Era tot tan bonic!

Un relat de: Núria Niubó

Segur que la mare estarà molt contenta. Aquesta maqueta que l’hi he fet d’una masia s’assembla molt a la dels seus pares.
Abans a la mare li agradava molt parlar-ne i explicar-me coses de quan era petita.
De vegades, tot i que em diu, —nena, que ja ets grandeta! m’assec a la seva falda, llavors s’alegra una mica i comença a explicar, —quan era com tu...

Avui és el seu aniversari, fa 49 anys, ella diu que és fa gran, però jo la trobo guapíssima. Quan vaig néixer la mare en tenia 39.
Els pares em van explicar que es pensaven que ja no tindrien fills i que de petita m’ho consentien tot. Recordo com ens ho passàvem de be, estaven tant per mi, era tot tan bonic!

Ahir, abans d’anar a dormir, vaig buidar la guardiola i vaig donar-li tot al pare perquè li comprés a la mare un collaret de plata.
Al migdia en sortir de l’escola he passat pel taller, com sempre, el pare no hi era, he anat al bar del costat, feia un cafè, i m’ha assegurat que tenia els diners guardats i que no se’ls jugaria a la màquina.
—Avui no, pare, l’hi he dit, avui no, eh!
Li he suplicat, —pare fes-ho per la mare, per nosaltres, per mi! Si vas ara mateix a comprar-ho, venceràs la temptació i la mare serà tan feliç! Et prometo que tornaré a guardar diners per a tu, perquè de tant en tant puguis fer-li un regalet.
—Només et puc ajudar així pare. Però... per què ho fas?
—Tu no ho pots entendre filla!
—Doncs, explica-m’ho pare, necessito saber què és això tan fort que et domina, que fa que t’oblidis de nosaltres, que no et deixa veure que a casa tot va malament. La mare està trista, cansada i tu sempre tan callat!
Ja no jugues amb mi, ja no anem tots junts a passejar o al cinema com fèiem abans.
—Pare, si us plau, explica-m’ho!

A la mare li ha agradat molt el meu regal, fins i tot ha fet un pastís.
El pare, avergonyit i callat no m’ha mirat en tota l’estona del dinar, ha menjat una mica de pastís i ha marxat.
Aquesta tarda a l’escola m’han tornat a castigar. El mestre no m’entén. Ningú m’entén.

Comentaris

  • Un relat preciós[Ofensiu]
    rafamolero | 11-03-2015 | Valoració: 9

    Preciós i condundent alhora. És meravellós llegir relats com aquest m' ha agradat molt
    com descrius toda la historieta amb una facilitat tan bona i molt descriptiva. Enhorabona, amiga Núria... Una gran salut de Rafael Molero Cruz

  • Benvinguda estimada amiga![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 23-12-2014 | Valoració: 10

    Has tornat a la llar de RC i ho has fet amb un relat que m'ha posat la carn de gallina.
    Potser perquè he conegut alguns casos com el que ens expliques i m'imagino la pena i la frustració dels qui rodegen el pobre desgraciat que no és capaç de superar la seva malaltia.
    Ha estat un element sorprenent amb el que no comptàvem. M'ha fet esgarrifar la mirada fugissera del pare i la incomprensió dels adults envers la filla. Molt ben relatat, Nurieta.

    Altre cop (mil si cal), bones festes de Nadal. (ostres, he rimat...!)

  • adiccions[Ofensiu]
    Imma Cauhé | 14-12-2014

    La vida amb una persona amb adiccions deu ser tremenda, sobretot per els infants que ho viuen molt intensament i els grans que els rodejen molt cops ni se n'adonen.
    Bon relat

  • Què complicat...[Ofensiu]
    Anaïs | 14-12-2014

    ... que es torna a vegades viure. Ja no parlo de l'estres de la vida quotidiana (que per cert hem anat augmentant nosaltres solets), sinó quan aquesta vida està acompanyada, com en aquest cas, d'una ludopatia: La persona que la pateix que està en un carreró sense sortida, els que viuen amb ell no sabent com actuar, la canalla madurant més aviat del necessari...
    Detalls de la vida diària, quan una persona no està bé. Moltes gràcies per compartir el relat amb nosaltres.
    Una abraçada,
    Anaïs

  • molt maco[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 14-12-2014 | Valoració: 10

    Per fesgracia el teu relat es molt real, pero tu ho tractes amb delicadesa

  • La distància[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 14-12-2014 | Valoració: 10

    quina mirada més acurada Núria, quina mirada tan delicada en moments tan difícils com els que descrius, quina realitat tan corprenedora, tan transparent alhora! M'ha alegrat molt tornar-te a llegir, tornar-te a saludar i esperar que la nena pugui estar bé amb els seus pares, malgrat les maleïdes maquinetes! Una abraçada.

    Aleix

Valoració mitja: 9.75

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Núria Niubó

Núria Niubó

148 Relats

1119 Comentaris

168166 Lectures

Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
ADDICTA

Sóc addicta a vosaltres,
poetes amics,
mags de la paraula,
il•lusionistes del pensament.

Sóc addicta a l’amor
que regaleu amb poemes,
encadenant versos,
declamant sentiments.

Sí, amics,
sóc addicta.

A les trobades poètiques.
Als silenci compartits.
A les mirades que escolten.
A les mans que s’entrellacen.

A vosaltres.




ELS 45 POEMES PREFERITS DELS SEUS AUTORS
ELS 58 RELATS FAVORITS DELS SEUS AUTORS

58 LECTURES PER ALS MÉS JOVES D'RC