ELLES VIUEN EN MI

Un relat de: Núria Niubó


Més amunt que les teranyines,
en una ancestral quietud,
cau una pluja de paraules.
Brolla en el fons de la consciència
una consigna arrencada de la infància.
Fermenten les paraules dins el somni
i queda un rastre de solitud
en el paisatge de la ment.
Paraules prohibides.

Petrificades pels dubtes,
deshidratades d’essència,
suren en taques d’oli, en brous de cendra.
Per les esquerdes es perden clavegueram avall,
cercant l’escuma negra
del seu manuscrit blanc.
Paraules perdudes.

En tèrboles aigües fan singladura
paraules eternes recuperant el rumb.
En la torrentada es baladregen,
en la serenor s’agermanen.
Paraules retrobades.


La consciència s’embriaga,
s’il•lumina la idea,
neix el poema:

Al límit del crepuscle
partícules de mi
cauen en letargia.
Graviten els pensaments
en l’obscur districte de la memòria.
El vernís de l’amor
segella l’embolcall.


......


N

Comentaris

  • Benaurades[Ofensiu]
    POBLET | 19-11-2015 | Valoració: 10

    paraules prohibides, perdudes i retrobades, amb les que m'has encisat. Una oda meravellosa per ser llegida, meditada i fruïda amb intensitat. Gràcies Núria
    Una abraçada
    JOSEP MARIA

  • molt bonic!![Ofensiu]
    Hannah | 17-11-2015

    Quin poema més bonic! Felicitats!!
    Hannah

  • Preciós![Ofensiu]
    Comsi Comsa | 07-10-2015

    Caram quina preciositat de poema!

  • Excel:lent[Ofensiu]
    Naiade | 05-10-2015 | Valoració: 10

    Com ja ens tens acostumats, tornes a delectar-nos amb una poesia intimista de gran qualitat. Enhorabona Núria i gràcies per compartir
    Una forta abraçada

  • Que bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 05-10-2015 | Valoració: 10

    Quina maravella els teus versos,et llegire

  • Caram, Núria, ...[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 05-10-2015 | Valoració: 10

    ... . Si Mallarmé hi fos ara segur que t'elogiaria molt per la màgia dels teus mots poètics.


    Sergi : )

  • Merci, Núria, ...[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 05-10-2015

    ... pel teu comentari a MÓN GRAN I PETIT 2. Sí que és real, sí. He intentat, amb quatre paraules, relatar la falta d'amor i l'abundància d'odi que hi ha al món. Merci també per dir-me que t'ha agradat retrobar-me.


    Sergi : )

  • orgull de coneixe't !![Ofensiu]
    joandemataro | 03-10-2015 | Valoració: 10

    aquesta és la nostra estimada Núria Niubó !!

    un plaer i una lliçó llegir-te

    un petonet Núria!
    joan

  • paraules....el nostre tresor....[Ofensiu]
    teresa serramia | 01-10-2015

    les paraules transporten la nostra ànima fins l'infinit..Quin poema més suggerent, Núria..Gràcies pel treu comentari...Tal com dius molt bé: diguem NO...al desànim i a la injustícia...rep tot el meu amor..., guapa!!!

  • UN 22[Ofensiu]
    cassigall blau | 27-09-2015

    Escrius d'una manera que fas una olla barrejada tant bonica amb els records que tots tenim que en surt un àpat que te'l menjaries si és pogués NYAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAM.

    I perquè no és pot, pregunto?.

    Escriu, escriu, escriu...por faaaaaaaaaaa

  • Quin plaer[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 25-09-2015

    tornar-te a llegir, benvolguda Núria!!!
    Paraules que palesen, un cop més,la teva ànima delicada i sensible.
    Mai no deixis d'escriure.
    Una abraçada.

  • Sense paraules[Ofensiu]
    Jordi Abellán Deu | 25-09-2015 | Valoració: 10

    Així és com m'ha deixat el teu extraordinari poema.

    Doncs no afegiré res més que la meva expressió de la admiració que m'ha causat llegir i rellegir les teves paraules.

    Jordi

  • No et poso un 11 perquè no és pot[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 24-09-2015 | Valoració: 10

    Has escrit un magnífic poema, intimista i líric, que provoca sana enveja a aquells que ens costa fer un treball rodó, malgrat l'esforç que hi dediquem.

    Les teves paraules prohibides, perdudes, retrobades i, finalment, plasmades en un poema són els teus referents de les diferents èpoques de la vida, una vida condicionada per la possibilitat d'expressar-les amb tota llibertat.

    Utilitzes un vocabulari i unes metàfores de gran originalitat, la qual cosa aporta al poema una gran categoria. T'estàs superant a tu mateixa, estimada Núria. No deixis mai d'escriure i de compartir amb nosaltres les teves PARAULES.

  • Amor i paraula[Ofensiu]
    Illadestany | 24-09-2015 | Valoració: 10

    Pluja de mots abans impossibles, arrencats al fons de l'ancestral infantesa. Aleshores impronunciables, impensables, prohibits,... perduts.
    Però després, sorgint de les tèrboles aigües, agermanant-se en la serenor,
    retrobats.
    I, llum i encís, sorgeix la fi del poema, absolutament inèdit, bell i corprenedor, capvespre d'amor i paraules.

  • Poetessa[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 24-09-2015 | Valoració: 10

    qui escriu paraules amb bellesa com tu regala plaer a la vista, al pensament, al cor. M'alegra retrobar-te, rellegir-te i adonar-me'n del valor de les paraules. Quina meravella de poema! Una abraçada, Núria.

    Aleix

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Núria Niubó

Núria Niubó

148 Relats

1115 Comentaris

149321 Lectures

Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
ADDICTA

Sóc addicta a vosaltres,
poetes amics,
mags de la paraula,
il•lusionistes del pensament.

Sóc addicta a l’amor
que regaleu amb poemes,
encadenant versos,
declamant sentiments.

Sí, amics,
sóc addicta.

A les trobades poètiques.
Als silenci compartits.
A les mirades que escolten.
A les mans que s’entrellacen.

A vosaltres.




ELS 45 POEMES PREFERITS DELS SEUS AUTORS
ELS 58 RELATS FAVORITS DELS SEUS AUTORS

58 LECTURES PER ALS MÉS JOVES D'RC