POLSIM DE TEMPS

És que m'encanta com ho has descrit tot.
És un gran cant d'amor a la vida i molt enriquit de moltes paraules molt boniques.
Una dolça abraçada.

Si veus aquest comentari, et salude amb molta il.lusió...

Rafael Molero Cruz
Perla de Vellut.

-T'espere en el meu portal... gràcies...

estimada amiga, tu llaures la terra i, en cada solc, hi sembres polsims de temps.
Cadascú a la seva manera, bonica.

Una abraçada

Quina meravella, Núria! Em caldria saber com es sembra, en cada solc, polsim de temps, però potser cadascú ho fem a la nostra manera, i no n'hi ha cap més. En cada instant mentre respirem, anem sembrant llavor de desig en els solcs del nostre únic tresor: el temps de què disposem per a viure.

Després d'haver-nos abandonat durant massa temps, finalment ens ofereixes una prova vívida i poètica del teu enginy i la teva mestria.
"Llauraré polsim de temps". Una magnífica imatge que dóna lloc a l'esperança, al desig de viure i de treballar la ment per a que ens surtin somnis en forma de poemes.
M'ha encantat el teu poema, és magnífic, però encara m'ha agradat més retrobar-te entre nosaltres. Espero que ens el recitis al nostre cau.

Una abraçada

Un preciós cant a la vida, a la terra, al cel i a l'amor. Núria, un cant a la vida, a viure, a reviure. Una forta abraçada!

Aleix