.
Una abraçada
Núria

Imatges de misèria addicta a la misèria.
Ens descrius una escena que ja hem inserit en el paisatge urbà i sovint passem depressa per no sentir dolor i culpa.
A mesura que vaig llegint, veig l'escena que ens descrius en una poesia despullada d'artificis, dura, que cala molt endins.
Ara que estem en festes de dispèndi i tot ens ho fan veure bonic, i tot ho volem veure bonic, aquest objecte de desig tan míser fa encongir el cor.

Estimada auroralmar, has renovat la teva pàgina i tu més guapa que mai, plàcidament sembles esperar la nostra visita.

Fins la propera doncs!

Una gran i càlida abraçada
Niubi

tots els dies fossin tan dolços i juganers com aquest dissabte que ens regales.
Un poema per a ser llegit i compartit en petit grup, paladejant cada vers , gaudint cada sensació, esmicolant-lo poc a poc, assaborint-lo.

Magnífic poema Aurora!

Avui que he passejat per la teva pàgina, em quedo amb bon sabor , amb el desig que aquest dimarts sigui dissabte als nostres cors.

Una abraçada càlida i assossegada
Núria

Un poema que canta la Tardor, amb aromes, colors, fressa de tocs suaus, sons de natura, vivències en cada objecte, enyors...

Oh, amiga, els teus poemes descriptius sempre són petites delícies per als sentits!

Una abraçada
Núria

De vegades alguns dels teus poemes em deixen sense paraules.

En aquest “CONFESSO”, ens obres el teu llibre íntim i ens dónes una gran lliçó de viure en conseqüència, d’acceptació, de reflexió.

Gràcies Aurora.
Núria

acobles sentiments viscuts en silenci.

Llegint el poema he passejat per cada racó d’aquesta casa que tens tan arrelada dins el cor. Sense adonar-me’n he sentit els silencis i els sorolls crònics de casa meva, he vist i tocat amb els ulls clucs espais que suren dins meu. M’has deixat la sensibilitat a flor de pell.

Emotiu, íntim i profund.

Una càlida abraçada
Núria

FELICITATS!!! I que per molts anys puguis anar regalant-nos la teva alegria en poesia i relat, que no hi ha d’haver cap “SINÓ FOS” per un poeta tan sensible com tu.
Deixa’m regalar-te una “engruna d’amor” ara que ja n’estic plena.
Benvolgut Josep Maria, gràcies per les teves paraules i per recordar-te de visitar la meva pàgina i fer-me emocionar.

MOLT BONES FESTES!!!

Una càlida abraçada,
Núria

Un sonet que a banda d’estar ben fet, segons diuen companys que en són entesos, per a mi és un senzill i gran acte d’amor.

Hi ha color, aroma, silencis que parlen i actes que desvetllen complaença.

Jo no miro la forma, sento l’emoció del moment que descrius i et dic:
ÉS PRECIÓS!

Una abraçada
Núria

La teva denuncia, el teu clam, versat en paraules tan concises és fa punyent .

És el retrat d’una situació tan quotidiana que queda ja dins les escenes urbanes, aquelles en les que alguns girem la mirada, a qui ens fan mal, i altres hi passen indiferents.

M’ha calat fons, i em fa sentir impotència i ràbia!
És potent, dur .
Molt bon poema estimada amiga.

Una abraçada,
Núria

Tens molta raó, estimat amic.

El poeta escriu per a ell, però el rapsoda dóna la poesia i per tal que arribi cal que ell la senti, la visqui, llavors cada oyent la sentirá i viurá en la mesura en que la seva sensibilitat la visqui. Algú va dir, quan recites per altres, el poema ja no és teu.

Viure la poesia en les petites coses de la vida és viure en poesia.
Tu tens la sensibilitat de viure-la en els teus vídeos. Jo els recomano sempre.

Una abraçada
Núria

Quant d'amor i quanta tendresa!

Només és pot versar l'amor quan s'estima tan profunfament.
Aquest poema és un bell cant.

Una abraçada
Núria

les flors, els ocells, la mar, estimar tot allo que el teu amor estima... Aquest és sens dubte un AMOR autèntic.

Un bell i emotiu poema Rafael, et felicito!

Una abraçada
Bon estiu
Núria

que per qüotidiana no és menys colpidora, i tu ens la descrius amb gran sensibilitat. Sovint mirem al nostre entorn però no veiem.
Tu, Aleix, el veus, el sent i et fas teva l'escena.
És trist i alliçonador aquest poema, i també molt bonic.

Gràcies Aleix, les teves paraules sempre són emotives.

Una gran abraçada
Bon estiu!
Núria

Sentir que t'abraça la soledat i viure-ho amb tanta tendresa és saber retrobar-se.
Preciós poema que m'ha fet sentir molt bé.

Una abraçada
Núria