ES TEMPS DE DESAR L'ESTIU

Un relat de: aurora marco arbonés
ÉS TEMPS DE DESAR L’ESTIU

D’obrir els baguls de les golfes
i desar la llum intensa,
generosa i persistent,
de llargs matins i vesprades
que han fruït de la claror.

És temps de desar l’estiu,
d’estotjar records de lleure
embolicats amb onades
que llepen platges de somni,
deixant escuma de nata
als peus que han rebut joiosos
la carícia de la mar.

És temps de posar en calaixos
mirades al cos mig nu,
rialles d’esbarjo i goig,
pells colrades brillants d’aigua
i pensaments desvagats
arrecerats en gandules.

L’aurora esdevé mandrosa,
el crepuscle més garrepa,
l’aire ha perdut el perfum
de geranis esclatants
i de fruites generoses.
És temps de tancar finestres,
d’ obrir a poc a poc la porta
i s’esmunyi la tardor.


Comentaris

  • És temps...[Ofensiu]
    Núria Niubó | 17-10-2016 | Valoració: 10


    de gaudir de les paraules engalzades d'aquests versos que ens porten remors de mar, olors d'estiu, caricies de pells.
    És temps de entrar a la tardor i viure-la.

    En aquest preciós poema ens dibuixes la plenitud de l'estiu de tal manera que oblidem, tot llegint-lo, aquella xafagosa calor, i ens fas reviure les escenes més boniques.

    Bonic, Aurora, bonic i proper!
    Una abraçada
    Núria

  • Naiade | 12-10-2016 | Valoració: 10

    Com sempre Aurora, de qualsevol tema ens fas art. En aquest cas, deixes llepar les restes d'estiu i com molt bé dius ens obres la porta a la tardo amb tot el seu encant
    Una abraçada

  • Magnífic poema[Ofensiu]
    bloodymaruja | 07-10-2016 | Valoració: 10

    Tens tota la rao; ja hem desat l'estiu i els dies s'escurcen. Els pensaments semblan tornar a espavilar-se, perden la mandra i el cos es prepara per un hivern més.
    Un plaer tornar a llegir els teus relats després de massa mesos de sequera, reposant de tot plegat ( em passa de vegades) . Un poema amb el que m'identifico . T'envio una abraçada admirada de tota la bellesa d'aquests versos.

  • Jo soc d'estiu...[Ofensiu]
    Montseblanc | 03-10-2016

    ...però no hi ha més remei que desar-lo. Com que el temps passa ràpid, aviat el tornarem a treure, segur que el tornaràs a treure amb un nou poema.
    Gràcies!

  • Màgica tardor, tot seguit[Ofensiu]
    Mena Guiga | 28-09-2016

    Plena de colors de melangia i d'un aire amb una humitat i aquelles ganes de recolliment i intimisme. La tardor és daurada, sempre. Sempre són fulles que cauen, madures per envolar-se vers dimensions que desitgen on viuran encara més (així ho vull creure).

    Bona tardor, Aurora!
    (jo sóc de tardor; ;)


    Mena

  • Quin poema més bonic, Aurora![Ofensiu]
    Nonna_Carme | 28-09-2016

    En tot poema sempre hi busco una frase que destaqui de les altres. En aquest cas no l'he trobat. Les destacaria totes.

    Una forta abraçada.

  • Les estacions [Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 27-09-2016 | Valoració: 10

    Un dels plaers més grans que existeixen és contemplar el pas de les estacions. D'estiu a tardor n'és un d'aquests. El teu poema n'és un exemple preciós. Una forta abraçada.
    Aleix

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de aurora marco arbonés

aurora marco arbonés

181 Relats

1621 Comentaris

140681 Lectures

Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.
Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.