Cercador
FANG
Un relat de: Núria Niubó- Compartir:
En Josep Blanquerna i Setí avui s’alça més tard que els darrers dies, l’empresa de Neteja “Ciutat Blava” és prop de casa seva.
S’afaita, es dutxa i es vesteix com sempre: camisa de ratlles blanques i blaves, mitjons marrons, pantalons beig clar, jaqueta blau fosc i corbata blau marí.
Ja és l’uniforme de les entrevistes, pensa, mentre es corda les vambes negres de cordons desfilats que intenta amagar endins.
Inútil matí, com tots els anteriors.
Senzillament, no reunia els requisits per escombrar carrers.
Tornant cap a casa furga dins la butxaca de la jaqueta, li queden tres euros, pot comprar el diari, ha de cercar noves ofertes de treball.
Seu en un banc de la plaça propera a casa seva, amb el diari sota el braç.
Ahir va ploure, hi ha petits bassals arreu, verdeja la gespa dels parterres i ja comença a veure’s boixacs grocs i taronges. El dia invita a gaudir de l’aire fresc.
Hi ha cridòria a la plaça, mares que riuen i xerren, nens jugant a pilota.
Una pilota vermella cau dins un toll que hi ha a prop del seu banc, els escatxics li deixen els pantalons, beig clar, plens de fang, perdó, li diu el més petit dels dos nens, que neguitosos, agafen la pilota i marxen corrent.
En Josep es mira els nens, es mira els pantalons, quedaran amarronats?, es pregunta; fa un moviment d’espatlles i mitja rialla i s’estira al banc amb el diari sota el cap allargant les cames. El sol, d’un daurat punyent, l’obliga a tancar els ulls. Es deixa anar, la càlida escalfor el relaxa. Té temps; no té cap entrevista en perspectiva.
Ha fet una llarga dormida. S’alça, es raspalla amb les mans el fang sec dels pantalons i torna cap a casa.
Comentaris
-
El color del fang [Ofensiu]Aleix de Ferrater | 15-02-2022 | Valoració: 10
Un relat molt actual, molt proper, amb una bellesa prosaica molt aconseguida. Tristor i positivisme a l’hora, el fang té el mateix color que el dels pantalons. I si, Núria, estic molt bé. Una forta abraçada.
Aleix -
feia temps[Ofensiu]Josep Ventura | 17-03-2020 | Valoració: 10
que no llegia res teu i ara trobo aquest relat tan ben lligat, un plaer com s'empra.
Salut -
En Josep Blanquerna queda com el fang.[Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 14-03-2020 | Valoració: 10
Vaja! M'ha agradat com ho descrius tot aquest relat, Núria Niubó, i és que tens un art molt propi teu, que em deixa bocabadat, que al final el senyor Josep, s'ha quedat tan brut com el fang. Realment molt inginyós.....
Salutacions...
Perla de vellut -
Un relat que fa estremir[Ofensiu]aurora marco arbonés | 14-03-2020 | Valoració: 10
Rere les teves paraules tan neutres, tan casuals s'amaga un drama que ens pensàvem que pertanyia a l'època de la postguerra i que, malauradament, es dóna amb més violència en els nostres dies d'abundància i democràcia.
En Josep es prepara per una entrevista de treball amb tot el ritual diari en quan a la higiene personal i la vestimenta. Podríem pensar que ho fa per accedir a un treball de certa categoria quan, en realitat només es tracta d'una feina d'escombriaire. Aquí rau ja la primera sorpresa que ens aporta el teu escrit, una sorpresa ben calculada, ben pensada per impactar el lector.
La segona sorpresa està en la mala sort d'en Josep quan una pilota, disparada per un petit, li embruta l'uniforme que porta per totes les seves entrevistes de treball. És la seva tarja de presentació per obtenir qualsevol treball que se li pugui oferir. El podrà netejar de manera que el fang es desenganxi del teixit?
I l'arronsada d'espatlles. Tant se val, gairebé ho tenim tot perdut. El sol sí pertany a tothom, a aquells que ho tenen tot i a aquells que no tenen res. I ell en gaudeix fins adormir-se.
Ets bona, nena, ja ho saps. Amb quatre paraules ens has fet pensar, ens has fet sentir i adonar-nos del patiment del món. D'aquelles persones que no es mereixen
el que els hi passa perquè fan tot el que poden per a sortir del pou. L'enhorabona!
Valoració mitja: 10
l´Autor
149 Relats
1116 Comentaris
202001 Lectures
Valoració de l'autor: 9.93
Biografia:
Sóc addicta a vosaltres,
poetes amics,
mags de la paraula,
il•lusionistes del pensament.
Sóc addicta a l’amor
que regaleu amb poemes,
encadenant versos,
declamant sentiments.
Sí, amics,
sóc addicta.
A les trobades poètiques.
Als silenci compartits.
A les mirades que escolten.
A les mans que s’entrellacen.
A vosaltres.
ELS 45 POEMES PREFERITS DELS SEUS AUTORS
ELS 58 RELATS FAVORITS DELS SEUS AUTORS
58 LECTURES PER ALS MÉS JOVES D'RC