VOLAVA

Un relat de: Núria Niubó

Jo de petita volava. Succeïa en somnis, que de tan repetitius m’arribaren a angoixar. En aquells vols em sentia lleugera com una ploma; uns cops era gavina, altres era àngel.

La senzilla escala de la meva casa es convertia en una immensa escalinata, i jo, de replà a replà fins al darrer, em lliurava al buit, en un vol etern de somnis àlgids i efímers. Sempre, abans d’arribar a terra, em fonia i despertava atordida, amb un infantil desig de voler fer realitat el somni.

En sortir de casa per anar a l’escola ,els vuit esglaons entre replà i replà, em reptaven; quedant-me quieta uns instants, em deia interiorment… Un dia sí, un dia els saltaré àgil com una gavina.

D’adolescent els saltava alegrement, sense recordar somnis, ni reptes; tenia les ales del cor, m’esperava el primer amor.
En els anys de dona adulta els baixava plena de vitalitat per al dia que començava.

Ara, de gran, cada matí davant meu, veig aquella escalinata que em torna a reptar i em fa sentir àngel o gavina en el meu lent i silenciós pas a pas, en el que el temps és fa etern com els vols de la meva infantesa.

...........................................................

Comentaris

  • Jo també volava...[Ofensiu]
    Pispireta | 29-01-2014

    i encara ho faig, sovint, com quan tenia 10 anys, i ja en tinc 20 més, jeje. Llegint el teu relat he recordat moments de la meva infantesa i actuals també. Gràcies, molt boniques paraules per descriure els somnis i el vol que els acompanya!

  • Intemporal[Ofensiu]
    Escandalós | 02-09-2013 | Valoració: 10

    Un relat molt bonic, Núria! Al llarg de la vida, la manera de baixar els esglaons canvia, però el somni sura intemporal sobre totes elles. Després de llegir-lo he tancat el ulls!

  • Jo també volava[Ofensiu]
    Atlantis | 18-08-2013

    i en somnis encara volo ara...Preciós.

    Una abraçada

  • Quina imaginació[Ofensiu]
    Rafaelmolero | 16-08-2013 | Valoració: 10

    Clar que el ser humà voldria volar, però no como en aquest relat, és important saber
    com som per a volar en les imaginacions i els somnis. És clar, és molt bo el relat.
    Voldria saber a què es dediques, a part de la poesia, és a dir si em vols contestar
    a mi correu eletrònic: rmolerocruz@gmail.com. Et done gràcies per aquest relat perquè es molt interessant per a tots saber volar en somnis. Rafael Molero

  • En primer lloc, Núria,[Ofensiu]
    brins | 24-05-2013 | Valoració: 10

    et demano disculpes per no haver-te enviat un comentari més aviat, durant la teva quinzena com a RDQ. En aquest moment tinc molts comentaris pendents a causa d'alguns problemes que he tingut últimament, però espero poder escriure'ls tots ben aviat.

    Aquesta prosa poètica m'ha commogut perquè parla d'uns vols que reconec fàcilment; formen part dels somnis de tots els éssers humans. I tu els descrius amb un llenguatge tan íntim i dolç que arriben fàcilment al cor. Són somnis íntims que a mesura que passa el temps poden canviar de forma o de color, però que sempre romanen presents per ajudar-nos a viure.

    Felicitats per la temàtica del relat i per la destresa amb què l'has explicat.

  • gràcies de nou núria[Ofensiu]
    joandemataro | 18-05-2013

    pels teus comentaris

    rep una abraçadeta i fins ben aviat eh !! ;-)

    joan

  • Intensitat poètica[Ofensiu]
    Vicent Terol | 14-05-2013 | Valoració: 9

    Aquest relat té una intensitat poètica que impregna tot el conte. Amb subtilesa, sense una recreació evident en sentiments. Molt bo.

  • Nuria..[Ofensiu]
    Annalls | 06-05-2013

    ... que dius ? A la fotografia se't veu una dona d'uns quaranta, que a més s'assembla molt a una companya de col·legi de La Bisbal.
    Jo encara de tan en tan somnio que volo i salto, es un entremig, i m'ho passo dallò més be, una sensació plena de llibertat.
    Hmm potser ho he interpretat massa literalment i es la teva imaginació que et porta a pensar en quan seràs gran.
    >Anna

  • El pas del temps[Ofensiu]
    Jere Soler G | 04-05-2013

    Bon dia Relataire De la Quinzena!
    M'he llegit aquest primer text en prosa i en destaco l'eficàcia en la descripció de la psicologia de cada edat, en la manera de baixar les escales, i la pervivència de la capacitat de somniar més enllà dels impediments físics que el pas del temps imposa. Un text que, llegit a poc a poc, i amb l'adequada mentalització, posa la pell de gallina.

  • volar i llibertat[Ofensiu]
    Anaïs | 02-05-2013

    Bones Núria!
    Poder volar és un dels somnis que ha tingut l'humà des de l'inici de la història. Ja fa temps que ho fem a través d'aparells varis (avions, helicòpters, globus...) però encara (dic encara perquè no m'atreveixo a dir que mai volarem amb lo que avança el món...) no ho hem aconseguit nosaltres mateixos.
    I és que volar significa llibertat, una cosa que no tenim del tot. Ens creiem lliures però no ho som, sempre tenim barreres per saltar.
    Una abraçada,
    Anaïs

  • Tota una vida[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 14-04-2013

    amb tres protagonistes: unes ales, unes escales i un somni repetitiu.
    Ens ho expliques amb la teva ploma guiada per una mà delicada i sensible.
    Et felicito, estimada Núria!
    Una carinyosa abraçada.

  • El pas del temps[Ofensiu]
    Eloi Miró | 14-04-2013 | Valoració: 10

    El pas del temps, un fet que cada dia ens fa evident la fragilitat i la senzillesa de la vida. M’ha agradat molt.

    Lles il•lusions que es viuen de petits, els somnis... és el que ens fa seguir endavant, unes emocions que no les hem de perdre mai. Per això diuen que: sempre hem de ser com infants!

    Una abraçada

    Eloi

    (És clar que sempre hem de seguir volant! no?)

  • La vida als graons[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 13-04-2013 | Valoració: 10

    Caram Núria, aquest escrit teu m'ha deixat bocabadat. La teva prosa preciosa ha descrit part d'una vida pujant i baixant una escala. Sentiments i somnis graó a graó, any rere any. Una meravella de concreció, una gran lliçó de sinceritat i un toc de fantasia en forma de somni, volant. Un text lleuger, com un bon cava rosat. Una abraçada.

    Aleix

  • Ales del cor[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 12-04-2013 | Valoració: 10

    És curiós com n'és de reiteratiu el somni en el que hom es troba volant o, si més no, amb les peus que no toquen al terra. S'hauria de fer un estudi de per què l'ésser humà ha tingut sempre la dèria d'enlairar-se amb més o menys fortuna. O potser ja s'ha fet.

    Però tu pots volar quan vulguis, tens cor d'adolescent i il·lusions per a aconseguir el que vulguis, amiga meva. Cantes, recites, escrius, tens cura dels néts i de tenir una vida plena. Què més pots arribar a fer? Volar? Ja voles, perquè tens ales de papallona.

  • Els somnis...[Ofensiu]
    elenam | 12-04-2013


    són com una porta en el nostre subconscient que sen's obre i que ens vol dir alguna cosa. T'he de confessar que jo també somiava que volava i durant molts anys ho he fet, és un somni que no m'ha deixat impassible , he gaudit i m'he sentit lliure, sense espais ni temps i amb molta força i empenta.
    Gràcies Núria per transmetre tanta sensibilitat i tanta delicadesa en les teves paraules, gràcies per la teva energia, sempre positiva i gràcies per ser com ets!!!
    abraçades

  • S'anomena 'viatge astral'[Ofensiu]
    Mena Guiga | 11-04-2013

    Els vols de la nena en somnis, vull dir.

    I les escales, sí, es poden 'volar' o voler volar o es volen segons les etapes de la vida. El meu avi, els darrers anys, li costaven les 17 escales per pujar al pis. Especialment pujar. Però a baix hi havia l'hort, la seva llibertat.


    Mena

  • m'agrada tot...[Ofensiu]
    joandemataro | 11-04-2013 | Valoració: 10

    menys l'últim paràgraf perquè això de que ets gran i tens un pas silenciós i lent no és veritat !"!! Encara tens i et queda molta energia núria, no fotem!!!! ;-)

    una abraçada
    joan

  • De petits...[Ofensiu]
    rautortor | 11-04-2013


    ... volíem ser grans i de grans, petits. Però, això no és cap defecte, en absolut. Això forma part de la nostra segona ànima, aquella que es manifesta a través des somnis.
    Jo, de petit, moltes vegades desitjava anar-me’n a dormir per somniar. I, de gran, em passa el mateix. Hi ha somnis que s’han anat repetint al llarg dels anys, amb més o menys matisos, però idèntics en essència. Somnis amb els seus propis paisatges, llocs i indrets, només reals a la nostra ment somniadora. Llocs per on, any rere any, hem passejat, corregut, saltat, volat... Llocs on s’ha forjat la nostra segona personalitat, la de la dimensió onírica, entre la il·lusió i la realitat –segons diuen els experts en somnis. Però, que esdevé, si més no, molt més genuïna i irrepetible que la que ens fa passejar per la vida exterior i tangible.

    Un escrit molt ben portat. Has sabut atorgar a unes senzilles escales la categoria de protagonistes d’allò que en diem vida i que conforma el recer dels anhels i la fantasia.
    Com sempre, ens has fascinat amb un escrit ple de sensibilitat i de poesia.

    Raül

  • NO ES POESIA[Ofensiu]
    Jaumedelleida | 11-04-2013

    Tranquil.la Núria que no et vull destrossar-te el relat, Només que SÍ és prosa poética,més que nos pas Poesía, però veig que dos dels teus assidus comentaristes no hi han caigut. Com sempre un esplèndit relat

  • Bona poesia[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 11-04-2013 | Valoració: 8

    Ajuda a pensar en les etapes de la vida, en els somnis impossibles que gairebé creus que són reals, en l'evolució de la persona...

    A més, està explicat amb molta tendresa, val la pena de llegir.

    Salut, Nuria, ens veiem.

  • Somiant[Ofensiu]
    Naiade | 11-04-2013 | Valoració: 10

    Una poesia preciosa Núria, em du records d’infant quan tan aviat somiava que tot era possible, com el somni es tornava malson. M’ha agradat com en poques paraules has anat desgranant la vida, etapa a etapa i sempre en positiu.
    Una forta abraçada

  • Núria[Ofensiu]
    allan lee | 11-04-2013 | Valoració: 10

    aquest curt relat però tan ple de sentiment me'l faig meu amb el teu permís. Jo encara no he "tornat" a volar, però sí que tinc presents aquests grans somnis de aixecar el vol. M'ha emocionat i el trobo molt bell. Una abraçada, poetessa,

    a

Valoració mitja: 9.73

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Núria Niubó

Núria Niubó

148 Relats

1119 Comentaris

164911 Lectures

Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
ADDICTA

Sóc addicta a vosaltres,
poetes amics,
mags de la paraula,
il•lusionistes del pensament.

Sóc addicta a l’amor
que regaleu amb poemes,
encadenant versos,
declamant sentiments.

Sí, amics,
sóc addicta.

A les trobades poètiques.
Als silenci compartits.
A les mirades que escolten.
A les mans que s’entrellacen.

A vosaltres.




ELS 45 POEMES PREFERITS DELS SEUS AUTORS
ELS 58 RELATS FAVORITS DELS SEUS AUTORS

58 LECTURES PER ALS MÉS JOVES D'RC