PUNTADA A PUNTADA

Un relat de: aurora marco arbonés
PUNTADA A PUNTADA

Puntada a puntada
vaig teixint el temps:
el temps que ens atrapa,
el temps que ens detura,
el temps que s’escapa,
el temps que s’acaba...
El vaig cosint lentament
amb el fil de l’esperança,
temptant el destí imprecís
que ha estat escrit als estels
i amb l’agulla de l’amor
que segueix amb punxa blana
l’amant que vetlla el meu son.
Jo no desfaig les puntades
com Penèlope el sudari,
fidel al espòs llunyà
i esperant el seu retorn.
Jo teixeixo sense atura
gaudint i sofrint el temps,
que broda la seva empremta
en el solcs del nostre cos
i en les arrugues de l’ànima.
Jo teixeixo sense atura
exprimint dies i nits
per no perdre ni un instant
del que m’ha estat atorgat.
I així, puntada a puntada,
amb els dits un xic maldestres,
vaig tramant l’esdevenir
que s'engolirà el meu viure.










Comentaris

  • Dos errors al poema[Ofensiu]

    "Els solcs" i "l'espós". No es pot córrer...

  • La espera[Ofensiu]
    Jordi Abellán Deu | 16-11-2016 | Valoració: 10

    Sembla difícil afegir cap lloança més a les que ja t'han expressat per aquest preciós poema que ens fa recorrer en uns breus instants tantes imatges.

    El temps que no podem aturar; el destií que no sabem si està escrit als estels; l'espera de Penelope de la que tu defuges. Penelope, l'esposa fidel que amb l'estratagema de teixir sense fi un inacabable treball va rebutjant pretendents, o aquella altra que en Serrat ens descriu amb "zapatos de tacón" que espera a l'estació el retorn de l'esser amat.

    El que si fas incansablement es viure a l'hora que ens regales amb els teus pensaments aquestes lletres que ens fan pensar que la viure consisteix en no deixar de brodar amb fils de distins colors la la tela en blanc de l'existència. Que cal no deixar d'esforçar-se en omplir-la de color y forma perquè al final tot plegat obtingui forma i dongui sentit al nostre pas pel món.

    Una forta abraçada Aurora.

    Jordi

  • Sense paraules.[Ofensiu]
    tapisser | 16-11-2016 | Valoració: 10

    Estic segur que aquest cosir teu està fet sense didal.

    No sé què dir. Fas que comenci a entendre el món de la poesia.
    Una forta abraçada.

    Albert

  • Sense paraules.[Ofensiu]
    tapisser | 16-11-2016



    Estic segur que aquest cosir teu està fet sense didal.

    No sé què dir. Fas que comenci a entendre el món de la poesia.
    Una forta abraçada.

    Albert

  • Ben teixit[Ofensiu]
    aurora giménez padilla | 09-11-2016 | Valoració: 10

    Un poema ben confeccionat i cosit amb dits molt destres.
    M'agrada com escrius, AURORA.

  • Un ...[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 08-11-2016 | Valoració: 10

    ... carpe diem màgic, molt revelador, subtil i agradable i genialment escrit.


    Sergi : )

  • Moltes ...[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 08-11-2016

    ... gràcies per interessar-te tant per les meves poesies de la crucifixió dels meus catorze anys. T'haig de dir que en les teves afirmacions no t'equivoques en res. Gràcies una altra vegada.


    Sergi : )

  • Quina descoberta !!![Ofensiu]
    jomagi | 08-11-2016 | Valoració: 10

    No sé com ni perqué m'ha tocat profundament... M'ha fotut una trompada deliciosa com aquell poema de George Bacovia "PLOM".

    Una forta abraçada. Et seguiré.

  • Aurora,[Ofensiu]
    POBLET | 07-11-2016 | Valoració: 10

    aquí no hi ha re ordit amb dits un xic maldestres, tota la oda és pura bellesa i m'ha omplert el cor de joia. Felicitats.
    Una abraçada, amiga poeta.

    JOSEP MARIA.

  • Poemasso!![Ofensiu]
    bloodymaruja | 07-11-2016

    Estimada Aurora;
    Poema espectacular, podria ser una cançó. En pocs versos expliques tota una filosofia de vida, el "laisser faire, laisser passer" que només s'apren amb els anys. Jo tinc un poema en castellà que diu en un fragment: "He estado tejiendo versos con alambre de verdades para hacerme una coraza y que no me duela nada".
    Felicitats companya, m'emociones cada cop que llegeixo els teus poemes. Petons

  • Tot teixint, tot vivint...[Ofensiu]
    Núria Niubó | 07-11-2016 | Valoració: 10


    Poema ben teixit, ben tramat!
    A cada punt el seu temps.

    Sempre és un regal per als sentits llegir els teus poemes, ara claves bé l'agulla de la vida, sense pressa, fent-ne una filigrana, brodant-la amb cura, amb versos que calent ben endins de l'ànima.

    Seguiré el teu consell, Aurora, aniré teixint, poc a poc, amb amor, cada instant de la vida.

    Abraçades dolces.
    Núria

  • Puntades[Ofensiu]
    Materile | 07-11-2016 | Valoració: 10

    La vida és una gran trama feta de puntada a puntada, A vegades li podem donar la forma que ens agrada sense que el temps hi posi impediments...

    Un poema preciós!!!!, per cert, molt ben tramat!

    Una abraçada,

    Materile

  • Precios[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 06-11-2016 | Valoració: 10

    Com saps explicar sentiments i tendresa, es preciós

  • Teixint mots[Ofensiu]
    Naiade | 06-11-2016 | Valoració: 10

    Teixint mots vas donant vida a un poema genial. La vida tal i com és, el decurs dels anys ...Deixes tastar amb dolçor, acceptant el dia a dia, la davallada amb total naturalitat, com no podria ser d'altre manera. Una forta abraçada

  • Cosint[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 06-11-2016 | Valoració: 10

    Cosint paraules, tramant els sentiments amb sensualitat, teixint paraules al seu punt. Una forma magnífica, Aurora, ideal aquests dies de fred i pluja. Una forta abraçada.

    Aleix

  • El fil de l'esperança...[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 06-11-2016

    L'agulla del amor...
    Preciós, Aurora. Com sempre.
    Una forta abraçada.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de aurora marco arbonés

aurora marco arbonés

185 Relats

1648 Comentaris

145794 Lectures

Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.
Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.